La Terra rep el nom de planeta blau perquè al voltant d’un 71% de la seva superfície està coberta per aigua, a més d’aquelles parts de la superfície emergida per on circulen els rius i on es troben els llacs i les glaceres.

A la Grècia clàssica l’aigua era considerada com un dels quatre elements bàsics juntament amb la terra, l’aire i el foc. La vida es va originar a l’aigua i l’aigua és la base de tota forma de vida, ja que arriba a representar més d’un 80% del cos de la majoria del éssers vius. L’aigua és imprescindible per qualsevol ecosistema i pels humans és el principal recurs natural existent en el planeta, raó per la qual és totalment aplicable el principi 2 de la Declaració de Rio per al medi ambient i el Desenvolupament sobre l’aprofitament i la protecció dels recursos naturals, ja descrit en el mòdul sobre els recursos naturals.

Ara bé, el 97,1% de l’aigua terrestre es troba en els mars i els oceans (figura 5.1) i, per tant, és aigua salada. Els ecosistemes marins són per si mateixos una font importantíssima de recursos naturals i tenen un paper primordial en l’equilibri ambiental del planeta, però tant els principals ecosistemes terrestres i també l’espècie humana, amb la gran majoria de les seves activitats, necessiten aigua dolça. Si com s’ha dit el 97,1% del total d’aigua és salada, sols resta un percentatge molt petit d’aigua dolça (2,9%), de la qual un 75% està retinguda als casquets polars i a les glaceres, és inaccessible a l’interior de la terra o bé es troba a l’atmosfera. En definitiva, sols un 0,7% del total d’aigua del planeta és aigua dolça accessible: rius, llacs i aqüífers accessibles (USGS,2015).

No obstant això, hi ha un proveïment constant d’aquest recurs (aigua dolça) gràcies al cicle hidrològic, per aquesta raó considerem l’aigua dolça (i l’aigua en el seu conjunt) un recurs natural renovable.Tot i que potser seria més adequat dir que és un recurs reciclable de forma natural, ja que la quantitat d’aigua en el sistema Terra és constant, el que varia és el seu estat (sòlid, líquid i gasós) i la seva distribució pel planeta. Ara bé, la seva distribució irregular fa que en moltes zones del planeta sigui un recurs escàs.

 

Figura 5.1 Distribució de l'aigua a la Terra

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del USGS

Així, doncs, la utilització de l’aigua com a recurs dependrà en primer lloc tant de la seva accessibilitat com de la quantitat disponible. Però no serveix de res disposar de grans quantitats d’aigua si la seva qualitat no és adequada per a l’ús a què es vol destinar. Entra, doncs, en joc un tercer element que cal tenir en compte: la qualitat. Com en tot recurs natural, l’ús de l’aigua pot comportar una degradació de les seves característiques fins al punt de provocar un impacte que pot arribar a ser irrecuperable o irreversible, cosa que pot accentuar l’escassetat d’aigua en moltes zones.

En aquest mòdul es descriurà el cicle hidrològic, també es mostrarà la distribució i les característiques de l’aigua en els diferents magatzems existents al planeta, i s’analitzarà el consum d’aigua que fem els humans tenint en compte el grau de desenvolupament de les societats i la distribució d’aquest consum entre els diferents usos. Finalment es reflexionarà sobre quina ha de ser la gestió d’aquest bé tan preuat i, a voltes, molt escàs.

Com en el cas de l’energia, el consum d’aigua varia molt en funció de les zones i un major consum acostuma a anar lligat amb un major desenvolupament. Hi ha moltes zones del planeta amb un dèficit estructural d’aquest valuós recurs; en altres zones la situació comença a ser deficitària per un consum cada cop major i en unes altres a aquesta escassetat deguda a l’augment del consum s’hi ha d’afegir el problema de la contaminació de l’aigua. En els països més desenvolupats hi ha un consum d’aigua molt per sobre de les necessitats reals, mentre que en alguns països en vies de desenvolupament s’està exercint una gran pressió sobre aquest recurs a causa d’una població en creixement constant i d’una demanda cada cop més gran dels sectors industrials, que n’impulsen el desenvolupament.

Segons l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC, 2008), més de la meitat de la població mundial pot tenir problemes de subministrament d’aigua a partir de l’any 2050. Què això es faci realitat o no dependrà en gran mesura de les accions que es duguin a terme a l’actualitat. S’ha de fer un ús racional i sostenible d’aquest recurs. Partint d’aquesta premissa és molt encertat la campanya iniciada per Nacions Unides (2015), arrel del Dia Mundial de l’Aigua 2015, que té com a lema “l’Aigua i el desenvolupament sostenible”. Una iniciativa per recordar que la disponibilitat d’aigua és necessària per a la nostra generació i també per a les generacions futures, si es fa mitjançant un desenvolupament no només econòmic, sinó també ecològic i social.

Si el petroli està considerat l’or negre, l’aigua s’ha de considerar l’or blau, i tant en un cas com en l’altre s’estan produint conflictes — alguns de tipus armat, que en un futur molt proper es poden agreujar— per obtenir-ne el control.

El mòdul conclou amb un apartat dedicat a les conclusions, un altre en forma de breu qüestionari d’avaluació de l’assoliment i comprensió dels seus continguts i un apartat final dedicat a la bibliografia i als enllaços d’interès.