La promoció i la protecció de la salut són essencials per al benestar de la humanitat i per a un desenvolupament social i econòmic sostingut. Així ho van reconèixer fa més de 30 anys els signants de la Declaració d'Alma-Ata (Kazakhstan) que van assenyalar que la salut per a tothom contribuiria a millorar tant la qualitat de vida com la pau i la seguretat en el món.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix salut, com:

[...] No és només l'absència d'afeccions o malalties sinó també un estat de complet benestar físic, social i mental. La salut és un recurs per a la vida diària, no l'objecte de la vida [...]

Els avenços tecnològics que el planeta ha experimentat en les últimes dècades, han fet que l’esperança de vida, en general, hagi augmentat. Segons l’Informe de Desenvolupament Humà de 2010 (PNUD):

Molts països han guanyat molts anys en esperança de vida. Un infant nascut avui a gairebé qualsevol país pot esperar viure més que en cap altre moment de la història. On s’ha incrementat més l’esperança de vida és als estats àrabs: més de divuit anys des de 1970 (poc més d’una tercera part). Fins i tot a l’Àfrica Sudsahariana, l’esperança de vida és avui vuit anys superior que el 1970. A més, la longevitat es va incrementar dues vegades més ràpid entre els països del 25 % inferior de la distribució de l’IDH de 1970 respecte del 25 % superior. A diversos països en via de desenvolupament (entre els quals Malàisia i Xile) les taxes de mortalitat són un 60 % del que eren fa trenta anys.

Tot i això continua existint una bretxa desproporcionada entre el Nord ric i el món desenvolupat. El món està molt lluny del compromís sobre cobertura sanitària universal que es va adquirir a l’Assemblea Mundial de la Salut de 2005.

Podem dir que la salut és un dels indicadors de desenvolupament que va més lligat al desenvolupament econòmic d’un territori. Aquesta afirmació és fàcilment constatable i només cal observar les taxes de l’esperança de vida d’uns països i altres. A continuació s’indica l’evolució d’alguns països i se’n destaca la de l’Estat Espanyol, Canadà i Bolívia, des de l’any 1800 fins el 2006.

Comparativa de l’esperança de vida amb el PIB

Per accedir a l'aplicació, feu clic a la imatge
(5=esperança de vida molt dolenta, 1 esperança de vida molt bona)

Tanmateix, alguns informes argumenten que aquesta correlació no es dona sempre. La clau està en que cal tenir en compte altres determinants. Si bé és inqüestionable que el nivell de renda juga un paper fonamental en l’estat de salut de cada individu dins d’un territori, també compten altres aspectes directament associats a la salut, com l’accés a l’aigua, les millores en sanejament, la qualitat del medi ambient, l’educació, etc. Així, existeixen països, com el cas de Cuba que, tot i tenir un PIB baix, mostra una taxa d’esperança de vida al nivell dels països més rics. També és necessari destacar que dins del països més desenvolupats econòmicament existeixen grups de població amb una esperança de vida inferior a la de la resta.

En aquest context, resulta senzill comprovar que existeix un cercle viciós en el que el subdesenvolupament econòmic porta associades la malnutrició i la fam i, en la direcció contrària, una alimentació inadequada dificulta que una societat esdevingui productiva. Així doncs, resulta evident que la salut ha de ser entesa com un factor que incideix clarament en la reducció de la pobresa. Expressat d’una altra manera, invertir en salut és multiplicar les possibilitats de millora econòmica i social. Per a la majoria de les persones pobres del planeta, qualsevol tipus de cobertura de salut és inexistent i la despesa en aliments i en altres necessitats bàsiques es redueix per afrontar el cost dels medicaments essencials.

 

Per altra banda, els avenços en matèria de recerca i les intervencions en salut pública no paren de progressar, tot i els entrebancs actuals a causa de la crisi econòmica global. Avui es poden tractar moltes malalties considerables incurables fa molt poc. Tanmateix, els països empobrits no gaudeixen d’aquests progressos. En aquest document, es posarà l’èmfasi en els problemes de salut que afecten al món en desenvolupament. Veurem com, molt sovint, les malalties que pateixen es podrien reduir amb millores de sanejament, accés a l’aigua, promovent l’educació o canviant alguns hàbits. No obstant això, el gruix del problema radica en la pobresa extrema d’algunes regions i en la dificultat d’accedir als medicaments. Mentre els calaixos particulars del Nord ric estan plens de medicaments que no s’utilitzen i se’n abusa del seu ús, al Sud empobrit molt sovint els dispensaris, quan existeixen, no tenen allò imprescindible per atendre els primers auxilis i, fins i tot, s’hi practica el mercat negre.

Els medicaments “dolents” (medicaments deficients, falsos, falsificats, amb etiquetatge enganyós, fraudulents o caducats) surten massa cars sigui quin sigui el seu preu i evitar-los és una altra manera de frenar el malbaratament de recursos. S'ha notificat que més de la meitat de les substàncies que circulen al Sud Est d'Àsia, que en teoria contenen l’antipalúdic artesunato, no contenen cap ingredient actiu, mentre que un estudi realitzat en tres països africans va publicar que entre el 26% i el 44% de les mostres de medicaments antipalúdics no superaven les anàlisis de qualitat.

