L’any 2000 la quantitat total de residus municipals (domèstics i assimilables) generats a Catalunya va arribar a gairebé 3,5 milions de tones. Una xifra que l’any 2009 es va enfilar fins als 4,2 milions. El resultat és un augment, en termes relatius, d’un 20,8%. No obstant, tal i com es pot veure a la Figura 1, per segon any consecutiu aquesta quantitat s’ha reduït respecte a la de l’any anterior. L’any 2009 es van generar menys residus que l’any 2008 i la quantitat de l’any 2008 va ser inferior a la del 2007 quan es va tocar sostre amb un total de 4,3 milions de tones de residus. Sembla lògic pensar que una primera explicació al constant augment dels residus generats sigui l’augment que també s’ha produït en el número d’habitants. I sí, la variables població explica una part important de l’augment en la generació total de residus municipals, doncs entre el període 2000-2009 s’ha incrementat un 18,7%. Òbviament no ho explica en la seva totalitat i existeixen altres variables que s’han de tenir en compte.

Figura 1. Generació de residus municipals a Catalunya (2000-2009) {fusionchart id="18" Figura 1. Generació de residus municipals a Catalunya (2000-2009)}

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Agència de Residus de Catalunya

Per la seva banda, la Figura 2 mostra l’evolució de la generació total de residus municipals entre 2000 i 2009 als 5 països més poblats de la Unió Europea: Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia i Espanya. Com en el cas de Catalunya, en tots cinc països la quantitat generada l’any 2009 és inferior a la de l’any 2008 i en cap d’ells ha disminuït la població. A excepció d’Alemanya, a la resta de països la quantitat generada l’any 2008 també és inferior a la de l’any 2007. La principal diferència entre aquests països és que mentre a Espanya, Itàlia i França la generació de residus ha augmentat en el conjunt dels darrers 10 anys (com en el cas de Catalunya), al Regne Unit s’ha mantigut estable i a Alemanya ha disminuït, tot i l’augment de població. També s’ha de fer notar les diferències pel que fa al pic màxim de generació de residus.

Als Estats Units d’Amèrica, com en el cas de Catalunya, el sostre de generació de residus es va produir l’any 2007. Aquell any es van generar un total de 255 milions de tones mentre que l’any 2000 en van ser 242,5 milions, xifra lleugerament inferior als 243 milions de l’any 2009.

Per què, tot i l’augment de població, en els darrers anys s’està produint una reducció de la quantitat total de residus municipals generats?

Segur que darrere d’aquest fet molt positiu com és la disminució dels residus generats es troba la cada cop major conscienciació per part de la població que els residus poden esdevenir un greu problema ambiental. També s’han de valorar els esforços duts a terme per part de les diferents administracions amb campanyes de sensibilització. Però no és menys cert que en aquesta disminució dels residus generats també té molt a dir la crisi econòmica iniciada l’any 2007. És a dir, una disminució dels residus com a conseqüència de la retracció de l’activitat econòmica, especialment la comercial.

Figura 2. Generació de residus municipals als 5 països més poblats de la Unió Europea (2000-2009) {fusionchart id="19" Figura 2. Generació de residus municipals als 5 països més poblats de la Unió Europea (2000-2009)}

Font: Elaboració pròpia a partir d’Eurostat

Tothom produeix residus municipals, però on hi diferències significatives és en la quantitat d’aquests residus generats per càpita. D’acord amb les dades disponibles a la United Nations Statistical Division l’any 2009 el país amb una generació per càpita més elevada era Antigua i Barbuda amb 1639 kg/habitant/any. També superen la xifra dels 1000 kg anuals països com Singapur i Mònaco. A l’altre extrem es troben Madagascar i Filipines amb, respectivament, 127 i 141 kg/habitant/any. S’ha de fer notar que els països amb una generació per càpita més elevada destaquen per tenir una important activitat turística, és a dir, hi ha un important contingent de població que visiten aquests països i generen residus. Una població que no és comptabilitzada en el moment de calcular la generació per càpita. En el cas dels països amb una generació molt baixa s’ha de tenir en compte que el percentatge de la població a la qual li són recollits els residus de manera sistemàtica és molt baixa (un 17,7% a Madagascar).

