Un món deformat

“La igualtat de la riquesa ha de consistir en que cap ciutadà sigui tan opulent que pugui comprar a un altre, ni cap tan pobre que es vegi necessitat de vendre’s”

Jean Jacques Rousseau

El contracte social (1762)

 

Aquest Mòdul s’ha centrat a explicar les enormes inequitats existents en el món actual, les seves causes més significatives i la dimensió dels seus impactes, així com algunes estratègies existents per tal d’afrontar-los. Hem pogut comprovar doncs, que el món es troba davant de reptes colossals. Però, per altra banda, també queda palès que, tot i les adversitats pròpies del moment econòmic que sacseja totes les estructures del planeta, és el moment històric en el que la humanitat pot resoldre bona part d’aquest problemes. Potser no amb la velocitat prevista fa pocs anys, però si en un termini raonable.

El món ja no és bipolar, estem presenciant una transformació estructural que configura un enrevessat sistema que consta de varis centres geogràfics i de múltiples nuclis de decisió estratègica. Mentre el nord hegemònic es debat enmig d’una crisi sense precedents, nous països emergents sorgeixen reivindicant un lloc de rellevància en un nou context mundial. El món tradicionalment considerat desenvolupat ha perdut la credibilitat que se li suposava i ara pateix el sobreendeutament financer que, fins avui, només coneixien els països en vies de desenvolupament.

 

En un context de crisi global les desigualtats s’estan incrementant, no només entre els països del nord i del sud, sinó dins de les societats que conformen cada regió del planeta. Des de feia dècades, el primer món no es veia tant convuls econòmicament com en l’actualitat. L’anomenat estat del benestar, un símbol dels països més avançats, està en entredit. En el món desenvolupat es viuen moments d’incertesa i de desconfiança cap a les classes polítiques i, sobretot, cap al món financer, sobre el que s’amunteguen els escàndols, la manca d’ètica i la immoralitat. Aquesta crisi, tot i la seva cruesa, ha despertat consciències, ha posat al descobert moltes imperfeccions d’un sistema insostenible i injust, i ha contribuït a mobilitzar una part de la societat que romania aliena a tot allò que semblava no afectar-li. Alhora, la indignació social, ha assolit dimensions insospitades, fruit de palesar les pràctiques perverses de les classes dirigents i la impunitat amb la que aquestes accions s’han produït.

Fruit de la irresponsabilitat global, es constata que hem construït un món social, ambiental i econòmicament deformat. Cal adreçar-lo de manera decidida i responsable. A continuació s’enumeren algunes de les mesures recollides al llarg d’aquest Mòdul.

Mesures urgents

“Cal reinventar l'estructura de govern en els plans nacional i mundial, amb el desenvolupament humà i l'equitat en el seu centre”

Amartya Sen
“La mundialització amb rostre humà” Informe de desenvolupament Humà
1999 (PNUD)

D’acord amb el contingut d’aquest Mòdul, hi ha d’haver “accions per equilibrar la balança”. Afortunadament, el món també te una cara que albira un horitzó de confiança . Al llarg de tot el planeta una bona part de la societat està organitzada en infinitat de formes i àmbits. Aquest és un dels aspectes que la mundialització ha contribuït a enfortir. En l’”aldea global” els llaços de col·laboració i l’articulació de sinèrgies són més eficaços que en cap moment de la història. En aquest context, ONG, associacions, fundacions i agrupacions del tot diverses treballen per combatre totes les formes d’injustícia ambiental, social, econòmica o cultural.

Fent un recull del que aquesta societat civil organitzada reclama, es perfilen algunes proclames que són del tot necessàries per a configurar un món més humà. Així, hi ha mesures que són del tot imprescindibles.

Cal fugir de la perversió del consumisme com a objectiu per se i l’adopció de pràctiques de consum responsable. Per això s’ha de fer arribar a la ciutadania mundial la realitat dels problemes del planeta que compartim ja que els impactes negatius produïts per les conductes i els hàbits de consum actuals tenen repercussions globals. En aquest sentit, cal comprendre que el nostre pas pel planeta porta associada una petjada ecològica i que, a favor de l’equitat ambiental, cal que aquells que més impacte produïm, la reduïm per a que altres la puguin incrementar de forma sostenible per la millora del seu benestar.

És necessari fer que la salut sigui veritablement un dret global sense restriccions i estimular la recerca, necessària per al desenvolupament de nous i millors medicaments, així mateix, no hauria de ser possible mercantilitzar la salut i allunyar-la, per tant, d’aquells que no la poden pagar.

En l’àmbit econòmic, com ja s’ha citat en aquest Mòdul, la globalització, tot i ser un camí cap a noves possibilitats, no ha demostrat ser una eina contra les desigualtats. Contràriament, ha incrementat la distància entre un món i l’altre. La llibertat de moviments de capital, no ha complert les expectatives de desenvolupament previstes per molts. Els diners circulen a temps real, de tal manera que es pot operar en tots els mercats financers seguint els seus horaris consecutius, les 24 hores del dia. En aquest sentit, potser seran els efectes d’aquesta mundialització els que faran que s’apliqui alguna modalitat de la taxa que James Tobin va proposar fa 40 anys amb l’objectiu de frenar les transaccions basades en els moviments especulatius entre divises i actius financers. Tanmateix, la globalització és selectiva, de tal manera que les persones no poden circular amb la mateixa llibertat que els diners o les dades. Com hem vist, els fluxos d’éssers humans estan controlats i són fortament restringits.

