L’aigua s’utilitza com a recurs en totes les activitats econòmiques i s’acostuma a diferenciar entre usos consumptius i usos no consumptius. En el primers l’aigua utilitzada es restitueix en un altre lloc tot i que en menor quantitat i amb una qualitat diferent. Dins d’aquest grup hi ha el consum agrícola, el consum industrial i el consum urbà. En canvi en els usos no consumptius, tot i que hi ha el perill d’una alteració de la qualitat, sols s’aprofita com a mitjà de transport, com a element de paisatge (turístic, recreatiu, esportiu) o com a font d’energia.

El consum d’aigua actual és 6,5 cops superior al que hi havia a principis del segle XX (figura 5.6) i es preveu que aquest consum continuarà pujant de manera significativa. La causa n’és el creixement de la població mundial, especialment a partir de la segona meitat del segle XX, que ha comportat una disminució dels recursos per càpita i que s’ha vist acompanyat per un augment en la demanda d’aigua en tots els usos.

 

Figura 5.6 Evolució del consum d'aigua mundial entre 1900 i 2025

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’UNEP

Però si la disponibilitat d’aigua presenta diferències espacials importants, el mateix succeeix pel que fa al consum. Com es pot observar en la mateixa figura 5.6, el continent asiàtic és la zona del planeta que ha augmentat de manera més important el consum d’aigua. Àsia consumeix més de la meitat d’aigua mundial amb un valor similar al del seu pes poblacional. En canvi, tant a Europa però especialment a l’Amèrica de Nord, el consum d’aigua representa un percentatge molt superior al del seu pes demogràfic. Tot el contrari succeeix a Àfrica i a l’Amèrica del Sud, on el percentatge de població és superior al del consum d’aigua (UNEP, 2008).

 

A quin ús o a quins usos es destina aquesta aigua que es consumeix?

 

Doncs, segons Aquastat-FAO (2005) l’agricultura ha ocupat i continua ocupant actualment el primer lloc mundialment pel que fa al consum d’aigua amb un 69% del total (una bona part s’evapora i no s’aprofita), seguida de la indústria (19%) i en darrer lloc l’ús domèstic amb un 12% (figura 5.7).

No obstant això, es donen diferències importants en la distribució del consum d’aigua tenint en compte el nivell de desenvolupament de cada zona. D’aquesta manera, en els països en vies de desenvolupament la xifra destinada a l’agricultura arriba al 80% (tres quartes parts dels 270 milions d’hectàrees irrigades al món es troben en els països en vies de desenvolupament), mentre que en els països desenvolupats es queda amb 32%, on augmenta significativament la fracció dedicada a la indústria (48%) i en què el consum domèstic se situa en un 20% (Aquastat-FAO, 2005).

Figura 5.7 Consum d'aigua al món per grans sectors (2005)

Font: Elaboració pròpia a partir d'Aquastat-FAO

La distribució del consum d’aigua en cada país pels diferents usos presenta realitats molt diferents. El consum agrícola presenta valors superiors al 80% en la majoria dels països asiàtics i en bona part dels d’Àfrica i de l’Amèrica del Sud i Central. Somàlia encapçala el rànquing amb un 99% del total. Per la seva banda a la majoria de països europeus el consum d’aigua dedicat a l’agricultura està per sota del 25%, tot i les clares excepcions d’Espanya, Grècia, Portugal i Albània, on s’hi dedica més de dues terceres parts del total (Aquastat-FAO, 2005).

Pel que fa a la indústria, existeix una gradació latitudinal molt evident. Els països més industrialitzats són a l’hemisferi nord i d’aquests els que dediquen un percentatge més alt d’aigua a la indústria són els més septentrionals, ja sigui perquè les condicions climàtiques no permeten una gran activitat agrícola o perquè disposen de precipitacions abundants. Així, tant a Bèlgica com a Finlàndia el consum d’aigua per a la indústria supera el 80% del total, mentre que a la gran majoria de països africans, asiàtics, de l’Amèrica del Sud i Central i d’Oceania arriben al 15%.

Finalment els països Bàltics són els països amb un major consum d’aigua destinat a l’ús domèstic (>70%), tot i que amb percentatges similars als d’alguns països africans com ara la República Democràtica del Congo. Ara bé, això no vol dir que sigui una quantitat molt gran en números absoluts, sinó que com que la seva utilització en l’agricultura i la indústria és mínima, la que destinen a l’ús domèstic representen un percentatge molt important (Aquastat-FAO, 2005).

Les dades per Catalunya per l’any 2008 es mostren a la figura 5.8. Es pot observar com l’agricultura és la principal activitat consumidora d’aigua amb més d’un 70% del total.

 

Figura 5.8 Comsum d'aigua a Catalunya per grans sectors (2008)


 

Font: Elaboració pròpia a partir de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

Quin és el consum d’aigua per càpita?

 

Si ens centrem únicament en el consum domèstic la mitjana per persona i dia al món és d’uns 170 litres, però mentre als països en vies de desenvolupament la mitjana amb prou feines arriba a 75 litres/habitant/dia, als països més desenvolupats é el doble o el triple. Les projeccions de futur indiquen un increment important en el consum domèstic per càpita d’aquí l’any 2025, especialment a Àsia i l’Amèrica Llatina. Actualment els països Bàltics amb mitjanes superiors als 1000 litres/habitant/dia, a més de Canadà i Estats Units amb 713 i 589 litres/habitant/dia, respectivament són els països amb un major consum d’aigua domèstica (FAO-Aquastat, 2005). A l’altre extrem hi ha països els de l'Àfrica subsahariana, amb un consum inferior als 8 litres. Les diferències són molt importants segons els països i el seu grau de desenvolupament. A partir de les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (2008) el consum domèstic a Catalunya és de 130 litres/habitant/dia. Això suposa que de mitjana cada català consumeix a l’any 47,8 m3 d’aigua per ús domèstic.

 

Com es distribueix aquesta quantitat?

Doncs a casa són els 35-70 litres que utilitzem cada cop que ens dutxem (és clar que poden arribar a 200 litres si és un bany), entre 6 i 12 litres del dipòsit del WC, 60 litres d’una rentadora, rentar-se les dents, rentar el cotxe, regar les plantes o el jardí, cuinar, etc.

A aquest consum domèstic s’hi ha d’afegir l’aigua destinada a la indústria, a l’agricultura i la ramaderia. Per produir un litre de cervesa es necessiten 10 litres d’aigua. La quantitat puja a 100 m3 si és per produir 1 tona d’acer, 150 m3 per fabricar un cotxe i 1.000 m3 per produir una tona de plàstic. Finalment, a Catalunya la mitjana anual d’aigua utilitzada en 1 hectàrea de regadiu és de 8.200 m3. (Worldwatch Institute, 2004)

Això suposa una forta competència entre tots els sectors d’activitat per tenir garantides les necessitats d’aquest recurs, cosa que pot generar i genera tensions en moments d’escassetat d’aigua i en què les administracions han de prioritzar uns davant dels altres, fins arribar a limitar o restringir-ne el consum. Però és clar, tothom considera que la seva activitat és la prioritària i, com sabem, en molts casos les restriccions arriben al consum domèstic.