Migració forçada és, segons l’International Association for the Study of Forced Migration

"Un terme general que fa referència als moviments de refugiats i persones desplaçades per conflictes, així com les persones desplaçades per desastres naturals, ambientals, químics o nuclears, fam o a causa de grans projectes infraestructurals"

El s. XX ha presenciat alguns dels majors desplaçaments humans més significatius, la majoria forçats i produïts arran de conflictes armats i modificacions en els límits fronterers associats. Per aquesta raó, es calcula que es van desplaçar uns 45 milions de persones a Europa. Uns 8 milions a causa de la Primera Guerra Mundial i uns 30 durant la Segona. A Espanya, la Guerra Civil, va causar l’exili d’un milió de persones. Al 1947, un altre esdeveniment demogràfic forçat de gran magnitud fou el creuament de població musulmana cap el recent creat estat de Pakistan des de l’Índia i d’hinduistes en direcció contrària. Aquest desplaçament va mobilitzar uns 16 milions d’humans i no va estar exempt de violència.

Al llarg de la història hi ha hagut molts grups humans desplaçats forçosament quina situació no es recull en definicions com l’anterior. En aquest sentit cal aturar-se per destacar un dels episodis més vergonyosos i cruels de la humanitat com fou el comerç d’esclaus des d’Àfrica. La tracta de persones així com l’esclavitud, tot i semblar que es troben eradicades, encara perduren en multitud de formes diverses. Tanmateix, tot i l’interès que sembla existir sobre aquest fenomen, se’n sap molt poc sobre la seva magnitud. Per la pròpia naturalesa del problema, no existeixen quantificacions fiables sobre els desplaçaments que genera. Se sap, però, que l’explotació sexual és, amb molta diferència, el fet més comú de tracta de persones.

  • El comerç d’esclaus africans. Un negoci legal i molt lucratiu.

Entre 1500 i 1850, es van traslladar per la força grans contingents humans de població negra africana per a ser comercialitzada com a força de treball esclava. Un fet altament reprovable des del punt de vista humà i determinant demogràficament pel que ha suposat en la redistribució del mapa de població mundial. Es calcula que foren uns 12 milions d’africans els que van ser obligats a fer la ruta cap a Amèrica, entre el s. XVI i el s. XIX.

Mapa de les principals rutes del comerç d’esclaus

Font: Columbia University (2009)

 

Contràriament al que pugui semblar en l’actualitat, aquest comerç fou ben vist per les societats colonitzadores en els diferents períodes. Es tractava d’un negoci altament lucratiu i, fins i tot, acceptat per l’església. A l’ombra d’aquest nou negoci es van crear grans companyies que hi tenien el monopoli del seu tràfic. Tampoc s’ha de menysprear la col·laboració amb els comerciants negrers de grups autòctons en la captura de membres d’altres tribus o ètnies. Un cop apressats s’iniciava una ruta en vaixell cap a un futur incert ple de maltractaments: fam, set, malalties, violència, així com les seqüeles psicològiques originades pel desarrelament, la solitud i la separació del seu nucli familiar i costums. Tampoc s’ha de passar per alt la gran quantitat d’esclaus que hi ha hagut a casa nostra amb orígens diversos: apressats com a botí de guerra o conquesta i comercialitzats des del continent africà. En aquella època, a Catalunya, s’hi van fer grans fortunes originades en aquest comerç.

  • Refugiats. De què parlem?

La determinació de la condició de refugiat, tot i que hi ha un acord força acceptat, te diferents matisos pel que fa al dret internacional. Algunes de les bases per a la seva definició es troben contingudes en documents de referència com la Convenció de 1951 i el Protocol de 1967 sobre l’Estatut dels Refugiats, l’Estatut de l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Refugiats (UNHCR o ACNUR) de 1950, la Convenció de 1969 de l’Organització de la Unió Africana, o la Declaració de Cartagena sobre els Refugiats de 1984, entre altres.

