També anomenats altermundistes, de resistència global, etc. és un corrent de pensament mundial que uneix a grups (ONG, intel·lectuals, associacions ecologistes, sindicats, organitzacions religioses, pacifistes, etc.) de diferents països que, tot i discrepàncies arran de la seva diferent naturalesa, tenen en comú el seu rebuig al capitalisme actual i al seu model neoliberal i de globalització.

Algunes de les seves reivindicacions es basen en demanar la condonació del deute extern dels països empobrits, la disminució dels pressupostos de despesa militar, l’activació de l’anomenada “Taxa Tobin” (una taxa entre el 0,05% i el 0,1% a les transaccions financeres internacionals que permetria generar uns 300.000 milions de dòlars anuals que es podrien destinar a la lluita contra la pobresa), cridar l’atenció sobre el deute ecològic amb el Tercer Món, reclamar la responsabilitat social de les empreses i, en definitiva, portar a terme mobilitzacions de protesta en contra de les actuacions d’un sistema econòmic mundial que defineixen com a injust, insostenible, desigual i mancat d’ètica, liderat per les principals institucions financeres internacionals i per les grans corporacions transnacionals.

Aquest moviment, va tenir repercussió mundial arran de les protestes organitzades a Seattle (1999) al mateix temps que s’hi celebrava la reunió de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Lluny del previst, la massiva afluència de seguidors que s’hi va reunir, va provocar aldarulls que van causar una imatge distorsionada dels objectius programàtics que defensa el moviment. A partir d’aquella data, aquesta corrent de protesta es va fer encara més extensiva, comptant en l’actualitat amb milers de seguidors arreu del món connectats a través de les xarxes socials i del teixit i plataformes internacionals organitzades. Des d’aleshores, totes les reunions importants sobre qüestions relacionades amb el comerç, l’economia o les polítiques internacionals han tingut lloc en espais cada cop més inaccessibles i han reduït la seva durada de manera considerable.

Aquest moviment, ,més enllà d’alguns disturbis de carrer aïllats, ha aconseguit incloure en les agendes dels grans esdeveniments de les institucions financeres internacionals alguns dels problemes socials més vergonyants com: la pobresa extrema, la SIDA, l’espoliació de recursos, l’escalfament global, etc. que, fins fa molt poc, no eren tinguts en compte. I, alhora, que els mitjans de comunicació se’n facin ressò.

Tanmateix, algunes veus de renom, tot i donar suport als principis bàsics d’aquest moviment i coincidir amb la seva perspectiva ètica, s’expressen amb to crític davant d’algunes actituds. Així, Jeffrey Sachs (2005), opina que els seus líders s’equivoquen en el diagnòstic dels problemes més profunds i critica un esperit superficial, i visceralment anticapitalista, que es troba al darrere de la creença que les multinacionals són les principals causants de la pobresa extrema, de la pandèmia de la SIDA o de la degradació medi ambiental i de la percepció de l’OMC com a principal valedora que aquestes facin i desfasin a nivell global. Tot i que coincideix en que algunes multinacionals han actuat molt malament i el moviment ha contribuït a la divulgació social de males pràctiques per part d’aquestes i, en alguns casos, a la seva minimització, Sachs, afirma que la globalització també ha contribuït a disminuir el nombre de pobres extrems; dos cents milions a l’Índia i tres cents a la Xina, sense haver estat explotats per companyies multinacionals. Argumenta que aquells països en desenvolupament amb una inversió directa estrangera (IDE) més elevada i aquells oberts al lliure comerç disposen també d’una renda per habitant més gran. Així mateix, Sachs, creu que la pobresa estructural africana no es deu a l’explotació a mans d’inversors internacionals sinó a causes relacionades amb el seu aïllament econòmic i a l’oblit del que anomena “les forces de la globalització”.

Sachs argumenta que les solucions s’han de trobar en les polítiques públiques que gestionin adequadament les emissions de gasos contaminants o que facilitin els medicaments per a qui no els pugui pagar. Opina que les empreses transnacionals no són les úniques que estableixen les regles del joc. Si els governs actuessin correctament, les principals multinacionals desenvoluparien un paper vital en la resolució dels problemes. Tanmateix atorga un paper fonamental al moviment pel que fa a la recerca i divulgació d’algunes actuacions injustificades d’aquestes empreses més enllà del que estableix l’ètica; finançant campanyes electorals o fent pressió política per tal d’afavorir els seus interessos.