Fruit d’una agricultura cada cop més productiva alguns dels poblats neolítics primitius van anar creixent fins a transformar-se en veritables ciutats. Les primeres van aparèixer a l’anomenat creixent fèrtil (l’actual Iraq). Mantenir una ciutat en creixement constant té uns costos ambientals perquè requereix camps de conreu per alimentar la població, espai per créixer, materials per a la construcció i poder alliberar del camp una part de la població per dedicar-se a tasques “no productives” i “de major responsabilitat”: gestionar la ciutat (legisladors), mantenir l’ordre (primers grups armats) i guiar espiritualment la població (castes sacerdotals).

L’aparició del regadiu i el control de les avingudes dels rius que aporten sediments fèrtils, com a l’antic Egipte, van possibilitar un increment significatiu de la producció i de la productivitat dels conreus. Això va suposar un creixement de la població i inevitablement dels camps de conreu i de les ciutats per, respectivament, alimentar-la i encabir-la. Per al desenvolupament de les ciutats són necessàries pedra i fusta, que s’extreuen de l’entorn més immediat i que en el segon cas també s’utilitza (llenya o transformada en carbó vegetal) com a combustible per coure aliments, donar escalfor i produir metalls (coure, bronze i ferro).

Les ciutats generen un sistema organitzatiu del territori cada cop més complex i no es d’estranyar que moltes d’aquestes arribessin al col·lapse (Diamond, 2006), a causa de la impossibilitat de mantenir el ritme de creixement i de les necessitats que se’n deriven. Per primer cop els recursos disponibles s’utilitzen amb una taxa superior a la de reposició i apareix la sobreexplotació dels recursos.

L’aparició en temps ulterior d’entitats territorials sociopolítiques, cada cop de major extensió, mostra un nou estadi en la relació entre desenvolupament humà i incidència ambiental. La petjada de l’espècie humana es deixa sentir cada cop més en el medi natural (desforestació, erosió i salinització de sòls agrícoles), i es produeixen el primers casos de contaminació de l’aigua per una elevada concentració de població que la utilitza com a recurs, però que també utilitza els rius com a via d’evacuació de productes residuals. La caiguda de grans imperis com ara l’egipci o el romà, a més a més de causes socioeconòmiqes, també tindrà un rerefons ambiental.

Convencionalment amb la fi de l’Imperi romà s’inicia l’edat mitjana. Es considera que a Europa va suposar un retrocés o com a mínim un estancament tant pel què fa a l’activitat comercial i econòmica com pel que fa a l’evolució de la població. En conseqüència es pot afirmar que la incidència sobre el medi ambient durant el primers segles de vigència del nou sistema feudal, substitut de l’esclavista, no va augmentar. Ara bé, a finals del segle IX s’inicia un nou període d’expansió propiciat per les bones condicions climàtiques (òptim climàtic medieval), que milloren els rendiments dels conreus, possibiliten el creixement de la població i es produeix la colonització de noves terres i l’expansió de l’agricultura a costa de la desforestació de gran quantitat de masses boscoses en què la llenya directament o bé transformada en carbó vegetal (Figura 6), tal i com es mostra en la còpia del segle XV d’un Còdex del segle XIII, continua sent utilitzada en la metal·lúrgia. Però per cada tona de ferro produït es necessitaven al voltant de vuit tones de carbó vegetal.

Figura 6. Elaboració de carbó vegetal

Font: © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas

A l’edat mitjana es van produir nombroses crisis de subsistència degudes a males collites, guerres i pandèmies. La més coneguda de totes és la pesta negra (mort negra) que, amb origen al Pròxim Orient, va assolar l’Europa de meitat del segle xiv amb uns 20-25 milions de morts, cosa que va aturar el creixement de la població i de retruc l’afectació del medi ambient que d’aquest fet s’hagués derivat.

Tot i que l’arribada al continent americà es produeix a finals del segle xv, és a partir del segle xvi que podem parlar d’un nou període: l’era dels descobriments. Les millores tècniques i tecnològiques, especialment en la navegació, van propiciar la descoberta de noves terres i la posterior incorporació de nous aliments a la dieta del vell continent, entre els quals n’hi ha un de molt important com és la patata. Al mateix temps, aquestes noves terres van ser explotades intensivament per la mineria. Com a conseqüència, a Europa es va generar una pressió encara més important sobre els boscos, ja que a la utilització de la llenya/fusta per cuinar i fer carbó vegetal s’havia d’afegir aquella destinada a la construcció de les flotes de vaixells que es dirigien a les noves terres amb persones, animals i béns de consum i que tornaven a Europa amb matèries primeres.

Figura7. Representació de la batalla entre l’Armada Invencible i la flota anglesa l’any 1588

Font: National Maritime Museum (Londres)

Els nous conreus introduïts van propiciar un creixement demogràfic que va comportar una major pressió sobre l’entorn i una part de l’excedent de població generat es va dirigir cap al nou continent buscant les oportunitats que aquí no disposava. A més, a la sobreexplotació dels recursos que en molts casos es va produir a Amèrica s’hi ha d’afegir l’arribada, juntament amb els colons, de plantes i animals que no existien al nou continent. Entre aquests darrers s’han de mencionar les rates i alguns paràsits, que van comportar l’aparició de malalties contagioses a les quals les poblacions autòctones no van poder fer front i que van causar estralls amb grans mortaldats.