D’acord amb la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951, refugiat es defineix de la següent manera:

[...]és algú que no pugui o no vulgui tornar al seu país d'origen a causa de fundats temors de ser perseguit per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinió política.

D’acord amb l’article primer de la Convenció de 1969 de l’Organització de la Unió Africana, la definició del terme "refugiat" fa referència a:

 

1. Als efectes d'aquest Conveni, el terme "refugiat" s'entén qualsevol persona que, a causa de fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui acollir-se protecció de tal país, o que, no tenint nacionalitat i trobant-se fora del país de la seva residència habitual com a conseqüència de tals esdeveniments no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui regressar a ell.

2. El terme "refugiat" s'aplicarà també a tota persona que, a causa de les agressions externes, ocupació, dominació estrangera o esdeveniments que pertorbin greument l'ordre públic en una part o el conjunt del seu país d'origen o nacionalitat, està obligada a abandonar el seu lloc de residència habitual per buscar refugi en un altre lloc fora del seu país d'origen o d’on te la nacionalitat.

[...]

D’acord amb la Declaració de Cartagena sobre els Refugiats de 1984, és significatiu observar allò que preveu la conclusió tercera:

Reiterar que, en vista de l'experiència recollida amb motiu de l'afluència massiva de refugiats a l'àrea Centreamericana, es fa necessari encarar l'extensió del concepte de refugiat, tenint en compte, en el pertinent, i dins de les característiques de la situació existent a la regió, el precedent de la Convenció de l'OUA (article 1, paràgraf 2) i la doctrina utilitzada en els informes de la Comissió Interamericana de Drets Humans. D'aquesta manera, la definició o concepte de refugiat recomanable per a la seva utilització en la regió és la que a més de contenir els elements de la Convenció de 1951 i el Protocol de 1967, consideri també com a refugiats a les persones que han fugit dels seus països perquè la seva vida, seguretat o llibertat han estat amenaçades per la violència generalitzada, l'agressió estrangera, els conflictes interns, la violació massiva dels drets humans o altres circumstàncies que hagin pertorbat

Independentment de la seva definició i de les implicacions que aquesta té en el tractament de la qüestió posteriorment, tothom coincideix en que aquest és un problema molt greu, de dimensions colossals, que cal abordar de manera global i ha de formar part de les agendes de tots els governs i de les institucions que hi estan relacionades.

Distribució de refugiats al món

Font: Le Monde Diplomatique, 2007

Per cridar l’atenció sobre aquesta qüestió, des de l’ACNUR s’ha iniciat la Campanya “Posa’t les sabates d’un refugiat"

  • Desplaçats per conflictes armats

Molta de la població que viu en zones amb un conflicte armat es veu obligada a marxar, a deixar-ho tot i fugir desplaçant-se cap a territoris més o menys llunyans, fins i tot fora del seu país.

Segons l’informe de 2010 de l’ACNUR, a finals de 2009, 43,3 milions de persones estaven en situació de desplaçament forçat en tot el món, la xifra més alta des mitjans dels anys 90. D'aquestes, 15,2 milions eren refugiats; 10,4 milions estaven sota la responsabilitat de l'ACNUR i 4,8 milions de refugiats palestins sota el mandat de la Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina a l’Orient Pròxim (UNRWA). Aquesta xifra inclou igualment a 983.000 demandants d'asil i 27,1 milions de desplaçats interns.

A finals de 2009, l'ACNUR calculava que la xifra total de persones apàtrides a tot el món podria arribar als 12 milions de persones. Aproximadament 5,5 milions de persones eren refugiats de llarga durada en situació de refugi prolongat, que vivien en 21 països diferents i en 25 situacions d'asil prolongades diferents. Els països en vies de desenvolupament van acollir quatre cinquenes parts de la població refugiada del món.

