Si els residus poden esdevenir un greu problema ambiental no hi ha cap dubte que s’ha de dur a terme una adequada gestió dels mateixos. Tant la normativa catalana com l’espanyola i la comunitària pel que fa a la gestió dels residus tenen en compte el concepte de gestió. La Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu i del Consell de 5 d’abril de 2006, relativa als residus, defineix gestió com la recollida, el transport, la valorització i l’eliminació dels residus, inclosa la vigilància d’aquestes operacions i la dels llocs de descàrrega després del seu tancament.
Així, en aquest apartat en primer lloc farem una ullada a l’evolució de la quantitat de residus generats així com també a l’evolució de la quantitat generada per càpita, doncs és evident que el país que genera més residus és la Xina, però de quin país són els habitants que generen més residus individualment? I com estan les coses per Catalunya i Espanya? No podem evitar generar residus, però sí que podem fer alguna cosa per tal de reduir la seva quantitat.
Però en paral·lel amb aquest primer objectiu (intentar reduir de manera efectiva la quantitat de residus produïts), s’ha d’apostar per intentar valoritzar-ne la major part possible. Els residus no recuperables han de significar la fracció més petita possible del total generat i això passa tant per la reutilització com pel reciclatge. Per tal d’aconseguir aquest segon objectiu plantejat, que comporta uns beneficis ambientals i econòmics evidents, és del tot necessari gestionar adequadament els residus. Però, on haurien d’anar els residus i on van realment?