Se sol dir que les armes es fabriquen al Nord i es consumeixen al Sud. Si bé és una manera reduccionista d’explicar un fenomen de magnituds colossals, no està allunyada de la realitat. El negoci armamentístic és un dels més rendibles a nivell mundial amb l’inconvenient afegit de ser un dels més opacs i sòrdids. Essent extremadament lucratiu, a ningú no ha d’estranyar que els conflictes armats sovint estiguin induïts per interessos obscurs.

Els països del món industrialitzat, sempre han trobat una raó per perpetuar l’increment de la despesa militar, acabada la guerra freda, els atemptats de l’11 de setembre de 2001 van ser la nova base sobre la que sustentar la teoria d’un enemic mundial, el terrorisme internacional, amb els Estats Units, el màxim fabricant i consumidor de material de guerra, com a líder destacat.

Segons el SIPRI (2010) es calcula que la despesa militar mundial durant el 2009 va ser d’1,531 bilions de dòlars. Això representa un augment del 6% en termes reals comparat amb el 2008, i del 49% des del 2000. La despesa militar va suposar aproximadament el 2,7% del producte interior brut mundial (PIB) el 2009. Totes les regions i subregions van experimentar un augment el 2009, tret de l’Orient Mitjà.

Despesa Militar Mundial, 1992 - 2010{fusionchart id="46" Despesa Militar Mundial, 1992 - 2010}

Per tal de permetre una comparació al llarg del temps, les xifres del gràfic de barres són en dòlars dels EUA en preus constants (2009).

Font: Elaboració Pròpia a partir del SIPRI (2010)

 

A l’informe que va presentar Save the Children (2009) es mostrava que amb només 25 penics al dia durant els dos primers anys de vida d'un nen se li evitaria la desnutrició i amb un total de 150 lliures es podria donar a un nen famolenc el tipus adequat d'aliments i suport per no morir i protegir el seu cervell. No obstant això, la quantitat que actualment dediquen els governs dels països rics a combatre la desnutrició és significativament menor. Fent una simple divisió, es pot extraure que amb la despesa militar del món l’any 2010, s’hagués pogut ajudar els dos primers anys de vida a la nutrició de més de 6,6 mil milions de nens al món. És obvi que, per una banda, no n’hi ha tants i, per altra banda, no tots els nens del món precisen d’aquest ajut. Així doncs, tenint en compte que des de l’any 2000, la despesa anual militar mundial no ha baixat d’1 bilió de dòlars, resulta evident que existeix un desequilibri descomunal pel que fa a prioritats estratègiques pressupostaries en el món actual, que provoca un cercle viciós en el que la inversió en despesa militar és un factor que incrementa les taxes de pobresa. Per una banda perquè empobreix encara més les economies dels països en desenvolupament que adquireixen armament i, per altra, perquè els mateixos efectes de la guerra, a banda de les morts causades per les armes, avoquen a les poblacions d’aquests països a la misèria extrema causada per la fam, les malalties, els abusos o els desplaçaments en busca de refugi.

Despesa total en els 8 objectius del mil·leni vs. despesa militar (2009){fusionchart id="47" Despesa total en els 8 objectius del mil•leni vs. despesa militar. 2009.}

Font: Elaboració pròpia a partir de demilitarize.org

Els deu primers països en despesa militar, 2009

Font: Elaboració pròpia a partir de SIPRI (2010)

 

Els països que en els darrers anys ocupen els primers llocs en la classificació de la despesa militar acumulen el 75% d’aquesta. Entre aquestos, destaquen els Estats Units, que quasi acumula la meitat (43% al 2009). Entre aquests, la posició dels països europeus ha anat baixant posicions.