Pakistan va acollir al major nombre de refugiats del món (1,7 milions), seguit de la República de l'Iran (1,1 milions) i la República Àrab de Síria (1,05 milions, segons estimacions del govern). Els refugiats afganesos i iraquians van representar pràcticament la meitat de tots els refugiats sota la responsabilitat de l'ACNUR, un de cada quatre refugiats al món procedia de l'Afganistan (2,9 milions). Els afganesos estaven en 71 països d'asil diferents. Els iraquians van ser el segon grup, amb 1,8 milions que van buscar refugi principalment en països veïns.

Desplaçament forçat mundial, 2008-2009

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ACNUR, 2010

Principals països receptors dels refugiats, finals del 2009{fusionchart id="48" Principals països receptors de refugiats. Finals del 2009.}

(a) Inclou afganesos en situació similar de desemparament, (b) Estimacions de Govern, (c) Els 300.000 refugiats vietnamites estan ben integrats i reben protecció del govern a la Xina, (d) Estimacions de l'ACNUR

 

Principals paisos d'origen dels refugiats, finals del 2009 {fusionchart id="49" Principals països d'origen dels refugiats. Finals del 2009.}

*Inclou a persones en situació similar a refugiat, **Els 300.000 refugiats estan ben integrats i reben protecció del govern de la Xina

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ACNUR, 2010

Hi ha persones que s’han pogut veure forçades a fugir de casa seva per les mateixes raons que un refugiat, però sense creuar cap frontera reconeguda internacionalment. En el món hi ha més desplaçats interns que refugiats. La protecció internacional d’aquestes persones representa dificultats especials i cal el consentiment del país involucrat. Alguns països amb aquesta problemàtica són o han estat: Afganistan, Angola, Azerbaijan, Bòsnia-Herzegovina, El Salvador, Geòrgia, Iraq, Libèria, Ruanda, Sierra Leone, Somàlia, Sudan, etc.

El cas dels infants és especialment dramàtic. Segons l’ACNUR, en l’última dècada, més de dos milions de nens han mort en conflictes armats, sis milions han resultat ferits o mutilats i un milió han quedat orfes. Més de 300.00 nens han estat obligats a convertir-se en soldats o esclaus sexuals. Nens de 87 països viuen envoltats per 60 milions de mines terrestres i 10.000 nens a l’any continuen sent víctimes d’aquestes armes. Els nens representen aproximadament la meitat de la població mundial de refugiats i la situació en què viuen sovint comporta necessitats especials de protecció i assistència per la seva vulnerabilitat. Els nens refugiats, desplaçats i apàtrides estan exposats a tot tipus de violacions en diferents regions del món: la tracta o el tràfic de menors, violència física, abús sexual, atacs militars o armats, utilització en la pornografia, reclutament forçós, detenció arbitrària, treball forçat, negació de l'educació i atenció sanitària, i altres violacions dels seus drets humans bàsics.

 

Refugiats, sol·licitants d'asil, desplaçats interns, refugiats i desplaçats interns retornats, apàtrides i altres persones d'interès de l'ACNUR, per regió d'asil a finals de 2009. {fusionchart id="50" Refugiats, sol•licitants d'asil, desplaçats interns, refugiats i desplaçats interns retornats, apàtr.}{fusionchart id="51" refugiats2}

Font: Elaboració pròpia a partir de l’ACNUR (2010)

  • Desplaçats Ambientals

Avui el nombre de persones que ha d’abandonar la seva llar per raons associades a problemes ambientals és més elevat que el dels que s’han desplaçat per raons de conflicte bèl·lic. El canvi climàtic, la pobresa, i el fet que cada cop hi ha més persones habitant el planeta significa que milions d’aquests habitants es veuen desplaçats cap a territoris cada vegada més marginals i vulnerables. D'acord amb l’informe d’Oxfam International (2007), els riscos climàtics i les seves conseqüències humanitàries associades tenen una clara tendència a incrementar-se. El nombre total de desastres naturals s'ha quadruplicat en les últimes dues dècades, la majoria d'ells inundacions, ciclons i tempestes. Durant el mateix període el nombre de persones afectades per desastres ha augmentat de prop de 174 milions a una mitjana de més de 250 milions l'any.

