Tal com indica el títol, al llarg del present mòdul s’ha fet un recorregut històric pels moments de canvi o transició en el desenvolupament de l’espècie humana i les conseqüències ambientals que se n’han derivat, des de les primeres societats nòmades fins a la societat contemporània, passant per la revolució neolítica o la revolució industrial. Per tant, es parla de la relació medi-home i l’evolució d’aquesta, que dóna com a resultat el trencament del fràgil equilibri del medi natural per culpa de la capacitat cada cop major de l’espècie humana d’alterar-lo.

Per entendre el funcionament complex de l’entorn, en la primera part del mòdul s’ha analitzat breument els diferents sistemes que el conformen, les lleis pròpies de cadascun i la interrelació amb la resta. Així s’ha pogut copsar el dinamisme del medi natural, motiu que fa que l’alteració d’un dels seus elements provoqui inevitablement canvis en d’altres sistemes i en el conjunt.

L’ésser humà és una peça clau més, ja que disposa d’unes habilitats tecnològiques que afavoreixen el seu desenvolupament però que alhora alteren l’entorn i les sinergies entre els diferents sistemes del medi natural. Deixant de banda l’harmonia de les societats caçadores i recol·lectores, les afectacions sobre l’entorn han evolucionat proporcionalment al grau de desenvolupament humà. Aquesta evolució es dóna des de la desforestació de les primeres societats neolítiques per procurar-se camps per al conreu, fusta per construir o llenya per escalfar-se, fins a l’actualitat, on els processos industrials, el desenvolupament tecnològic de l’agricultura per adaptar-la a mercats globals o l’alt consum energètic, han generat una incidència innegable i destacada sobre el conjunt dels sistemes que conformen el medi natural.

Les reflexions finals giren al voltant de l’eficiència, tant productiva com energètica, i la disminució de la generació de residus com a fites per reduir la petjada ecològica d’una societat cada cop més conscienciada de l’impacte ambiental que produeix. Seguint aquestes dues directrius bàsiques, s’ha de mirar d’assolir dos reptes clau per al futur en un món superpoblat, com són la disponibilitat d’aliments i d’aigua i la substitució dels combustibles fòssils com a principal font d’energia.