És a partir del neolític que podem parlar de les primeres modificacions significatives del medi natural causades per l’activitat humana. Tot i que el terme neolític (Lubbock, 1865) significa pedra nova o pedra polida, en contraposició a la pedra únicament tallada del període anterior, el salt significatiu ve donat per l’evolució del mode de producció.

El neolític s’associa amb la sedentarització de la població en assentaments. Aquesta població ja no ha de desplaçar-se constantment per obtenir aliments (cacera i recol·lecció), sinó que pot combinar aquestes estratègies amb dues activitats revolucionàries noves en aquells moments com la domesticació dels animals i de les plantes: la ramaderia i l’agricultura. En definitiva, amb el neolític es passa d’una economia únicament depredadora a una economia en què també hi ha producció de béns, bàsicament aliments. D’aquesta manera els trets diferenciadors del poblament neolític són l’aparició d’eines adaptades a la vida agrícola i utensilis de ceràmica, en bona part per emmagatzemar els productes obtinguts de la terra.

La possibilitat de disposar d’aliments amb major regularitat va suposar un creixement de la població, tot i que va ser periòdicament truncat per les males collites (fam), producte de les inclemències meteorològiques. I aquest creixement de la població concentrada en petits nuclis va suposar els primers impactes sobre l’entorn, tot i que des del punt de vista actual s’han de considerar molt lleugers. En primer lloc s’ha de parlar dels canvis en els usos del sòl en transformar terrenys en estat natural en camps per dedicar a l’agricultura. Alhora, una població en augment inicia una major explotació dels boscos propers als assentaments, dels quals es continuen obtenint aliments però també llenya per escalfar-se i fusta.

L’anomenada revolució neolítica, terme encunyat per l’arqueòleg australià Vere Gordon Childe el 1951, es va iniciar ara fa deu mil·lennis al Pròxim Orient. Aquest procés, però, va ser totalment asincrònic i, per exemple, l’Europa occidental no entrarà en aquest nou període fins un parell de mil·lennis més tard.