La Figura 3 mostra l’evolució en la generació del residus municipals generats entre els anys 2000 i 2009 als Estats Units d’Amèrica (EUA), la Unió Europea (UE-27), Espanya, Dinamarca i Grècia. Es pot observar una important diferència entre els EUA (valor per sobre dels 700 kg/habitant/any) i la UE-27, que ha estabilitzat la xifra amb poc més de 500 kg/habitant/any. Ara bé, dins el conjunt de la Unió Europea existeixen importants diferències, tal i com es pot veure en aquesta mateixa figura i sobretot en el Quadre 3.

Figura 3. Generació de residus municipals per habitant i any {fusionchart id="21" Figura 3. Generació de residus municipals per habitant i any}

Font: Elaboració pròpia a partir d’Eurostat i US Environmental Protection Agency

Tal i com es pot observar en el Quadre 3, el país amb una generació per càpita més elevada l’any 2009 és Dinamarca amb un total de 833 kg/any, augmentant més d’un 25% la generació per càpita en els darrers 10 anys. També presenten valors superiors als 700 kg/habitant/any Xipre, Irlanda, Luxemburg i els Estats Units d’Amèrica. La principal diferència entre tots ells és que mentre als Estats Units d’Amèrica s’ha produït un descens en els darrers 10 anys a la resta s’han documentat augments de diferent magnitud. A la part baixa del quadre es troben Polònia i la República Txeca amb únicament 316 kg/habitant/any. S’ha de fer notar que 9 dels 10 països amb unes taxes més baixes són països de l’Europa de l’Est.

Espanya és el 9º país de la Unió Europea amb el valor de generació de residus municipals per càpita més elevat (547 kg/any), xifra inferior a la de Catalunya (559 kg/any) i superior a la d’Itàlia (541 kg/any). Tant a Catalunya com a Itàlia en els darrers 10 anys la generació de residus per càpita ha augmentat lleugerament, mentre que a Espanya s’ha constatat un disminució significativa.

Quadre 3. Residus municipals generats per càpita (kg/habitant/any) als països de la Unió Europea, els Estats Units d’Amèrica i Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir d'Eurostat, US EPA i Agència de Residus de Catalunya

La Figura 4 mostra les diferències territorials a Espanya a nivell de comunitats autònomes. Val a dir que en aquest cas els anys amb dades disponibles són 2002 i 2008.

Figura 4. Generació de residus municipals per càpita a Espanya per comunitats autònomes (2002 i 2008)

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Instituto Nacional de Estadística

L’any 2002 les Illes Balears era la comunitat autònoma amb una taxa més elevada de generació de residus per càpita amb un valor que s’enfilava fins els 813 kg/any. L’any 2008 també ocupava aquesta primera posició però els residus per càpita havien disminuït fins a 666 kg/any. Juntament amb les Illes Balears, l’any 2002 també superaven els 650 kg/habitant/any un total de 6 comunitats autònomes més: Andalusia, Astúries, Castella la Manxa, Catalunya, Navarra i la Rioja (Figura 4-dalt). En un segon graó, generació per càpita entre 551 i 650 kg/any, es trobaven Aragó, Canàries, Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid i Múrcia. Les comunitats autònomes de Cantàbria, Extremadura i el País Basc tenien valors situats entre 351 i 450 kg/habitant/any. Finalment, Castella i Lleó presentava el valor més baix de generació de residus municipals per càpita amb únicament 422 kg/any.