 

Font: “Disaster Risk Reduction. Global Review 2007”
International Strategy for Disaster Reduction (UN)

El terme “refugiat o desplaçat ambiental” és molt recent. Es refereix als grups humans que s'han vist obligats a marxar dels seus territoris, a causa de problemes derivats del medi ambient, tots ells causants d’efectes devastadors com: destrucció de la vivenda, falta d'aigua, d’aliments, d’energia i risc de malalties que, molt sovint, redueixen les possibilitats de retorn.

Tal com s’esmenta en l’Informe Future floods of refugees del Norwegian Refugee Council (2008):

 

Una dificultat fonamental en el tractament d'aquest tema és que encara no existeix una definició acordada sobre la tipologia de refugiat/migrant ambiental, i encara menys en el cas de la els anomenats "refugiats climàtics". Alguns esdeveniments o fenòmens relacionats amb el medi ambient que poden conduir al desplaçament de la població i podrien proporcionar la base per a una tipologia, són els següents:

1. Els desastres naturals (desastres sobtats)

2. La degradació gradual del medi ambient (desastres en avanç progressiu)

3. Els conflictes ambientals

4. La destrucció del medi ambient com a conseqüència del conflictes bèl·lics

5. Actuacions de conservació del medi ambient

6. Les grans obres de desenvolupament (com ara la construcció de preses)

7. Accidents industrials (com els de Bhopal i Txernòbil)

Segons l’ACNUR, actualment hi ha entre 20 i 25 milions de persones al món a les que es pot denominar “refugiat ambiental”, la majoria originàries d’Àfrica Sudsahariana i Àsia, xifra que es podria duplicar en pocs anys.

L'escalfament del planeta és el causant, entre altres impactes, de l'augment de les sequeres, de la desertificació, d’inundacions, d’alteracions en els sistemes de pressió atmosfèrica i de distorsions en les dinàmiques dels ambients marins. Aquests impactes són la causa més important d’aquestes migracions. Una altra raó que cal destacar són els desplaçaments per motiu de grans obres infraestructurals. Un dels exemples més clars és la construcció de grans preses que inunden enormes àrees de territori habitat. Alguns d’aquest projectes han estat i continuen estant molt polèmics, no només com a causants de migració forçada de persones o per l’eliminació d’ecosistemes, sinó també per la dubtosa rendibilitat del binomi cost-rendiment quan es tracta de preses hidroelèctriques (per exemple les presses de Belo Monte a l’Amazònia Brasilera o la de les Tres Gorges a la Xina). Així mateix, les actuacions agràries a gran escala per respondre a demandes de determinats productes agrícoles sovint impliquen la desforestació de territoris per a dedicar-los a la nova explotació agrària, obligant als camperols tradicionals a emigrar. Es produeix la paradoxa que alguns d’aquests projectes estan finançats per institucions que formen part del Sistema de Nacions Unides que, per altra banda, ha d’activar ajuts humanitaris per fer front a les emergències associades.

L’àmbit marí tampoc està exempt d’aquests problemes, la sobreexplotació pesquera d’algunes regions (per exemple al Senegal) o l’amenaça de desaparició total per l’augment del nivell del mar (per exemple les illes de Tuvalu o Vanuatu al Pacífic) ha causat i s’espera que causi el desplaçament de moltes persones.

Veiem doncs que els impactes associats a problemes mediambientals són molt diversos i que la seva gènesi prové tant de la pròpia natura com de la mà de l’home que, sens dubte, està desplaçant en magnitud, quantitat i perillositat als impactes d’origen natural. Així mateix, els efectes del canvi climàtic són globals, per tant, tot i que les més perjudicades són les comunitats més desafavorides del planeta, tots els territoris són susceptibles d’estar afectats per problemes ambientals greus, amb el conseqüent desplaçament forçat de població.