Probablement el Índex de Desenvolupament Humà (IDH) és un dels indicadors estadístics més utilitzats per a mesurar i comparar el desenvolupament dels països (tot i que també és freqüent el seu ús en altres escales territorials). Aquest instrument fou presentat pel PNUD en l’informe de l’any 1990. Des d’aleshores, com hem vist, el concepte de desenvolupament humà ha esdevingut una icona en el discurs sobre el desenvolupament a nivell mundial. Tot i això, el mateix Amartya Sen expressa a la introducció de l’Informe de Desenvolupament Humà de 2010:

“Com algú que va tenir el privilegi de treballar amb Mahbub en el disseny de l'IDH, sostinc que aquest índex, rudimentari i tot, va aconseguir fer just el que s'esperava d'ell: operar com un indicador simple similar al PIB, però sense deixar de banda tot el que no fos ingrés i béns de consum. No obstant això, l'enorme amplitud de l'enfocament del desenvolupament humà no s'ha de confondre, com passa a vegades, amb l'estret rang de l'IDH”.

Per al seu càlcul s’estudien fonamentalment tres factors clau:

• Un indicador de salut: L’esperança de vida en nàixer
• Un indicador social: La taxa d’alfabetització en adults (més la taxa bruta combinada de matriculació en educació primària, secundària i superior i els anys de durada de l’educació obligatòria).
• Un indicador econòmic: El Producte Interior Brut (PIB) en paritat del poder adquisitiu en dòlars (PPA en US$).

Des de 1990 fins a l’actualitat, el PNUD ha elaborat 20 informes que han tractat problemàtiques diferents, essent el de referència el primer, per raons òbvies.

Informes del PNUD

Font: Elaboració pròpia a partir de PNUD

Aquests informes incorporen un apartat en el que es detallen elaborades i útils classificacions estadístiques que fan referència a factors vinculats amb el desenvolupament dels països: l’Índex de desenvolupament relatiu al gènere, tendències demogràfiques, economia i desigualtat, salut i educació o l’Índex de pobresa Humana. Sent la més coneguda la corresponent a l’Índex de Desenvolupament Humà.

L’Organització de les Nacions Unides va desenvolupar aquest indicador per tal d’examinar les desigualtats existents entre els diferents països del món i, a l’hora, observar l’evolució d’aquests països al llarg dels anys i comprovar si les desigualtats existents evidents s’escurcen o bé s’agreugen. L’objectiu d’aquest índex és mesurar l’avanç mitjà d’un país en funció de tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà (PNUD, 2007): vida llarga i saludable, accés a coneixement i nivell de vida digne.

La combinació d’aquests mesures dóna un resultat entre 0 i 1 (mínim i màxim desenvolupament humà, respectivament). Així, per exemple, en el darrer informe presentat (2011) Espanya presentava un valor de 0,878, que la ubicava en el lloc 23 de la classificació, mentre que en el lloc primer estava Noruega, amb un valor de 0,943. Així mateix, en el lloc 187 i darrer de la classificació es trobava República Democràtica del Congo, amb un valor de 0,286.

Comparació de l’IDH amb el PIB mundial

Per accedir a l'aplicació, feu clic a la imatge

En el darrer informe presentat (2011), la classificació segons el grau de desenvolupament humà es divideix en 4 grups de països:

Font: Elaboració pròpia a partir de PNUD, 2011

Els deu països amb el valor més elevats i més baixos de l'IDH l'any 2011

Font: Elaboració pròpia a partir de PNUD, IDH 2011.

El quadre anterior mostra els deu països amb un IDH més elevat i més baix l’any 2011. Noruega encapçala la classificació amb un IDH de 0,943, gairebé igualada amb Austràlia (0,929). Com es pot comprovar, dels deu països amb un IDH més elevat, sis són països europeus, als quals s’han d’afegir Austràlia, Estats Units, Nova Zelanda, i Canadà. Espanya ocupa la posició 23 (0,863), just per darrera de Finlàndia (0,882). Els països amb l’IDH més baix a 0,376 (desenvolupament humà baix) són africans. A la cua hi ha Congo, R.D., amb un valor de 0,286.

Mes informació:

La tendència de l’índex des de la seva creació, mostra que el desenvolupament humà s’ha anat incrementant al llarg dels darrers anys. Així, l’IDH del planeta l’any 1980 era de 0,455, mentre que l’any 2011 va pujar fins a 0,682. I el mateix es pot dir per regions.

Tendencies d'IDH (1980-2010) a nivell mundial {fusionchart id="44" Tendencies de l'IDH a nivell mundial}

Font: Elaboració pròpia  a partir de PNUD, Informe de Desenvolupament Humà 2010

Taula interactiva de las tendències del IDH:

No hi ha dubte que mesurar el grau de desenvolupament d’un territori és més complex que el fet d’aplicar un indicador en el qual s’han seleccionats unes variables, però no és menys cert que augmentar l’esperança de vida, la taxa d’alfabetització i el PIB dels països és un pas cap al desenvolupament. Un repte afegit és, però, aconseguir-ho d’una manera sostenible.