La millora ocorreguda en els darrers anys en el conjunt d’Espanya queda reflectida en la imatge inferior de la Figura 4. Únicament Navarra i les Illes Balears tenen valors superiors als 650 kg/habitant/any. Es manté respecte a l’any 2002 el nombre (6) de comunitats autònomes que es troben dins el llindar dels 551-650 kg/habitant/any, tot i que no són les mateixes (Astúries, Canàries, Madrid, Múrcia, la Rioja i País Basc). Finalment, tot i que no hi ha cap comunitat autònoma per sota dels 350 kg/habitant/any, la gran majoria (9) presenten valors entre 451 i 550 kg/habitant/any. El valor més baix l’any 2008 és el de Galícia amb 470 kg/habitant/any.

El mateix exercici fet amb les comunitats autònomes d’Espanya s’ha fet a nivell comarcal per Catalunya (Figura 5). L’any 2000 un total de 8 comarques es trobaven situades en el llindar entre 351-450 kg/habitant/any. Es tracta de les comarques més occidentals de Catalunya i amb un marcat component agrícola. Destaquen la Terra Alta i el Priorat amb 383 i 386 kg/habitant/any, respectivament. A l’altre extrem es trobaven 10 comarques amb xifres superiors als 650 kg/habitant/dia. Es tracta de comarques que es troben a les zones més turístiques del litoral (Costa Daurada i Costa Brava) i dels Pirineus. Destaquen, negativament, el Baix Penedès (998 kg/habitant/any) i el Baix Empordà (975 kg/habitant/any).

Si aquests resultats es comparen amb els de l’any 2009 (imatge inferior de la Figura 5) es pot comprovar com s’ha reduït tant el número de comarques amb una generació per càpita inferior als 450 kg/any com el número de comarques amb una generació superior als 650 kg/any. Les primers continuen circumscrites al sector occidental del territori, a excepció de la comarca del Gironès, mentre que les segones també continuen sent comarques eminentment turístiques. S’ha de dir, però, que en aquest darrer cas totes elles han millorats els resultats. D’aquesta manera al Baix Penedès la generació per càpita ha baixat fins a 793 kg/any i al Baix Empordà fins a 819 kg/any. S’ha de fer notar l’important empitjorament a les comarques de la Conca de Barberà, el Priorat i la Ribera d’Ebre, que han passat de generar menys de 450 kg/habitant/any l’any 2000 a més de 550 kg/habitant/any l’any 2009.

 

Figura 5. Generació de residus municipals per càpita a Catalunya per comarques (2000 i 2009)

 

Font: Elaboració pròpia a partir de Saladié (2011)

Realment els habitants del Baix Penedès generen més residus que els de la Terra Alta? Possiblement sí, en bona part degut a variables de tipus econòmic. Però, realment la diferència és tant gran? Absolutament no. Als poc més de 100 mil habitants del Baix Penedès se’ls computa una quantitat total de residus que realment han estat generats per una població molt més gran. Es tracta de la població no empadronada en els diferents municipis d’aquesta comarca però que realment resideixen en ella, així com també la població que la visita o hi resideix de manera temporal (turistes i excursionistes). Tots ells generen residus que no els hi són computats.

 

Figura 6. Generació de residus i pes del sector primari (dalt) i dels sectors serveis i construcció (baix) al PIB comarcal català


Font: Elaboració pròpia a partir de Saladié (2011)

La Figura 6 mostra la relació entre la generació de residus municipals per càpita l’any 2009 amb l’aportació del sector agrícola (dalt) i amb la suma de les aportacions del sector serveis i del sector de la construcció (baix) al PIB de les diferents comarques de Catalunya. Indicar que per motius d’espai no s’han inclòs els noms de totes les comarques. En el rimer cas es pot veure una evident correlació inversa, és a dir, com més gran és el pes del sector agrícola en el PIB comarca la quantitat de residus generada per càpita és menor. I tot el contrari en el cas del sector serveis-construcció, amb una evident correlació directa. A major aportació d’aquests dos sectors a l’economia comarcal, es generen més residus per càpita. L’activitat comercial juga un important paper en la generació de residus (plàstic, vidre, cartró, etc.).