L’aigua del planeta és un recurs i els diferents magatzems d’aigua existents a la Terra tenen una importància cabdal, però quan s’analitzen els usos de l’aigua diferenciant per tipologia d’usos, l’evolució del consum al llarg dels anys o les diferències territorials en aquest consum s’està fent referència a les aigües superficials (rius i llacs) i les subterrànies accessibles, que tot i representar un percentatge molt petit sobre el total global són de vital importància per a totes les activitats humanes i per als ecosistemes naturals terrestres. Tot i el potencial del mar com a font d’aigua dolça, l’any 2002 el total d’aigua dessalada al món sols representava un 1% del consum mundial (Hispagua, 2015).


Les aigües marines, com les continentals, es poden veure afectades de forma negativa per les activitats humanes, sobretot de resultes d’abocaments de substàncies contaminants.

En primer lloc, doncs, s’ha de veure quina és la disponibilitat real d’aigua amb la qual es poden assumir les demandes generades. La figura 5.5 mostra els importants contrastos entre la distribució de població i la disponibilitat de recursos hídrics per continents.

En tot el continent americà sols hi ha el 14% de la població mundial, mentre que disposen del 41% dels recursos hídrics. Àsia disposa d’un 36% dels recursos hídrics, però en aquest continent hi ha el 60% de la població mundial. Un 13% de la població es troba tant a Europa com a Àfrica, que també tenen xifres similars pel que fa als recursos hídrics (8% i 11%, respectivament), amb la diferència que el continent africà és molt més gran que l’europeu. A Oceania es concentra un 5% dels recursos hídrics mundials i la seva població no arriba a l’1% del total global (Unesco-PHI, 2008).

Si l’anàlisi es fa estatalment, els països que presenten una major escassetat de recursos per habitant es circumscriuen al nord d’Àfrica (el Magreb i Sahel) i al Pròxim Orient, mentre que al continent americà tots els països presenten una disponibilitat important. No obstant això, aquesta disponibilitat no és garantia que les necessitats estiguin cobertes. Entra en joc el consum i la qualitat de l’aigua.

Figura 5.5. Distribució dels recursos hídrics i de la població per continents