Una característica dels ecosistemes és la sinèrgia: el tot és més que les parts. El fràgil equilibri que existeix en el medi natural, a causa de l’elevat grau d’interrelació entre tots els seus elements, s’accentua per la presència de l’espècie humana. Al llarg dels segles el grau d’incidència ha variat molt i ha anat en augment a mesura que s’ha produït el desenvolupament de les diferents societats. Però si bé és cert que a l’actualitat la capacitat d’alterar el nostre entorn sembla que no tingui límit, tampoc és menys cert que, tal com afirmen Boada i Saurí (2002), mai com ara no hem estat tan conscients de la degradació ambiental que les nostres activitats poden arribar a produir, al mateix temps que disposem d’eines per evitar o minimitzar l’alteració del medi ambient i també d’eines permitigar els impactes generats.