Si cada cop generem més residus, els dipòsits controlats tenen una capacitat determinada, la incineració també provoca importants impactes i ningú no vol ni abocadors ni incineradores a prop de casa, què cal fer? És en aquest moment que entra en joc el concepte de valorització dels residus, és a dir, qualsevol procediment que permeti l’aprofitament dels recursos continguts en els residus, sempre que aquests procediments no tinguin repercussions negatives en la salut humana i el medi ambient. L’objectiu és aconseguir que del total de residus generats el percentatge que es pugui recuperar i no s’hagi de deposar o incinerar sigui el major possible. I aquesta recuperació pot ser mitjançant la reutilització o el reciclatge, és a dir, utilitzar un producte per a la mateixa finalitat amb què va ser dissenyat originàriament, o bé transformar-lo, en el marc d’un procés de producció, per a la seva finalitat inicial o per a altres finalitats. El procés de compostatge, que s’exposa més endavant, també està inclòs dins el reciclatge. Ara bé, aquest intent de reduir al mínim la fracció no valoritzable dels residus ha d’anar en paral·lel amb la cerca de noves fórmules per reduir la quantitat total generada.

Davant el “contenidor únic” on feien cap tots els residus municipals sense separació (Figura 8) —independentment de si en aquesta brossa hi havia vidre, matèria orgànica o paper— hi ha la recollida selectiva, és a dir, una recollida diferenciada de materials orgànics fermentables i de materials reciclables o que permet la separació dels materials valoritzables continguts en els residus.

 

Figura 8. Cubell unifamiliar penjat a la façana d’una casa (esquerra) i contenidor situat a la via pública (dreta)

Fotografies: O. Saladié

 

Ara bé, perquè aquesta recollida selectiva tingui èxit, en primer lloc la població ha d’estar conscienciada de la problemàtica mediambiental dels residus per tal que se seleccionin en origen, és a dir, des de cada casa. En segon lloc, a més de la conscienciació, s’ha de facilitar el fet que es pugui dipositar cada un dels diferents tipus de materials que formen part dels residus municipals en el contenidor corresponent. La densitat d’aquests contenidors ha de ser prou alta perquè la distància entre el lloc de residència on es generen els residus i el contenidor no suposi un fre a la tria en origen i, per tant, no faci cap tot a la mateixa bossa. I en tercer lloc la població ha de percebre que aquest esforç fet en la tria en origen dóna uns resultats positius, tant des del punt de vista mediambiental com econòmic.

Fruit de tot això és l’aparició d’un nou mobiliari urbà constituït pel contenidor de la brossa tradicional, acompanyat d’uns altres, cada un amb un color diferent, que s’identifiquen amb un dels diferents residus que es generen a les cases. Més recentment en alguns llocs aquests contenidors en superfície han estat substituïts per dipòsits soterrats que passen més desapercebuts i minimitzen les olors (figura 9). El darrer pas, i que sembla més efectiu, és l’anomenada recollida porta a porta.

La recollida selectiva es fa sobretot de vidre, paper, envasos lleugers i matèria orgànica, que són els principals materials que formen part dels anomenats residus municipals ordinaris. En un segon grup hi ha les piles i els medicaments, que formen part dels anomenats residus municipals especials.

 

a) Vidre

Els envasos de vidre (nets i sense taps) s’han de dipositar al contenidor de color verd. Els que són retornables, després d’un procés adient de rentatge, es poden tornar a utilitzar per a la mateixa finalitat. Però a més a més el vidre és 100% reciclable. A partir d’1 kg de vidre vell s’obté 1 kg de vidre reciclat, cosa que suposa un estalvi de matèries verges. Al mateix temps aquest reciclatge també suposa una disminució tant de la contaminació atmosfèrica com de la de les aigües durant el procés de fabricació amb material no reciclat. També hi ha menys consum d’energia i es redueix el percentatge dels residus, que fan cap a un dipòsit controlat o a una incineradora.

b) Paper i cartró

Als contenidors de color blau és on es diposita el paper i el cartó, separat i plegat, perquè ocupi menys espai. Els beneficis del reciclatge del paper i el cartró són molt importants, ja que hi ha una disminució en el consum d’aigua durant el procés de fabricació de paper si es fa a partir de paper reciclat, una disminució de la necessitat d’utilització de la matèria primera procedent dels arbres i una menor contaminació de les aigües i de l’atmosfera durant el procés de fabricació. Com en el cas del vidre, el reciclatge del paper i cartró implica un menor consum energètic i una disminució del volum de residus que es dipositen o s’incineren.

