Cada dia moren al món 8.000 persones a causa d’alguna de les sis malalties anomenades “oblidades”: el VIH/SIDA, la malària (paludisme), la tuberculosi, la malaltia de chagas, la leishmaniosi i la malaltia del son. S’anomenen “oblidades” a causa de la insignificant inversió global que s’hi avoca en recerca i en instruments per al seu diagnòstic i tractament. Tot i que aquest apartat se centrarà en les tres primeres, realment les que romanen tràgicament en l’oblit són les tres últimes, que predominantment afecten a poblacions del món tropical empobrit i es transmeten per vectors; mosquits, xinxes o mosques, entre altres insectes. Aquestes tres malalties no són altament mortíferes en les primeres etapes, però sí que causen una considerable morbiditat i incapacitació en adults, la qual cosa dificulta el desenvolupament d’aquestes societats.

Tanmateix, tot i les “malalties oblidades” l'elevat índex de malalties no transmissibles, com el càncer, la diabetis, l'asma, la hipertensió o malalties cardiovasculars, posen en risc els sistemes de salut i el creixement econòmic dels països pobres. Les malalties no transmissibles representen, pel cap baix, el 40% de totes les morts en els països en desenvolupament. I la meitat de totes les morts de càncer a nivell mundial té lloc en aquests països.

Per altra banda, el VIH/SIDA, la malària i la tuberculosi maten a més de 4 milions de persones cada any, la qual cosa representa una pesada càrrega sobre les famílies, comunitats i governs. Tot i l’oblit, l'impacte desproporcionat d'aquestes malalties en els països en desenvolupament ha captat la mirada mundial en els darrers anys. En aquest sentit, és just afirmar que ha augmentat l'ajuda per al desenvolupament en matèria de salut dels països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Per exemple, el “Fons mundial per a la lluita contra la SIDA, la tuberculosi i la malària”, estima que proporciona el 20% de tot el suport mundial per a programes de VIH i SIDA i el 66% de tots els esforços de finançament per combatre la tuberculosi i la malària. Cal afegir també que alguns països en desenvolupament han augmentat la seva despesa sanitària i l’increment dels fons destinats per la filantropia privada. Veurem però que, malgrat això, s’està molt lluny d’arribar a assolir els fons necessaris.

VIH/SIDA

La SIDA (síndrome d’immunodeficiència adquirida) afecta als humans que han estat infectats pel VIH (virus de la immunodeficiència humana) i el seu sistema immunològic no pot respondre adequadament als seus efectes. Així se’n diu seropositiva a una persona infectada pel VIH però que no pateix SIDA.

Per primera vegada des dels primers casos de VIH/SIDA va sortir a la llum, fa més de 25 anys, l'epidèmia de la SIDA està derivant positivament així com el nombre de persones infectades amb el VIH i les morts relacionades. Segons UNITAID (2010) entre 2001 i 2009, la taxa de noves infeccions pel VIH s’ha estabilitzat o ha baixat en més del 25% en almenys 56 països de tot el món, dels quals 34 s’ubiquen a l’Àfrica Sudsahariana, que segueix sent la regió més afectada per l'epidèmia amb el 69 % del total de noves infeccions pel VIH. Al 2009, 5,25 milions de persones tenien accés al tractament del VIH en països de baixos i mitjans ingressos, la qual cosa representa el 36% d'aquells que ho necessiten.

No obstant això, tot i els avenços, en el món 40 milions de persones viuen amb la SIDA. Una bona part es troba en països en desenvolupament, i són les dones i els nens els més afectats. El sorgiment de nous medicaments ha permès perllongar i millorar la vida dels qui viuen amb aquesta malaltia en els països industrialitzats. Els que viuen al Sud, però, no tenen aquesta sort: el 95% sobreviu i mor sense tenir accés a un tractament adequat.

Cada minut un nen menor de 15 anys d'edat s'infecta amb el VIH, i cada dos minuts un nen mor de SIDA. Als països desenvolupats el VIH/SIDA infantil està en gran part sota control i la prevenció de la transmissió mare-fill ha tingut un gran èxit. A finals de 2009, hi havia 2,5 milions de nens menors de 15 anys que vivien amb el VIH a tot el món, i s'estima que 370.000 nens van contraure el VIH durant el període perinatal i durant la lactància. La cobertura global de tractament per a nens VIH-positius va ser inferior (28% el 2009), que per als adults (36% el 2009).

• A on s’ubica la SIDA?

Per accedir a l'aplicació, feu clic a AQUÍ

És molt significatiu observar que Sudàfrica, tot i ser el país amb més casos de SIDA, el nombre de nous casos ha disminuït considerablement en els darrers cinc anys.

Per accedir a l'aplicació, feu clic AQUÍ

Malària (paludisme)

La malària (o paludisme) és una malaltia causada per un grup de paràsits del gènere Plasmodium, que es transmet a través de la picada de la femella del mosquit del gènere Anopheles. La malaltia es manifesta principalment amb febres intermitents, mals de cap i musculars, diarrea i decaïment. De les quatre espècies de paràsits de malària, només el Plasmodium falciparum sol causar formes greus de la malaltia i mort. Molts habitants de l’Àfrica Sudsahariana, que no moren a causa de la malaltia, conviuen amb ella al llarg de la vida, amb la conseqüent càrrega que representa per la seva vida quotidiana i la seva família.

