Com s’ha comentat en l’apartat corresponent a la presentació d’aquest mòdul, la tasca de definir què és un residu porta implícit un cert grau de subjectivitat. Així, una primera definició de residu és aquell material (sòlid, líquid o gasós) generat per qualsevol activitat humana que està destinat a l’abandonament, ja que al seu posseïdor no li representa més que una nosa.

Ara bé, es pot donar la circumstància que un producte considerat per un grup de població determinat com un residu perquè representa una nosa tingui per a un altre grup o col·lectivitat una utilitat. D’aquesta manera, una mateixa substància, per circumstàncies econòmiques o socials, pot ser considerada com un residu o bé pot tenir un valor d’ús. És a dir, productes que en determinades societats són considerats com a no útils es poden convertir en objectes d’intercanvi amb una utilitat en altres societats, normalment menys desenvolupades que les primeres. Això matisaria la primera definició, que podria passar a ser la següent: tot allò del qual el seu posseïdor es vol desprendre o té l’obligació de desprendre’s, encara que sigui o pugui ser útil o recuperable per a algú altre.

La consideració de qualsevol substància com a residu tenint en compte qui n’és el posseïdor està incorporada en les diferents legislacions que regulen els residus i la seva gestió. Un exemple molt clar és la definició de residu que apareix a l’article 3 del capítol I del títol primer de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, reguladora dels residus (modificada per la Llei 15/2003, de 13 de juny, reguladora dels residus). Segons es desprèn d’aquesta llei catalana, s’entén per residu qualsevol substància o objecte de què el seu posseïdor es desprengui o tingui la intenció o l’obligació de desprendre’s.”