Des de l’any 1997 i fins el 2009, el PNUD utilitzava l’anomenat Índex de Pobresa Humana (IPH) en el qual es tenien en compte una sèrie de variables depenent de si es tractava d’un país en vies de desenvolupament (IPH-1) o (IPH-2) si era un país membre de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Les variables en el cas de l’IPH-1 eren:

a) Vida llarga i saludable. Es mesura a partir de la probabilitat en néixer de no viure fins als 40 anys.

b) Educació. Exclusió del món de la lectura i de les comunicacions mesurada segons la taxa d’analfabetisme dels adults (≥15 anys).

c) Nivell de vida digne. Es mesura a partir de la mitjana ponderada entre el percentatge de la població sense accés continuat a una font d’aigua millorada i el percentatge de nens (<5 anys) amb un pes inferior al de la mitjana per la seva edat.

En el cas de l’IPH-2 s’analitzaven les variables següents:

a) Vida llarga i saludable. Es mesura a partir de la probabilitat en néixer de no viure fins als 60 anys.

b) Educació. Persones amb una manca d’aptituds d’alfabetització funcional (taxa d’analfabetisme dels adults entre 16-65 anys).

c) Exclusió social. Es mesura a partir de la taxa d’atur de llarga durada (≥12 mesos).

Tot i que era evident que aquest índex calia ser millorat atès que presentava alguns problemes relacionats amb la fiabilitat de les dades ocasionats, entre altres motius, pel fet d’haver de relacionar bases de dades amb períodes de referència diferents, va estar vigent al llarg de dotze anys. No hi ha cap dubte però, que el seu ús va ser de gran ajut. Al cap i a la fi, tot i que les dades obtingudes quasi mai foren suficientment acurades quantitativament, resulta evident que amb unes probabilitats tant elevades de morir abans d’arribar als 40 anys per malalties com la malària o el VIH/SIDA o directament per la fam, amb percentatges tan elevats de nens desnodrits, amb percentatges molt alts de persones sense accés a fonts d’aigua neta, i amb bona part de la població adulta analfabeta, és pràcticament impossible aconseguir el desenvolupament humà d’aquestes societats, i encara menys que aquest desenvolupament sigui sostenible.

L’any 2010, amb motiu del 20è aniversari de la publicació de l’Informe de Desenvolupament Humà apareix un nou indicador, elaborat pel PNUD amb col·laboració amb l’Oxford Poverty and Human Development Initiative (OPHI) de la Universitat d’Oxford, que substitueix l’anterior Índex de Pobresa Humana. Es tracta de l’Índex de Pobresa Multidimensional (IPM).

Entre altres limitacions, l’anterior índex (IPH) no permetia identificar individus i llars específics o grups més amplis de persones que experimentaven les mateixes privacions. Aquest nou indicador supera aquestes deficiències en mesurar la quantitat de persones afectades per privacions simultànies i el nombre de mancances que enfronten de mitjana. Aquest es pot desglossar en les seves dimensions per mostrar com canvia la composició de la pobresa multidimensional en incidència i intensitat entre diferents regions, grups ètnics, etc., la qual cosa té conseqüències útils en matèria de polítiques.

Té les mateixes tres dimensions que l'IDH (salut, educació i nivell de vida) reflectides mitjançant 10 indicadors, cadascun dels quals té igual ponderació dins de cada dimensió. Una llar és pobre en múltiples dimensions quan pateix mancances en almenys dos dels 6 indicadors (el límit canvia d'acord amb la ponderació de l'indicador específic dins de la mesura global. Per aprofundir en el càlcul de l'IPM cal veure l 'Informe de Desenvolupament Humà de 2010 -nota tècnica 4-). Els límits són austers i reflecteixen privacions greus, la majoria vinculades amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM).

IPM: Tres dimensions i 10 indicadors

Font: Elaboració pròpia a partir del Informe de Desenvolupament Humà, PNUD 2010

A l’informe esmentat l’IPM apareix definit com la mesura de privacions severes en les dimensions de salut, educació i nivell de vida que combina la incidència de qui pateix privacions amb la intensitat de la carència.

Resulta evident que l'IPM és d'especial utilitat per als països menys desenvolupats. Així, descriu les privacions generalitzades que hi ha a Àsia Meridional i Àfrica Subsahariana i als països més pobres d'Amèrica Llatina. A més a més, descobreix la magnitud de la pobresa més enllà de les mesures monetàries, la qual cosa constitueix un assoliment important.

Feu clic a la imatge per accedir al mapa interactiu de l'Índex de Pobresa Multidimensional (Oxford Poverty & Human Development Initiative)