No hi ha cap dubte que els mars i oceans tenen una importància cabdal per al desenvolupament humà. Com s’ha explicat en el mòdul dedicat als recursos naturals, els ecosistemes marins són una font ingent d’una important gamma de recursos, el principal dels quals és actualment bona part de la seva fauna, que serveix d’aliment a les poblacions. La sal marina és un altre d’aquests recursos explotats des de l’antiguitat. Des de fa unes dècades també s’estan utilitzant les zones més properes al litoral com a recurs turístic. Els oceans contenen petroli, gas natural i quantitats notables de minerals que podran ser explotats quan la tecnologia ho permeti. Però el principal potencial de l’aigua del mar és el que es deriva de transformar-la en aigua dolça.

Els oceans també tenen un paper importantíssim en l’equilibri natural del planeta, ja que són enormes dipòsits de calor amb una influència de primer ordre sobre el clima planetari per la transferència de calor i energia a les capes baixes de l’atmosfera, amb una sèrie de moviments verticals i horitzontals (corrents) que provoquen una redistribució de calor i fred per tot el planeta i que moderen els contrastos estacionals i latitudinals de la temperatura de l’aire. Finalment, no s’ha d’oblidar que la gran majoria d’aigua dolça procedent de la pluja ha estat evaporada dels mars.

Per totes aquestes raons és necessari conèixer les principals característiques físiques i químiques d’aquestes aigües, i també comprendre la dinàmica de 1.360 milions de km3 d’aigua.