Les grans masses d’aigua marines no estan estàtiques. Presenten un gran dinamisme amb una circulació d’aigua constant, ja sigui en forma d’onades, marees, corrents horitzontals o moviments verticals.

Dues de les causes dels moviments de les aigües del mar són la força d’atracció del sol i de la lluna, que provoquen les marees, i la força de Coriolis, que desvia els fluxos cap a la dreta a l’hemisferi nord i cap a l’esquerra a l’hemisferi sud. Però els factors més rellevants en la circulació dels oceans són el vent i els gradients de densitat.

El vent pot arrossegar les aigües més superficials, al mateix temps que indirectament aquest desplaçament horitzontal pot provocar un moviment vertical d’aigües més profundes. Per la seva banda els gradients de densitat provoquen moviments horitzontals i verticals de l’aigua a causa dels canvis de temperatura, salinitat i pressió d’aquestes masses d’aigua. És coneguda la circulació termohalina generada per les diferents densitats provocades per la temperatura (termo) i la salinitat (halina) i que forma l’anomenat cinturó transportador d’aigua. Per la seva banda també s’han de mencionar els corrents oceànics, tots de gran importància ambiental i econòmica (bancs de pesca). Dos dels més coneguts són el corrent del Golf (corrent càlid que travessa l’Atlàntic nord) i el corrent de Humboltd (corrent fred del Pacífic sud-americà molt relacionat amb el fenomen del Niño).