L’aigua de pluja que arriba al sòl i no s’evapora també pot infiltrar-se cap a l’interior de la terra i pot arribar a formar els aqüífers, és a dir aigua situada entre materials porosos i permeables i que es troba per damunt d’un material impermeable que li fa de suport (figura 5.4).

Durant el seu recorregut, l’aigua situada en els aqüífers (velocitat molt més lenta que la de l’aigua en superfície) pot recarregar cursos fluvials (cursos que també poden servir de canals de recàrrega) o bé desaiguar al mar. En aquest cas s’anomenen aqüífers lliures. En canvi, si per sobre de l’aqüífer hi ha una capa de materials impermeables s’anomena aqüífer confinat.

Es calcula que les aigües subterrànies suposen un volum d’uns 8,34 milions de km3 d’aigua (USGS, 2015).Una gran part no és accessible, tot i que la més propera a la superfície ha estat aprofitada des de l’antiguitat amb els pous. Actualment i gràcies a les millores tècniques s’està produint un major aprofitament d’aquest recurs per a tot tipus d’usos (urbà-residencial, agrícola, industrial i turístic), que en molts casos és del tot insostenible. Com a conseqüència d’aquesta sobreexplotació alguns d’aquests aqüífers s’estan esgotant o ja s’han esgotat, ja que tenen un volum de recàrrega inferior al de l’extracció, cosa que també repercuteix en les zones humides de la superfície i en els rius, que per mantenir el cabal necessiten l’aigua aportada pels aqüífers.

Figura 5.4 Esquema de la circulació d'aigua en un aqüífer

Font: Environment Canada (2001)