La malària és la segona causa de mort a l’Àfrica Sudsahariana. Mata més de 2.000 nens menors de cinc anys cada dia (més o menys a un nen cada 45 segons) i representa una cinquena part de totes les morts de menors de cinc anys a l'Àfrica Sudsahariana. Segons UNITAID (2010) les estimacions indiquen una tendència decreixent de la malària, però els nivells de mortalitat i morbiditat segueixen sent molt elevats. Al 2009, 781.000 persones van morir de malària, davant gairebé un milió el 2000, i 225 milions de persones van contraure la malària el 2009, menys que al 2005 amb 244 milions. Àfrica va representar el 85% de les infeccions i el 90% de les morts, principalment entre els nens petits. La malària és també la causa principal d'anèmia, baix pes en néixer, naixements prematurs, mortalitat infantil i mortalitat materna. Tot i que la malària és curable en qüestió de dies, pot ser mortal sense un diagnòstic precoç i tractament oportú. La intervenció immediata és particularment important per als grups més vulnerables; els nens petits, dones embarassades i persones amb sistemes immunes febles, com ara els que viuen amb el VIH/SIDA. Ben entrat el segle XXI, resulta intolerable que una malaltia que es pot prevenir i curar i que a Europa s’ha eradicat fa més de 50 anys, continuï matant.

Més enllà del diagnòstic, el tractament dels casos i l’educació sanitària, una manera senzilla de combatre la malària és, lògicament, evitant la picadura. S’ha constatat que una solució efectiva, entre altres accions com la fumigació de l’interior de les cases, és l’ús de xarxes impregnades d’insecticida per dormir (mosquiteres). Desafortunadament, tot i que una mosquitera te un cost insignificant per a un viatger, sobretot comparant el preu amb la seva funció, les xarxes són costoses per a les famílies dels països empobrits. Per altra banda, la població que no te una formació sobre el seu ús, necessita sovint ser convençuda de la seva utilitat i aprendre sobre la seva conservació, ja que una mosquitera en mal estat perd la seva eficàcia. Tot i això, l'Informe Mundial sobre Malària 2010, de l’OMS, indica que els programes posats en marxa des de 2008 han servit per estendre l'ús de mosquiteres, insecticides casolans i fàrmacs derivats de l’artemisa. En definitiva, per millorar el control i reduir els casos i les morts causades per aquesta malaltia.

L’informe citat exposa amb claredat que manquen recursos econòmics. Com sol passar, els progressos assolits estaran amenaçats si la intensitat de les accions disminueix. Per evitar-ho, manquen recursos. Actualment, els països amb petites poblacions en risc segueixen rebent més diners per persona que els estats amb més població. Per això, és important invertir bé els 1.800 milions de dòlars destinats el 2010 a la lluita contra la malària ja que obtenir els 6.000 que s'estimen necessaris sembla difícil.

Tot i això, afortunadament, es continua investigant amb nous tractaments i amb l’esperada vacuna que, encara que només tingui un efecte parcial, sembla més propera que mai. En aquest sentit, apareixia una noticia d’efecte mundial vinculada amb la recerca i el desenvolupament relacionada amb l’IS Global (Institut de Salut Global de Barcelona).

• A on s’ubica la malària?

Per accedir a l'aplicació, feu clic AQUÍ

Tuberculosi

La tuberculosi és un important problema de salut global. Però en la majoria dels casos, és curable.

No obstant això, cada any, hi ha al voltant de nou milions de nous casos de tuberculosi al món i prop de dos milions de persones moren a causa d’aquesta malaltia. L'OMS estima que d’aquests nous casos anuals de tuberculosi, al voltant d'un milió es produeixen en els nens. En infants infectats amb VIH el risc de co-infecció amb tuberculosi és molt alta i amb freqüència provoca sordesa, ceguesa, paràlisi i retard mental. Encara que els nens representen una part de important de tots els nous casos de tuberculosi activa, els diagnòstics, els tractaments així com els medicaments adaptats a les edats infantils han disminuït considerablement.

Fins fa pocs anys, la tuberculosi era considerada a tot el planeta com una malaltia en retrocés, tanmateix ha anat incrementant-se en els països empobrits i entre els adults de 15 a 59 anys se situa com la tercera causa més comuna de mort a nivell mundial i és la causa principal de mort per a les persones que viuen amb el VIH.

Aquest rebrot te l’origen en la combinació de factors associats a les crisis econòmiques causants de malnutrició i desnutrició, al col·lapse dels sistemes sanitaris, al nombre, cada cop més elevat, de refugiats i desplaçats, a l’aplicació insuficient de mesures de control, a l’expansió del VIH/SIDA i a la resistència als fàrmacs.

• A on s’ubica la Tuberculosi?

Per accedir a l'aplicació, feu clic a AQUÍ

Tots els països es veuen afectats de tuberculosi, però la majoria dels casos (85%) s’ubiquen a l'Àfrica (30%) i Àsia (55%) on destaquen l'Índia i la Xina que, per si sola, representa el 35% dels casos. Hi ha 22 països amb alta incidència que representen al voltant del 80% dels casos del món.