La pobresa, la fam, les malalties i les desigualtats són un fre o fins i tot un retrocés al desenvolupament en tots els sentits, però aquest fre encara es fa més evident en aquells territoris on existeixen conflictes armats.

Abans d’aprofundir en aquest tema, cal tenir clar què és un conflicte armat.

Així, tal com defineix l’Escola de Cultura de Pau (Informe Alerta 2011), s’entén per conflicte armat tot enfrontament protagonitzat per grups armats regulars o irregulars que tenen objectius percebuts com a incompatibles, en el qual l’ús continuat i organitzat de la violència: a) provoca un mínim de 100 víctimes mortals en un any i/o un greu impacte al territori (destrucció d’infrastructures o de natura) i la seguretat humana (per exemple població ferida o desplaçada, violència sexual, inseguretat alimentària, impacte en la salut mental i en el teixit social o disrupció dels serveis bàsics); b) busca la consecució d’objectius diferenciables dels de la delinqüència comuna, i normalment vinculats:

• a demandes d’autodeterminació i autogovern, o a aspiracions identitàries;
• a l’oposició al sistema polític, econòmic, social o ideològic d’un Estat, o a la política interna o internacional d’un govern, cosa que en tots dos casos motiva la lluita per accedir o erosionar el poder;
• al control dels recursos o del territori.

Segons el darrer informe de l’Institut de Recerca sobre Conflictes Internacionals de Heidelberg (Alemanya) (Conflict Barometer 2010), el 2010 es van observar un total de 363 conflictes. Entre aquests es van identificar 6 guerres i 22 crisis severes, així doncs, un total de 28 conflictes lliurats amb l'ús de la violència massiva. Als quals s’hi van afegir 126 situacions de crisi amb episodis esporàdics de violència. La resta, foren 209 conflictes (109 classificats com a latents i 100 com a manifestos) lliurats sense l'ús de la força violenta. En comparació amb l'any 2009, el nombre total de conflictes va disminuir lleugerament passant de 368 a 363. Mentre que el nombre situacions de crisi va augmentar de 110 a 126, el nombre de conflictes molt violents va disminuir, passant de 33 a 28. Òbviament, en aquest informe, no hi figuren els conflictes del Nord d’Àfrica, especialment el que fa referència a Líbia, vigents en el moment d’elaborar aquest capítol, l’any 2011.

Per obtenir dades concretes sobre països, i amb la inclusió de la perspectiva de gènere, es recomana consulta:  Base de Datos de Conflictos y Construcción de Paz de la ECP.

Nombre de conflictes globals segons intensitats el 2009 i el 2010

Font: Elaboració pròpia a partir de Conflict Barometer 2010.Heidelberg Institute for International Conflicts Research.

Conflictes polítics al 2009

Font: Heidelberg Institute for Internationa Conflict Research (2009).

Qualsevol conflicte armat, significa mort i destrucció. No és possible que un territori es desenvolupi econòmicament o socialment si es troba immers en una espiral de violència i destrucció sense fre. Els conflictes armats signifiquen en primer lloc mort. Però una mort que afecta en major mesura la població civil que els grups armats. També s’han de tenir en compte els ferits, ja sigui directament per la guerra o bé per les restes d’artefactes bèl·lics, com ara les mines antipersones, amb què han quedat sembrats molts territoris. Des de la UNICEF s’afirma que cada any entre 15.000 i 20.000 persones moren o queden discapacitades per les mines antipersones i altre material explosiu. Un 20% del total són infants. Un exemple és Cambodja, on la guerra va acabar fa anys però les mines antipersones continuen causant un important nombre de morts i ferits.

El conflictes armats suposen cada any un nombre important de morts i ferits. A les pèrdues de vides humanes s’ha d’afegir la destrucció d’habitatges, dels hospitals, dels col·legis, de les infraestructures de transport d’aigua potable i de la xarxa de clavegueram, de les carreteres i de la xarxa elèctrica. També queden afectats els camps de conreu, que poden quedar erms per la mateixa destrucció que suposa la guerra i per la mort i la fugida de camperols. Finalment cal parlar de l’afectació o destrucció del teixit industrial i comercial d’aquest països. No és gens estrany parlar doncs de fre al desenvolupament o retrocés en el desenvolupament dels països afectats per conflictes armats.

Així ho afirma Adolfo Pérez Esquivel (Premi Nobel de la Pau, 1980) en el pròleg que fa a l’ Informe sobre conflictes, drets humans i construcció de pau” (2011) de l’Escola de Cultura de Pau,

Després de tanta destrucció i mort, de genocidis com l’holocaust contra els jueus, gitanos, homosexuals i dissidents polítics per part del nazisme, la humanitat necessitava avenços en la construcció de nous camins socials, culturals i ètics, que van sorgir de la participació de les comunitats, organitzacions socials, esglésies, moviments indígenes i ambientalistes més que de la voluntat política dels governs. Si bé en la seva gran majoria els governs han signat els tractats internacionals i s’han compromès a complir-los i fer-los complir, no sempre estan disposats a posar-los en pràctica i continuen violant els drets humans i dels pobles. Avancen en la carrera armamentista, en la imposició de polítiques econòmiques i de dominació contra altres nacions, apropiant-se dels seus recursos i territoris i generant conflictes, guerres, augmentant la fam i la pobresa.

Tanmateix, com apunten les anàlisis del Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) (Yearbook, 2010) el 2009 va tenir un inici esperançador amb l’arribada d’una nova administració als Estats Units. El govern Obama va donar un bon impuls als objectius de control d’armes, desarmament i no proliferació, la qual cosa es va traduir en un seguit de declaracions importants i d’accions concretes a favor d’aquests objectius. No obstant això, aquest govern no ha frenat la despesa militar. Ni tant sols la crisi financera i la recessió econòmica que han afectat gairebé tot el planeta ha tingut un impacte en la reducció en els nivells de despesa militar, fabricació o transferència d’armes. De tal manera que, tot i una lleugera davallada en els darrers 5 anys, els conflictes armats no deixen d’incrementar-se a nivell global.

Conflictes globals de baixa, mitjana i alta intensitat (1945-2009)

Font: Conflict Barometer 2010.Heidelberg Institute for International Conflicts Research.

Missions administrades pel Departament de Manteniment de la Pau de les Nacions Unides (2011)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Department of Peacekeeping Operations de les Nacions Unides, 2011.