El 90% de les morts per malalties infecciones es produeixen al món en desenvolupament. Un gran percentatge de morts causades per “malalties oblidades” es podria evitar si els medicaments essencials estiguessin a l’abast d’aquestes poblacions. Per a la major part de les persones dels països empobrits, els elevats preus dels medicaments els fan altament vulnerables. Aquestes persones depenen, en gran mesura, de la competència que representen els medicaments genèrics sobre els medicaments de marca. Un fàrmac genèric sol ser entre un 20% i un 90% més econòmic. Per tant, dins la lògica de mercat, la disponibilitat de genèrics a preus més baixos redueix també el preu de les versions patentades. Així mateix, les agències d’ajuda depenen enormement de l’accés a medicaments genèrics per combatre les malalties de les comunitats que no poden afrontar els preus ni els tractaments dels medicaments “de marca”.
Un dels problemes de salut pública que estem vivint en les nostres societats i, sobretot en les dels països empobrits, és la mercantilització de la sanitat. Malauradament, cada vegada més, la inversió en sanitat es basa en el consum de medicaments que, de manera directa o indirecta a través de la Seguretat Social es compren a companyies que operen segons criteris de maximització dels beneficis. Així, la salut ha entrat dins de la lògica de mercat i s’entén cada vegada més com qualsevol altre producte. A causa d’això, la penetració de la indústria farmacèutica en la sanitat ha conformat una xarxa d’interessos que es ramifica en tot el sector.
Aquesta càrrega dels preus inaccessibles seria més lleugera si els governs i les persones paguessin un preu just. Tanmateix, què vol dir un preu just? Els preus internacionals de referència es determinen calculant el preu mitjà d'un mateix medicament en països comparables entre si. Sense aquesta informació de preus creuats entre països, els compradors hauran de lluitar per obtenir un tracte just en un mercat farmacèutic mundial que ni és transparent ni eficaç, i on la disparitat entre els preus que es paguen en diferents llocs del planeta pel mateix producte és enorme.
Al 2001 l’OMC reconeixia que l’accés sobre medicaments essencials ha prevaldre sobre els interessos comercials, així es va arribar a un acord històric. Es va establir que les disposicions relacionades amb les patents no impedirien que els països membres prenguessin mesures destinades a protegir la salut pública o promoure l’accés als medicaments. Però aquesta afirmació encara està per demostrar-se.
"Afirmem que el l’Acord (ADPIC) pot i ha de ser interpretat i aplicat d'una manera que doni suport al dret dels membres de l'OMC de protegir la salut pública i, en particular, per promoure l'accés a medicaments per a tothom".
Declaració Ministerial relativa a l’Acord sobre els ADPIC (TRIPS en anglès) i la Salut Pública
Organització Mundial del Comerç, Doha (Qatar), 14 de novembre de 2001
Les regulacions comercials tenen molt a veure amb aquesta situació. Les disposicions de l’OMC referents a la propietat intel·lectual afecten directament al preu que els països en desenvolupament paguen pels medicaments, sigui per les altes tarifes que fixen o per les limitacions a la importació de medicaments genèrics. Les transnacionals farmacèutiques, per la seva part, afirmen que no són les patents les que impedeixen l’accés als medicaments si no que es tracta més aviat de problemes d’infraestructura, corrupció política i marginació social i cultural dels països afectats.
El règim de patents que regula el comerç de medicaments suposa un greu obstacle. Agències especialitzades de l’ONU com l’OMS o ONUSIDA, s'han pronunciat a favor d'un accés massiu al tractament de la SIDA i han encapçalat negociacions basades en les “bones intencions" de les parts, evitant pronunciar-se sobre les conseqüències desastroses del règim de patents. També la societat civil, juntament amb alguns països en desenvolupament, es ve mobilitzant per canviar el rumb que afavoreix els interessos industrials injustos. A Sudàfrica diverses farmacèutiques van presentar una demanda contra el govern per haver aprovat una llei que permetia la fabricació i importació de genèrics. Més endavant, al 2001, van haver de retirar la demanda, gràcies a la pressió conjunta exercida per la societat civil i el govern. Així mateix, l'any 2003, les ONG van aconseguir que el govern d'aquest país es comprometés a tirar endavant un pla nacional de tractament antiretroviral. En la mateixa direcció, Brasil ha trobat una solució alternativa al problema de les patents. Basant-se en una interpretació lliure de les regulacions de l'OMC, ha promogut la producció de genèrics. Això, combinat amb una política nacional de salut, ha millorat en tots els aspectes l'accés al tractament. Vegem que diu l’ONG Farmamundi al respecte:
[...] cal incentivar la recerca, premiant els nous descobriments farmacològics en funció de la innovació terapèutica que suposin, de manera que el reemborsament de les inversions en R+D no recaiguin sobre l’usuari, tal i com succeeix amb l’actual sistema de patents [...] la solució passa per desvincular la R+D farmacèutica del procés de patents i aconseguir que els estats entrin com actors en el sector. Si els fons estatals participen en la R+D, el medicament podria ser de domini públic, facilitant l’accés als fàrmacs als països empobrits.