Les 10 principals empreses fabricants d’armes, 2008

Font: Elaboració pròpia a partir de SIPRI (2010)

Les cent principals empreses de fabricació d’armes del món (excloent la Xina) mantenen la tendència a l’alça en la venda d’armes, que al 2008, van augmentar 39.000 milions de dòlars fins arribar als 385.000 milions. Les empreses amb seu als Estats Units dominen el top 100 del SIPRI, però per primera vegada una empresa ubicada fora dels EUA va registrar, en el 2008, el nivell més alt de venda d’armes, es tracta de BAE Systems, del Regne Unit. El mateix any, tretze empreses van augmentar les vendes d’armes en més de mil milions de dòlars, i 23 les van augmentar en més d’un 30%. Per contra, tan sols sis empreses del top 100 del SIPRI van reduir les vendes d’armes. Dues d’aquestes empreses: SAFRAN, de França, i Boeing, dels EUA, van patir retallades de més de mil milions de dòlars. Els conflictes a l’Afganistan i l’Irak van seguir tenint un pes molt significatiu en les vendes d’equipament militar, com ara vehicles blindats, vehicles aeris no tripulats (UAV) i helicòpters. Alhora, les vendes de les empreses dedicades als serveis militars van seguir augmentant, com també ho van fer les vendes d’armes d’empreses russes tant a clients nacionals com estrangers.

Es constata que el volum de transferències internacionals de les principals armes convencionals segueix augmentant. La mitjana anual del període 2005-2009 va ser un 22% superior a la mitjana anual del període 2000-2004. Els Estats Units i Rússia van seguir sent, de lluny, els principals exportadors, seguits d’Alemanya, França i el Regne Unit. Aquests cinc països junts acumulaven el 76% del volum de les exportacions durant el 2005-2009. Malgrat les poques possibilitats que perilli el domini dels proveïdors de primera línia (els EUA i Rússia), creixia el nombre de proveïdors d’armes de segona línia. Les principals regions receptores del període 2005-2009 van ser Àsia i Oceania, seguides d’Europa i l’Orient Mitjà. Els principals països receptors del període 2005-2009 van ser la Xina, l’Índia, Corea del Sud, la Unió dels Emirats Àrabs (UEA) i Grècia. Es preveu que els països asiàtics i de l’Orient Mitjà continuïn entre els principals importadors mundials. Israel, Singapur i Algèria no figuraven entre els deu primers importadors del període 2000-2004, però ocupaven els llocs sisè, setè i novè, respectivament, el 2005-2009. Les recents adquisicions d’armes per part de determinats estats de l’Amèrica Llatina, l’Orient Mitjà, el nord de l’Àfrica i el sud-est asiàtic indiquen que s’està produint un patró d’adquisicions reactives d’armes que podria evolucionar cap a carreres armamentístiques d’àmbit regional.

En els últims anys s’han sentit veus que alerten de l’inici d’una “carrera armamentística” entre rivals regionals com ara Algèria i el Marroc. Les dades del SIPRI mostren que la gran majoria de les transferències d’armes al nord de l’Àfrica durant el període 2005-2009 anaven destinades a Algèria. Per la seva banda, darrerament el Marroc ha fet comandes importants d’avions de combat, míssils i vaixells de guerra. Tot i que semblava poc probable que aquestes adquisicions poguessin, per si soles, desembocar en un conflicte, no ajuden a millorar les relacions entre tots dos països. A més a més, es veia com a molt probable que aquestes compres influenciessin els plans de Líbia.

Última Hora: El SIPRI va fer públiques, el 14 de març de 2011, noves dades sobre les transferències internacionals d’armes.

Algunes dades destacables de l’informe:

