Des de Nacions Unides s’expressa que algunes d’aquestes crítiques indiquen el que podria anar malament si els Objectius, especialment els seus indicadors numèrics, s'analitzen fora de context i es veuen com un fi en si mateixos, en comptes de paràmetres de referència del progrés en pro d'un objectiu més ampli, com la eradicació de la pobresa humana. Encara que els objectius posen de manifest el consens assolit sobre les principals metes del desenvolupament mundial, no pretenen ser un nou model de desenvolupament. A més, encara que tots són importants, la prioritat que s'adjudica a cada un s'ha de determinar per les estratègies de desenvolupament nacionals.

Els Objectius són ambiciosos i reflecteixen una necessitat urgent d'un progrés molt més ràpid del desenvolupament. El seu propòsit és el de mobilitzar a l'acció i no el de denunciar i avergonyir. Exigeixen a tots els actors que identifiquin noves accions i nous recursos que permetin assolir aquests objectius. Com més pobre sigui el país, major serà el repte. Es pot comparar el que ha de fer Mali per reduir la pobresa a la meitat (és a dir, al 36%) abans del 2015, o per reduir en dues terceres parts la taxa de mortalitat dels nens menors de cinc anys, 85 morts per cada 1.000 nascuts, amb la tasca a la qual s'enfronta Sri Lanka, que és la de reduir la pobresa a un 3,3% i la mortalitat dels nens menors de 5 anys a 8 per cada 1.000 nascuts vivos. Això no vol dir que Mali estigui abocada al fracàs, sinó que posa en evidència que el repte a què s'enfronten els països més pobres és molt major i, per tant, caldrà un major esforç per part de la comunitat internacional. A més, l'èxit no s'ha de jutjar únicament en la mesura que s'assoleixin els objectius dins del termini. Si s'aconsegueix reduir a la meitat la pobresa per al 2015, això no vol dir que s'haurà arribat al final del camí, ja que haurà de seguir intentant reduir-la. Però, al mateix temps, no ha de condemnar als països que no els hagin assolit en el temps fixat.