Per la seva banda, l’Índia és un país productor de fàrmacs genèrics de bona qualitat, la qual cosa és un alleugeriment per als països empobrits i per les agencies internacionals d’ajuda. Les oficines de patents índies tenen potestat de rebutjar noves patents que aportin poca eficàcia respecte a medicaments existents, aquestes patents, en cas de ser admeses, tindrien una vigència de 20 anys. Una noticia que divulgava Metges Sense Fronteres al setembre de 2011, expressava que la companyia suïssa Novartis intentava novament insistir en els tribunals de l’Índia contra la Llei de Patents d’aquest país i, més concretament, contra l’apartat específicament inclòs per impedir que les farmacèutiques realitzin pràctiques abusives patentant fàrmacs ja existents, de vegades amb canvis insignificants. Si el Tribunal Suprem fallés a favor de la transnacional, l’impacte sobre l’accés als medicaments assequibles seria nefast per a tot el món en desenvolupament.
Si Novartis aconsegueix fer caure del seu costat la interpretació de d’aquest apartat i n’obté la patent origen de la querella (un medicament contra el càncer), això obligaria a l’Índia a concedir moltes més patents de les que actualment permet, la qual cosa suposaria la fi de la competència genèrica per a molts medicaments essencials, amb la conseqüent conservació dels preus, molt elevats tant per a l’Índia com per al món empobrit.
La protecció de la patent per un període de vint anys, concedida als productes "nous i innovadors" de les companyies farmacèutiques dedicades a R+D, té com a conseqüència monopolis que mantenen els preus elevats. Amb freqüència els fàrmacs i les eines de diagnòstic adequades per als tractaments no existeixen en els països pobres, perquè molts dels seus fabricants no tenen cap incentiu de mercat per produir-los o desenvolupar-los. Generalment, els medicaments responen a necessitats del mercat en els països industrialitzats, per tant, el seu preu es fixa d'acord amb el poder adquisitiu d’aquests països. Segons l’Informe d’Intermón Oxfam “Invertir en la Vida” (2007):
- El preu d'un tractament amb “interferon pegilado”, fabricat per Roche i utilitzat per tractar l'hepatitis C, és a Egipte de 6.800 dòlars, o el que és el mateix, una vegada i mitja el sou del ministre de Salut el 2004.
- A Kenya, la “furosamida”, un medicament utilitzat per tractar l'aturada cardíaca congestiva, costa 40 vegades més que el seu equivalent genèric.
- Novarsc”, un medicament utilitzat per tractar les malalties cardiovasculars, era entre set i vuit vegades més car a Filipines que en altres parts d'Àsia, fins que la caducitat de la seva patent el 2007 va fer que els preus baixessin.
Unicef és un dels majors compradors de vacunes del planeta. Al 2010 va adquirir més de 2.000 milions de dosis per al 58% dels nens de tot el món, per un import de 757 milions de dòlars americans. Fins al gener de 2011, i a diferència d'altres agències, Unicef només publicava una mitjana ponderada de preus per evitar confrontacions amb els seus proveïdors.
A principis d'aquest any es va establir un sistema voluntari d'informe que incorporava els preus anuals pagats per Unicef en els darrers deu anys, en el qual es poden observar les diferències de preus entre les diferents companyies productores. D'ara endavant, l'informe serà sistemàtic i els preus de les companyies seran publicats periòdicament. Amb la qual cosa, els compradors podran beneficiar-se de la creixent capacitat dels països emergents per desenvolupar i produir vacunes de qualitat a preus sensiblement més baixos.
És hora que els productors de medicaments essencials analitzin seriosament noves maneres de fer rutllar el seu negoci, per això cal incorporar criteris d’equitat social en l’estratègia empresarial, tenint en compte les necessitats i interessos de tots els actors involucrats. El rumb incert en relació a l'accés als medicaments bàsics per tal que els més desafavorits puguin tenir una vida digna, només podrà ser adreçat si es posa coherència i responsabilitat social en el centre dels processos de presa de decisions i estratègies empresarials. Ara més que mai, és obligatòria l’adopció de mesures innovadores, eficients i raonables. Però aquest objectiu requereix un lideratge contundent i una planificació a llarg termini.
Basilea (Suïssa), 29 de setembre de 2000. Novartis ha anunciat avui una reducció immediata de més d'un terç del preu mitjà del seu antimalàric “Coartem” per al mercat públic, fins a una mitjana d'1 dòlar per tractament, en un esforç per accelerar encara més l'accés a aquesta important teràpia per a la malària en regions amb baixos ingressos, particularment a l'Àfrica.