Abans d’entrar a analitzar les mesures de desenvolupament cal aturar-se per tal de saber què es considera quan es parla d’aquest concepte. Es pot començar veient què s’exposava al 1990, en el primer Informe sobre Desenvolupament Humà (IDH) del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD):

"La veritable riquesa d’una nació està en la seva gent. L’objectiu bàsic del desenvolupament és crear un ambient propici per a que els sers humans gaudeixin d’una vida llarga, saludable i creativa. Aquesta, que pot semblar una veritat òbvia, s’oblida amb freqüència degut a la preocupació immediata per acumular bens de consum i riquesa financera. De vegades, les consideracions tècniques al voltant dels mitjans per assolir el desenvolupament humà i l’ús d’estadístiques per a mesurar els ingressos nacionals i el seu creixement encobreixen el fet que l'objectiu primordial del desenvolupament consisteix a beneficiar la gent. [...] Òbviament, la gent també vol majors ingressos com a part de les seves oportunitats. Però l'ingrés no és la suma total de la vida humana. Aquesta forma d'enfocar el desenvolupament humà no és realment nova. La idea que els beneficis socials s’han de jutjar segons la mesura que promoguin el "benestar humà" es remunta almenys a Aristòtil. Aquest filòsof també va advertir que les societats no havien de jutjar simplement per patrons com ara l'ingrés i la riquesa, que no es busquen per si mateixos, sinó que es desitgen com a mitjans per assolir altres objectius".

Molts dels principis d’aquest paradigma es poden trobar en els escrits dels estudiosos, filòsofs, economistes i líders polítics de diverses societats en els que, des de fa temps, es destaca que la finalitat del desenvolupament és el benestar humà.

El mateix Simon Kuznets, un dels creadors del sistema unificat de comptabilitat nacional dels Estats Units i premi Nobel d’Economia a l’any 1971, ja a l’any 1934 es mostrava preocupat en advertir de la dificultat de conèixer el benestar i la prosperitat d’una nació sota l’única base de la seva renta nacional per càpita, com era habitual.

En aquesta mateixa direcció obres com les d’Amartya Sen van crear la base del concepte d’una perspectiva alternativa i més àmplia del desenvolupament humà concebut com el procés d’ampliació de les opcions de les persones i millora de les capacitats humanes (la diversitat de coses que les persones poden fer o ser en la vida).

“El desenvolupament humà, com a enfocament, s'ocupa del que jo considero la idea bàsica de desenvolupament: concretament, l'augment de la riquesa de la vida humana en lloc de la riquesa de l'economia en què els éssers humans viuen, que és només una part de la vida mateixa”.

(Amartya Sen: “El concepto de desarrollo humano” a www.undp.org)

Veiem què opina sobre això l’economista pakistanès i creador de l’Informe sobre Desenvolupament Humà”, Mahbud ul Haq(“El concepto de desarrollo humano” a www.undp.org):

"L'objectiu principal del desenvolupament és ampliar les opcions de les persones. En principi, aquestes opcions poden ser infinites i canviar amb el temps. Sovint les persones valoren els èxits que no es reflecteixen, o almenys no en forma immediata, en les xifres de creixement o ingressos: més accés al coneixement, millors serveis de nutrició i salut, mitjans de vida més segurs, protecció contra el crim i la violència física, una adequada quantitat de temps lliure, llibertats polítiques i culturals i un sentit de participació en les activitats comunitàries. L'objectiu del desenvolupament és crear un ambient propici perquè la gent gaudeixi d'una vida llarga, saludable i creativa".

Com hem vist, fins no fa gaires anys el progrés d’una determinada comunitat era mesurat únicament amb indicadors i criteris bàsicament econòmics, un dels més utilitzats és i ha estat el càlcul del producte interior brut (PIB). Així s’acostumaven a utilitzar conceptes associats a pobresa i riquesa a l’hora de definir els patrons que determinaven el benestar d’una comunitat.

Tot i això, no es pot obviar, com els mateixos autors citats afirmen, que el nivell d’ingressos és un dels factors clau en la mesura del grau de benestar. Així, segons el Banc Mundial,

"Una persona es considera pobre si el seu nivell d'ingressos o el consum cau per sota de cert nivell mínim necessari per satisfer les necessitats bàsiques. Aquest nivell mínim se sol anomenar el llindar de la pobresa. El que cal per satisfer les necessitats bàsiques varia a través del temps i les societats. Per tant, les línies de pobresa varien en el temps i lloc, i cada país utilitza criteris que són apropiats per al seu nivell de desenvolupament, normes socials i valors".

Sense voler entrar en l’etern debat conceptual de com cal definir un país atenent al seu grau de desenvolupament: ric, industrialitzat, empobrit, en vies de desenvolupament, del Tercer Món, etc. S’expliquen a continuació tres indicadors fonamentals, no pas els únics, que serveixen per al càlcul de diferents paràmetres que poden ser útils a l’hora d’establir criteris de desenvolupament i que permetin la comparació entre diferents territoris.

• Índex de Desenvolupament Humà (IDH) (El desenvolupament humà)
• Índex de Pobresa Multidimensional (IPM) (La pobresa)
• El coeficient de Gini (La distribució de la riquesa)

Mesurar el desenvolupament humà

Font: Elaboració pròpia a partir de HDR 2010