L’inici del trencament entre l’espècie humana i el medi ambient es produeix a partir de la revolució industrial, amb l’origen a Anglaterra durant la segona meitat del segle xviii. Fruit d’una revolució agrícola prèvia en què s’incorporen nous conreus, noves tècniques de conreu (rotació de conreus) i amb una major disponibilitat d’adobs, s’aconseguia produir grans quantitats d’excedents que podien reduir els efectes devastadors que les condicions climàtiques adverses (p.e. sequeres o calamarsades) tenien en les collites i que comportaven la fam i la mort.

Però tot i que els pioners en aquest canvi agrícola van ser els Països Baixos i Anglaterra, la revolució industrial s’inicia fonamentalment al segon d’aquests països.

Quines en són les causes?

A més de les de caire agrícola, que possibiliten l’increment de la població, en el cas anglès s’hi han d’afegir factors polítics (monarquia liberal), socials (classes socials emprenedores i amb empenta per als negocis), econòmics (liberalisme econòmic que queda plasmat per l’economista Adam Smith l’any 1776 en l’obra Assaig sobre la naturalesa i la riquesa de les nacions) i geogràfics (colònies i control del comerç marítim). I a més a més de tot això Anglaterra, juntament amb Escòcia i Gal·les, disposava de les matèries primeres per iniciar el conegut take off (l’arrencada): carbó mineral i aigua. La indústria tèxtil primer i la siderúrgica a continuació van ser els màxims exponents d’aquesta revolució industrial, amb maquinària que funcionava gràcies a l’energia hidràulica o la màquina de vapor.

Una bona part de l’excedent de població del camp va servir de mà d’obra per tirar endavant aquesta industrialització. Aquesta població es va concentrar en els assentaments propers a les mines o a la incipient indústria, cosa que va fer possible l’aparició de les primeres ciutats industrials amb un significatiu i continuat augment del nombre d’habitants.

Ara bé, en paral·lel a les millores socioeconòmiqes associades a la revolució industrial, que poc a poc es va anar estenent a altres països, també va augmentar la incidència de l’activitat humana sobre el medi ambient. Les noves tècniques van permetre una actuació cada com més intensiva sobre els recursos i el resultat va ser una degradació, com mai s’havia produït abans, tant de la qualitat de l’aigua dels rius com de l’atmosfera de les ciutats a causa de les emissions de contaminants fruit de la combustió de carbó. Tot i així, la substitució progressiva del carbó vegetal pel carbó mineral va comportar una menor pressió sobre els boscos.

Figura 8. Xemeneies a la ciutat de Barcelona: imatge de la revolució industrial

 

Font: Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí (Barcelona)

Figura 9. El ferrocarril: imatge de la revolució industrial




Font: Fons Fotogràfic del Vendrell, Arxiu Comarcal del Baix Penedès

També és a partir de la revolució industrial quan la salut humana es comença a veure afectada a gran escala per les activitats econòmiques desenvolupades. Les ciutats es converteixen en un cau de contaminació i l’aire es fa irrespirable. Aquesta situació, juntament amb la manca d’higiene, faran que la població de classe obrera amuntegada en espais reduïts i insalubres i que diposita els residus generats al carrer o al riu que subministra l’aigua de boca, en pagui les conseqüències amb una elevada mortalitat a causa de les males condicions de vida generades per la industrialització.