• La despesa militar mundial de 2010 va arribar a 1,63 bilions de dòlars, un increment del 1,3% en termes reals.
• El major increment va ser a Sud Amèrica (5,8%) arribant a un total de 63.300 milions de $, i es continua registrant una caiguda a Europa.
• Àfrica, incrementa la despesa un  5,2%
• Medi Orient, incrementa la despesa un  2,5%
• Àsia, incrementa la despesa un 1,4%
• Europa: disminueix la despesa un  2,8%
• Estats Units, disminueix la despesa un 2,8% (Encara que la taxa de creixement de la despesa militar als Estats Units es va desaccelerar el 2010 - a un 2.8 % comparat amb una mitjana de creixement anual del 7,4% entre 2001 i 2009, l'augment global de 20.600 $ milions al 2010 es deu gairebé completament a els Estats Units, quina part va representar $ 19.600 milions.)
• El Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà objectius dels exportadors d’armes. En el període 2006-2010, les importacions d’armes van ser particularment importants als Emirats Àrabs Units, Israel, Egipte i Algèria i s’espera que les importacions d’armes de l’Aràbia Saudita i del Marroc s’incrementaran significativament els propers anys. Tot i que Líbia va fer un nombre limitat de comandes d’armes pesades convencionals després de l’aixecament de l’embargament d’armes de les NNUU el 2003, en els darrers anys ha esdevingut un gran client per les exportacions d’armes de França, Itàlia, el Regne Unit i Rússia.
• L’Índia és el principal importador d’armes del món en el període 2006-2010. Va importar el 9% del volum de transferències internacionals d’armes en aquest període. El 82% d’aquestes importacions són d’origen rus. S’estima que es deu a diferents factors com les rivalitats amb el Pakistan i amb la Xina i els problemes seguretat interna.
• Es constata una intensa competència entre els exportadors d’armes pel que fa als mercats de gran pressupost que es poden obtenir en països d’Àsia, l’Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica i l’Amèrica Llatina. El consorci Eurofighter (compost per Alemanya, Espanya, Itàlia i el Regne Unit, els EUA, França, Rússia i Suècia) es disputen les comandes d’avions de combat en aquestes regions, amb la competència de Brasil i l’Índia. D’altra banda, Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit es disputen les comandes d’equipament naval per Algèria. Són principalment els productors europeus els que busquen oportunitats d’exportacions i que compten, a més, amb el suport dels seus governs per mitjà de les ajudes a l’exportació.
• La mitjana del volum de transferències d’armes mundial en el període 2006-2010 va ser un 24 % més elevat que en el període 2001-2005.
• L’Àsia i Oceania es mantenen com la principal regió importadora en el període 2006-2010 amb un 43% de totes les importacions, seguida per Europa (21%), l’Orient Mitjà (17%), el continent americà (12%) i Àfrica (7%).
• Els quatre principals importadors d’armes convencionals del període 2006-2010 es situen a l’Àsia: L’Índia (9% de totes les importacions), Corea del Sud (6%), Xina (6%), i Pakistan (5%). Aquests països han importat i continuen rebent un ventall d’armes pesades convencionals, en particular avions de combat, i sistemes navals.

I l’Estat Espanyol?

A la llista del top 100 del SIPRI per al 2008 apareixien dues empreses espanyoles. L’empresa de construcció de vaixells Navantia ocupava la posició 45, amb un volum de venda d’armes per valor de 1.880 milions de dòlars, la qual cosa va representar un increment del 35% respecte al 2007, i Indra, empresa de tecnologia de la informació i de sistemes de defensa, que ocupava la posició 62 amb un volum de venda d’armes per valor de 1.000 milions de dòlars. A més a més, CASA, empresa espanyola de construcció d’avions propietat de la companyia transeuropea EADS, va vendre efectius per un valor de 2.510 milions de dòlars.

Per il·lustrar el significatiu paper de l’Estat Espanyol en aquest sector, es resumeix a continuació el contrainforme sobre exportació espanyola d’armes emès per l’Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria (IECAH), el 15 de desembre de 2010, en col·laboració amb la campanya “Armes sota control”.

Amb l'assistència tècnica de l’IECAH, Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam representants de la Campanya “Armes sota control”, van analitzar les exportacions realitzades de material de defensa i doble ús en el primer semestre del 2010, segons els dades estadístiques de l'Agència Tributària. Les conclusions de l'anàlisi de les xifres i de l'actual context del sector foren preocupants.

La crisi econòmica, i el context actual d'austeritat pressupostària, s'estan traduint en que el Ministeri de Defensa té menor capacitat per a adquirir armament i absorbir una part significativa de la producció del sector. Tanmateix, i davant l'interès en consolidar aquest entramat empresarial que agrupa unes 850 empreses, amb una facturació anual que supera els 3.600 milions d'euros i que genera 18.000 llocs de treball directes el Govern i les empreses estan apostant per l'increment de les exportacions.

Aquesta tendència suposa un risc que els interessos comercials tinguin prioritat enfront del que determina l'article 8 de la Llei 53/2007, que regula el comerç exterior de material de defensa i doble ús, i que estableix límits a la venda d'aquests productes.

