En el context d’aquest capítol, es posa més èmfasi en una de les múltiples formes en que es pot expressar aquesta inquietud, com és a través de les ONG les quals treballen (o haurien de treballar) de manera independent en temes d’interès social i, més concretament, en aquelles tasques quina funció està orientada cap a la disminució de les desigualtats entre les diferents societats del planeta, de manera eficient, transparent i ètica, tal com diuen els codis de conducta de les diferents coordinadores a les que pertanyen.

A part de les ONGD, són molts els agents que, a l’Estat Espanyol, en els darrers anys s’han incorporat al món de la cooperació al desenvolupament, així hi trobem sindicats, col·legis professionals o empreses. Tanmateix, les ONGD tenen un paper molt important en l’ajuda al desenvolupament dels països menys afavorits. Aquestes organitzacions representen la societat civil organitzada per a la finalitat de col·laborar, mitjançant la cooperació al desenvolupament, en la reducció de les desigualtats en el món.

A Catalunya existeix una llarga tradició en aquest sentit. Les ONGD, que en els darrers anys, a Espanya, han experimentat un creixement molt important pel que fa al seu nombre, especialització i grau de professionalització, inverteixen cada any quantitats molt importants de fons econòmics en ajuda directa a les comunitats més desafavorides, en material i en projectes en què participen molts voluntaris. Algunes de les més conegudes són Save the Children, Intermon-Oxfam, Metges sense Fronteres, Enginyeria Sense Fronteres, Creu Roja, Fundació Vicente Ferrer , Mans Unides, Ayuda en Acción o Setem. A Espanya existeix la Coordinadora d’ONGD, formada per un total de 81 organitzacions que l’any 2008 van endegar 5.500 projectes a 126 països, i van comptar amb més de 25.000 voluntaris i 900.000 socis i donants. A Catalunya existeix la Federació Catalana d’ONGD , amb 87 organitzacions, 33 de les quals pertanyen també a la Coordinadora Espanyola de ONG para el Desarrollo.

Aquestes organitzacions reben els diners a partir de donacions fetes per particulars i mitjançant ajuts i finançament públic. En el cas de la Fundación Vicente Ferrer, dels 40 milions d’euros que va rebre la Fundació l’any 2008 un 78% provenien de fons privats i sols un 11% d’institucions públiques. Aquesta ONGD va destinar un 91% dels fons a projectes, majoritàriament a l’Índia. Un percentatge molt similar és el que va destinar Intermon-Oxfam a programes d’actuació per tot el món durant el curs 2007-08, amb un total de 69 milions d’euros.

 

Percentatge de fons obtinguts per les ONGD espanyoles al 2008{fusionchart id="53" Percentatge de fons obtinguts per les ONGD espanyoles al 2008}Volum total de fons obtinguts al 2008 = 625,39 milions d'€

Font: elaboració pròpia a partir de l'Informe Anual 2009 de la Coordinadora Española d'ONGD

És evident que la participació ciutadana, mitjançant les donacions i col·laboracions amb les diferents organitzacions no governamentals per al desenvolupament, és bàsica i indispensable al marge del percentatge que els governs destinin a l’AOD.

Les ajudes al desenvolupament no s’han de veure com un simple subsidi a les poblacions menys afavorides. Han de servir de motor del desenvolupament dels països menys afavorits perquè puguin generar per ells mateixos la riquesa necessària per eliminar la fam i els conflictes armats, disminuir la pobresa, augmentar els nivells d’alfabetització i educació i reduir les desigualtats, perquè tal com diu l’article 25 de la Declaració universal dels drets humans:

“Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i el de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i els necessaris serveis socials [...].”