Informe Sobre la Salut al Món
OMS, 2010

No hi ha prou investigació ni desenvolupament sobre nous antibiòtics per a les “malalties oblidades” perquè les companyies farmacèutiques que s’hi dediquen no les perceben com a malalties rendibles. I, quan el Sud en vol fabricar algun, sorgeix la barrera de la Llei de Patents, que els ho impedeix. Així, la mort per SIDA és un impacte quasi exclusiu del Tercer Món, mentre que la recerca de vacunes per “malalties poc rendibles” ha de ser subvencionada per fons de cooperació o per la filantropia internacional.

D’altra banda, la fragmentada ajuda internacional comporta grans despeses d’administració i gestió indirectes per als donants i pels receptors, una duplicació innecessària i variacions en l'orientació de les polítiques i normes de qualitat a nivell de cada país. És imprescindible que els principals donants es comprometin a alinear els seus esforços per reduir la fragmentació de la canalització i recepció dels fons en els països receptors. Més de 140 iniciatives mundials relacionades amb la salut s'estan executant en paral·lel, malbaratant els recursos i sotmetent als països receptors a una enorme confusió.

Avui hi ha 40 milions de persones que viuen amb la SIDA. Les dues terceres parts dels essers humans que viuen amb aquesta malaltia es troben a l’Àfrica Sudsahariana, mentre a l’altra banda del món, els països de la OCDE que només representen el 18% de la població mundial, constitueixen el 86% de la despesa sanitària del món.

Font: Elaboració pròpia a partir de l’OMS, 2010.

 

Les aportacions mundials en Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) per tal de resoldre els problemes de salut són importants, però insuficients.

La despesa anual per a cooperació al desenvolupament en salut, realitzada per la suma de tots els països desenvolupats (10.0000 milions de dòlars), és equivalent a la quantitat gastada en gelats a Europa.

 

Global Health Watch

Global Health Action. Campaign Agenda 2005-2006

 

Malgrat això, és raonable afirmar que la manca de capacitat per se no justifica que les polítiques de salut siguin inadequades o inexistents. De vegades, els governs poden adoptar diverses mesures que no requereixen recursos elevats. Per altra banda, la inexistència de recursos sovint és resultat de prioritats, això es produeix quan els governs inverteixen en assumptes diferents de la salut, com són les despeses en armament. En aquests casos, la salut també es veu enormement afectada. La guerra, a banda dels morts i ferits inherents a tot conflicte, provoca que els sistemes sanitaris públics entrin en col·lapse, es destrueixen les infraestructures de subministrament de medicaments i vacunes i les persones esdevenen vulnerables a les malalties i altres efectes col·laterals. A més a més, la resposta humanitària internacional davant els conflictes, fa que molts recursos econòmics que haurien d’anar destinats a resoldre altres problemes essencials de salut, s’hagin de desviar per finançar l’ajuda assistencial d’emergència.

A la Declaració d'Abuja de l’any 2000, 47 Estats africans es van comprometre a destinar el 15% de la despesa pública en salut amb l’objectiu de millorar la salut de la seva població. Aquest acord no s’ha portat a terme, així es pot afirmar que els governs poden fer més del que estan fent per garantir el dret a la salut

Comparativa entre la despesa governamental en salut per càpita i el PIB

Per accedir a l'aplicació, feu clic a la imatge

Cal doncs, recordar als governs de molts països allò que han signat en referència a les obligacions bàsiques que tenen amb al dret a la salut dels seus ciutadans: equitat, accés a medicaments essencials, habitatge, condicions sanitàries bàsiques, etc. Aquestes condicions no es compleixen en bona part del planeta. En l'actualitat més de dos mil milions de persones encara no tenen serveis d'aigua potable i clavegueram, i més de cinc mil nens moren cada dia a causa de diarrees per la manca d'aigua, serveis sanitaris i malnutrició.

Parlar de salut en un context global es extremadament complex i supera l’abast d’aquest capítol. En aquest sentit, amb alguns dels criteris que inspira la “Campanya Salut x Desenvolupament” es parlarà d’alguns dels temes basics directament relacionats amb la salut i la desigualtat al món, en concret, les anomenades “malalties oblidades”, així com dels problemes d’accés als medicaments i als sistemes sanitaris. Veurem que aquest problemes afecten molt especialment al continent africà, i a les dones i els infants en un context geogràfic general.

La salut reproductiva és intrínsecament important i és un clar indicador de la situació de la dona en les diferents societats del món. És sabut que el risc de mort durant el part es minimitza amb factors com: educació bàsica, nutrició adequada, accés als anticonceptius, als serveis de salut prenatal i a una assistència adequada. Tanmateix, aquests serveis encara no estan a l’abast d’una majoria de dones arreu del planeta. En alguns països, la reproducció no és tan sols arriscada, sinó que sovint comença massa aviat, de manera que limita tant la salut i com les oportunitats futures. La maternitat juvenil, a més a més, acostuma a ser la causa que les dones joves no vagin a escola i que sovint siguin destinades a feines poc qualificades.

 

Generalment, les dones riques obtenen nivells semblants de cobertura, independentment del lloc a on visquin, mentre que les pobres queden excloses. Les dones compreses dins del 20% de la població més rica tenen fins a 20 vegades més probabilitats que el seu part estigui assistit per personal sanitari qualificat que les dones pobres. Eliminar aquesta diferència de cobertura entre rics i pobres en 49 països d'ingressos baixos salvaria la vida de més de 700.000 dones des d'aquest moment fins l'any 2015. De la mateixa manera, els nens rics viuen més que els pobres, si se superés aquesta diferència de cobertura en els diversos serveis per a nens menors de cinc anys, en concret, la vacunació sistemàtica, salvaria més de 16 milions de vides.

Informe Sobre la Salut al Món
OMS, 2010