Preocupa el fet de primar les exportacions augmenti el risc de vendes que puguin violar l'article 8 de la Llei espanyola de venda d'armes, que estableix que les sol·licituds d'autorització d'exportació d'armes seran denegades i les autoritzacions suspeses o revocades quan hi hagi indicis raonables que puguin ser emprats en accions que pertorbin la pau, l'estabilitat o la seguretat o poden emprar-se per cometre violacions dels drets humans.

Anàlisi de les dades semestrals

Segons les dades de l'Agència Tributària, les exportacions realitzades de material de defensa en el primer semestre del 2010 van ascendir a 907,6 milions d'euros. Encara que la tendència podria no mantenir-se en el segon semestre, si fos així suposaria un nou rècord de vendes al final de l'any, acostant-se als 2.000 milions d'euros (un 33% més que l'any 2009). Un 42,3% d'aquesta xifra correspon a vendes a països de la UE i de l'OTAN, mentre el 57,7% restant es reparteix entre 60 països.

Tres anys després de l'aprovació de la Llei, segueixen existint importants volums de vendes a destinacions considerades preocupants, i que dubtosament compleixen les restriccions que estableix l'article 8 de la llei. Entre ells figuren Aràbia Saudita, Colòmbia, Israel, Ghana, Pakistan o el Marroc, entre altres.

Alguns dels principals serien els següents:

Aràbia Saudita va rebre el primer semestre de 2010 productes de defensa espanyols per valor de més de 453.000 euros, especialment en munició i paracaigudes. A més, i tot i que encara no s'ha adoptat una decisió, hi ha en marxa un esforç de les autoritats espanyoles per aconseguir una operació de venda de carros de combat Leopard 2E a aquest país (fabricats per Santa Bàrbara Sistemes, del grup General Dynamics). Fins on es coneix, l'operació podria suposar el lliurament de 200 d'aquests carros (50 d'ells, ja durant 2011), i es tractaria de la major operació de venda d'armes de la història espanyola, per valor de 3.000 milions d'euros. Les organitzacions han expressat la seva preocupació per aquesta possible operació, atès que l'Aràbia Saudita és un país amb greus violacions dels drets humans, i exigeixen que es condicioni a l'establiment de fortes salvaguardes, per evitar que siguin usades per violar els drets humans o el Dret Internacional Humanitari (especialment al nord del Iemen). Les organitzacions es van dirigir al president Zapatero en aquest sentit en una carta el passat 12 de novembre de 2010, fins ara no resposta.

A més, durant el primer semestre s'ha venut material a Colòmbia per més de 285.000 euros, malgrat el seu greu conflicte armat intern en el qual totes les parts implicades han comès violacions dels drets humans i del Dret Internacional Humanitari. Israel ha rebut més de 3,2 milions d'euros en diferents tipus de material, incloent projectils i municions. Marroc ha adquirit material de defensa per 4,1 milions d'euros. A la llista també hi figuren més de 215.000 euros venuts a Pakistan; gairebé 115.000 a Tailàndia i 38,9 milions a Turquia.

Davant d'aquesta situació, les organitzacions recomanen:

Facilitar informació sobre les exportacions amb antelació suficient, per aconseguir un avenç en la compareixença del govern per informar sobre operacions efectuades o en marxa, millorant així el control parlamentari.

Reforçar el control de les exportacions a destinacions considerades preocupants, amb una millor aplicació dels criteris necessaris per aprovar o denegar transferències. Això implica un estudi cas per cas de la situació del lloc de destinació, així com millorar la implicació del Congrés en aquest procés (facilitant els criteris utilitzats i les fonts d'informació). Aplicar la dimensió preventiva de la Llei, millorant els mecanismes per suspendre una exportació, fins i tot una autoritzada amb anterioritat, si la situació del lloc de destinació és preocupant o empitjora. Millorar els mecanismes per al seguiment del material al país de destinació. Les organitzacions demanen al Govern que doni instruccions als agregats de Defensa de les ambaixades espanyoles perquè facin seguiment del material exportat, tal com va demanar el Parlament al Govern el 2008.

Continuar amb els avanços concrets en la transparència de la informació sobre les transaccions realitzades, amb informació sobre el tipus de producte i usuari final per a totes les transferències d'armes espanyoles, així com sobre les denegacions d'autoritzacions d'exportació i evitar la discrepància en les dades d'exportacions entre les xifres oficials i les del sector industrial espanyol de la defensa.