Després de l’acord de 1980 de Nacions Unides per tal que els països donants arribessin al 0,7% d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), els anys immediats es va viure a l’Estat Espanyol una significativa mobilització per part del sector de les ONGD.

En aquest sentit es van organitzar campanyes, es va fer sensibilització social i pressió política per tal de conscienciar sobre la importància d’arribar a aquesta xifra per raons de justícia i solidaritat. Així va ser com es va aconseguir que els partits polítics s’avinguessin a la signatura d’un manifest mostrant el seu acord assumint aquest objectiu i amb la proposta d’incrementar l’AOD en els pressupostos generals de 1983. Tanmateix, ens els anys posteriors, la fita del 0,7% no s’anava assolint. Així, fou al juny de 1994 que les ONGD de l’Estat van recollir mig milió de signatures que es van lliurar al Congrés dels Diputats reclamant el 0,7%.

Per tal d’enfortir la pressió sobre aquesta demanda, el més de setembre següent, es va produir un dels fets més rellevants i multitudinaris sobre mobilització ciutadana en l’àmbit de la cooperació de la història de la democràcia, fou l’Acampada del 0'7, que es va estendre per tot l'Estat. Amb aquella Acampada s’enfortia la reclamació feta al partits polítics per tal que assumissin el compromís que l’AOD arribés al 0'7% del PIB, es demanava també la millora de seva gestió, l’increment de la participació ciutadana i major eficàcia en el seu enfocament per tal d’assolir un desenvolupament sostenible i integral dels països en desenvolupament.

Avui, el repte encara no s’ha assolit, tanmateix l’esperit de l’”Acampada” continua vigent i és una motivació més per continuar fent incidència política i sensibilització social sobre una obligació, tant política com moral, que tenen els governs dels països desenvolupats.