Vivim en un món on gairebé tot està mal repartit. L’aigua per beure i per regar els conreus amb els quals produir aliments és molt escassa en diferents zones del planeta; els recursos naturals energètics es troben en uns territoris mentre que el seu consum es concentra en uns altres on no hi són, raó per la qual s’han d’importar; el creixement de la població mundial presenta patrons diferenciats segons els països; l’esperança de vida dels habitants del planeta és molt dispar; existeixen importants diferències entre països pel que fa als recursos destinats a la sanitat, etc. El desenvolupament econòmic ha estat molt heterogeni i tot plegat ha comportat evidents desigualtats, tant de tipus econòmic com social. En canvi, el que sí que sembla que està bastant ben repartit són les afectacions ambientals de caràcter global, com ara la contaminació atmosfèrica, la degradació de la qualitat de l’aigua, el canvi climàtic, la desforestació, la disminució de l’espessor de la capa d’ozó, la pèrdua de biodiversitat del planeta, etc. Tot plegat fa que una part molt important de la població mundial visqui en la pobresa, és a dir, amb manca o escassetat d’allò que és necessari per viure.

Què és allò necessari per viure? Hi podria haver discrepàncies importats a l’hora de concretar-ho però, a més de determinar una major o menor quantitat dels béns (materials, socials, etc.) que necessitem per viure, entren en joc un seguit d’elements. La creença de que la pobresa és fruit de la manca d’iniciativa, d’efectes climatològics adversos o de governs corruptes no és del tot certa. Si bé aquestes són algunes de les causes, formen part d’un nombre molt més extens i complex de raons que expliquen el perquè del subdesenvolupament. Les poblacions empobrides han de fer front a obstacles estructurals que els impedeixen pujar al tren del desenvolupament.

Tot i que el nivell de vida mundial, expressat en termes generals, ve augmentant, com reflecteix la tendència ascendent de l’Índex de Desenvolupament Humà, que ha passat de 0,455 al 1980 a 0,624 al 2010, el nombre de pobres que habiten el planeta és inacceptable, tant com la distància creixent entre el món ric i el món empobrit. Cal doncs, posar tots els esforços possibles per ajudar a les societats que estan fora del desenvolupament ben entès, per a que puguin donar el primer pas que els faci arribar, al menys, a l’andana des de la que s’agafa aquest tren. De vegades la pròpia pobresa, quan és extrema, és una trampa per se. Les comunitats que s’hi troben atrapades no tenen capacitat de sortir-se’n per si mateixes. En aquest cas, la lluita per la supervivència impedeix invertir esforços en qualsevol altra cosa que no sigui cercar els recursos vitals per a les hores immediates.

Com es veurà al llarg dels següents capítols, existeixen múltiples maneres d’avaluar, mesurar i comparar el desenvolupament. Per a fer-ho, cal emprar paràmetres diversos referits a aspectes econòmics, demogràfics, climàtics, geomorfològics, polítics, sanitaris, culturals, etc. L’anàlisi de tots aquests àmbits en un territori ens permet perfilar l’estructura de la població i la seva salut, la seva organització social, els seus recursos, les condicions del transport, la viabilitat d’alguns conreus, els riscos ambientals, el cost de les infraestructures necessàries, la competitivitat d’alguns productes, el seu sistema de govern, etc. Així doncs, veiem que el camí del desenvolupament agrupa una multiplicitat de factors diversos i estretament relacionats entre si que han d’engranar-se harmònicament per a que tinguin l’efecte impulsor que es requereix. En aquest sentit, resulta encoratjador observar com alguns territoris del món desafavorit han pogut superar entrebancs com l’aïllament geogràfic, la vulnerabilitat davant algunes malalties, les adversitats de la naturalesa, la manca de recursos energètics o el llast del deute extern que, sumat a la gestió d’un govern sensat, els ha permès enfilar-se al tren del desenvolupament.

S’acostuma a diferenciar entre països pobres i països rics o també països desenvolupats i en vies de desenvolupament, els països del nord davant els del sud, el primer món i el tercer món, també es parla de països empobrits i, darrerament, de països emergents. Però la pobresa no és circumscriu únicament a aquells països en vies de desenvolupament, del sud o del tercer món, sinó que també fa acte de presència a les societats dels països més desenvolupats, del nord, del primer món i rics. Al mateix temps, també s’ha de dir que en molts dels països pobres existeixen elits amb un nivell de vida molt elevat que frueixen i gestionen recursos abundants.

Una altra de les percepcions més esteses sobre el món subdesenvolupat fa referència als mals governs i, més específicament, a l’alt grau de corrupció. Certament, resulta evident que aquests factors, sumats a la criminalitat i violència, són més fàcils de trobar en el Tercer Món que en països de rendes altes, tanmateix, aquest no és un problema exclusiu del món pobre i, per altra banda, aquesta percepció és sovint exagerada. Els nivells de rendes elevats permeten l’accés de la població a l’educació, la qual cosa incideix en la capacitat d’aquesta en exercir un control sobre la gestió dels seus governants, en aquesta direcció els mitjans de comunicació i l’accés als mateixos reforcen la construcció d’una societat civil sòlida. Així veiem dues societats que es desenvolupen dins de dinàmiques molt diferents, favorables en el cas dels rics i nefastes en el cas dels pobres. En aquest context, cal interrogar-se sobre perquè alguns dirigents corruptes han exercit el seu poder impunement, o relacionar el grau de corrupció amb la importància dels recursos naturals del país en qüestió. Recursos que, en la seva majoria, es consumeixen en el món industrialitzat.

Quines són les causes d’aquestes desigualtats? Algunes d’aquestes causes s’exposen al llarg d’aquest mòdul, dedicant un apartat a cadascuna d’elles. Així, es parlarà de problemes estructurals, econòmics o polítics com: la fam, el deute extern o els conflictes. També s’aportaran algunes eines per tal de mesurar el desenvolupament i s’exposaran algunes accions i iniciatives d’àmbit mundial que es porten a terme per tal d’incidir en la disminució d’aquests problemes que, de fet, es podrien eliminar amb determinació política, responsabilitat per part de tots i recursos suficients i ben gestionats. Tres conceptes bàsics i necessaris per a un món més equitatiu, i que cal abordar amb determinació per tal de fer d’aquest planeta un lloc per viure decentment.

El mòdul conclou amb un apartat dedicat a les conclusions, un altre en forma de breu qüestionari d’avaluació de l’assoliment i comprensió dels seus continguts i un apartat final dedicat a la bibliografia i als enllaços d’interès.