Cal un compromís global per la lluita contra la corrupció mundial. L’eliminació dels paradisos fiscals seria una decisió que permetria assolir-ho. Així mateix, és urgent desincentivar conductes financeres perverses i mancades d’ètica com les que han causat la crisi actual. Incorporant components de punició que no siguin els estrictament associats a les pèrdues provocades per una mala gestió financera.

Cal una distribució eficient i justa de la riquesa i la renda. Un camí per assolir-ho és fer entendre a la societat que acumular bens de manera compulsiva no dóna la felicitat, i a les empreses, que la cobdícia per obtenir diners de manera infinita a compte de malmetre el medi ambient, perjudicar comunitats o no respectar els drets del seu propi personal, és una estratègia irresponsable que acabarà girant-se en contra.

Cal fer un esforç per millorar l’accés a l’educació en el països en desenvolupament i per a enfortir la formació en els països rics sobre conceptes transversals que incorporin l’ètica i cadascun dels aspectes inherents a la ciutadania i als valors que promoguin la formació de persones compromeses amb el món en el que viuen.

Les relacions internacionals és mouen al voltant d’interessos estratègics que, generalment, fan referència a l’obtenció de recursos energètics i matèries primeres. Així és com es generen, i mantenen, la major part de conflictes existents. Més que mai en la història, les víctimes de la guerra són la població civil. Cal promoure una cultura de pau, impulsar el diàleg entre nacions i lluitar contra els interessos immorals que indueixen al conflicte. El mon s’ha de desarmar i, paral·lelament, s’han d’adoptar mesures que aportin transparència a l’opac i enrevessat comerç mundial d’armes.

El Sistema de Nacions Unides requereix una reforma urgent. En la línia que promou la “Campanya Mundial per la Reforma del sistema d’Institucions Internacionals”, cal que la ciutadania lideri l’impuls d’un sistema de governabilitat mundial més democràtic i participatiu en el que les Nacions Unides contribueixin de manera real i efectiva al disseny d’un món més just i equitatiu.

Finalment, és urgent l’adopció de solucions participatives i eficaces, que afavoreixin l’equitat, la sostenibilitat i, en definitiva, el desenvolupament humà. Els extraordinaris avenços tecnològics i científics han de posar-se a disposició del desenvolupament humà de totes les comunitats del planeta.

La responsabilitat de ser humans

És inconcebible permetre que mori tanta gent víctima de l’oblit a causa de problemes que es podrien solucionar amb voluntat política. El món ha de ser conscient i s’ha de responsabilitzar d’allò que provoca. Citant paraules del professor Federico Mayor Zaragoza:

[...] ha arribat el moment de l’home responsable”, el que no accepta l’inacceptable, el que considera la igualtat entre tots els membres de la comunitat humana com allò indiscutible. Com la llibertat i la justícia. Com el compromís amb les generacions futures. El que no guarda silenci, el que serà capaç d’iniciar, en aquest principi del segle XXI, una nova etapa de la humanitat en la que tots els éssers humans comptin, en la que ningú estigui al servei d’altres als que “deu” tot, inclús la pròpia vida; en la que la imposició l’”ordeno i mano” dels menys sobre els més ja no seran acatats; en la que els ciutadans deixaran de votar als que substitueixin els valors universals per el consum i el mercat...[...]

Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni no es compliran en el temps previst i l’excusa serà l’actual crisi econòmica mundial. Novament el món haurà perdut una oportunitat inigualable d’afrontar amb èxit el problema de la fam al món en el temps projectat. Caldrà tornar a començar, però amb criteris diferents, amb estratègies innovadores, redissenyar el model de desenvolupament que inclogui la perspectiva de gènere i d’equitat, la manera de consumir i de generar energia, reinventar les polítiques econòmiques, les finances i el comerç internacionals i enfortir la participació ciutadana, democràtica i lliure. Per això, és necessari sensibilitzar la societat sobre la importància de la responsabilitat social de les actuacions i activitats que es practiquen individualment, a les empreses sobre la necessitat urgent de ser socialment responsables de les seves actuacions i als polítics per incorporar aquests criteris en les seves agendes.

Les noves generacions hauran de resoldre els problemes heretats, derivats d’un model insostenible que ha creat un miratge de falsa riquesa. S’ha viscut del crèdit, tant econòmic com ambiental, ara cal viure sense malbaratar allò que queda.

Cal doncs, determinació política i un consens global entre els governs mundials per tal de donar les passes necessàries en la direcció adequada per tal d’aturar les agressions al medi ambient i les relacions injustes entre països rics i pobres. Una bona manera de començar és escoltant a tots aquells; comunitats, institucions, científics i activistes, que fa temps que ho reclamen.

Calen canvis urgents, cal adonar-se de l’enorme responsabilitat de ser humans, cal donar la volta al món.

Joan Fuster
Geògraf