S’ha de diferenciar entre paper reciclat, que és l’obtingut majoritàriament (>90%) a partir de paper vell o residual, del paper ecològic, que s’elabora sense utilitzar clor en el procés de decoloració de la pasta i que també es pot obtenir a partir de paper reciclat.

 

Figura 9. Contenidors de recollida selectiva de la brossa


Fotografies: O. Saladié

c) Envasos lleugers

Dins la categoria d’envasos lleugers hi ha els de plàstic (polietilè blanc, de color, PET i PVC), les llaunes de ferro i d’alumini i els brics. El contenidor corresponent és el de color groc. Les llaunes de ferro o les d’alumini són 100% reciclables. Per la seva part, els de plàstic es poden reciclar per la fabricació de bosses de plàstic o per a l’obtenció de nous envasos d’ús no alimentari. Amb el reciclatge d’aquests materials s’obté un estalvi important d’aigua i energia, i com en els casos anteriors una reducció de la quantitat de brossa que s’ha d’amagar o fer desaparèixer.

d) Matèria orgànica

El quart component dels residus municipals ordinaris és la matèria orgànica, que representa entre un 40 i 50% del total dels residus municipals que genera un habitant als països desenvolupats, raó per la qual és importantíssim fer-ne la selecció, és a dir, separar-la de la fracció no valoritzable dels residus. En aquest grup hi ha incloses les restes de menjar i d’altres generades a la cuina, i també les restes de jardineria. La matèria orgànica s’ha de recollir en bosses que siguin compostables i dipositar-les en els contenidors específics, que acostumen a ser més petits que la resta. Mitjançant un procés de compostatge, aquesta matèria orgànica es transforma en un material que s’anomena compost i que pot servir com a adob per a l’agricultura. Per garantir la qualitat de la matèria orgànica cal que no estigui barrejada amb altres residus.

e) Piles

Per les seves característiques i la presència de mercuri entre els seus components, les piles s’han de recollir separadament i s’han de tractar d’una manera específica. Els contenidors per la recollida de piles no acostumen a trobar-se en la via pública, sinó que estan localitzat en determinats establiments.

f) Medicaments

S’han de considerar com a residus municipals especials els medicaments caducats o sobrers, amb els envasos corresponents, que es generen als domicilis particulars. Com en el cas de les piles, aquests medicaments s’han de portar a les farmàcies, on els recullen i traslladen a les instal·lacions preparades per classificar-los i posteriorment tractar-los. S’ha de fer notar que dins d’aquest grup no hi ha les radiografies, agulles o pròtesis, entre d’altres.

g) Les deixalleries

A més dels diferents contenidors distribuïts pels carrers dels nuclis de població i en alguns establiments, també existeixen les anomenades deixalleries, on a més dels residus municipals anteriorment esmentats (excepte la matèria orgànica i els medicaments) també s’hi poden portar, sota la supervisió d’un encarregat, altres materials, com ara pneumàtics, bateries, ferralla, pintures, olis vegetals i minerals usats, tèxtil, aparells electrodomèstics, mobles i altres residus municipals voluminosos.

 

Quin percentatge del total de residus municipals generats correspon a materials susceptibles de separació i valorització, ja sigui perquè es poden recuperar, ja sigui perquè es poden reciclar?

Aquesta xifra pot arribar a ser superior al 80%, cosa que suposaria reduir significativament el problema plantejat per la gran generació de residus, ja que menys d’un 20% d’aquests residus s’haurien de dipositar en abocadors controlats o bé incinerar.

el 80% dels nostres residus van a parar a la recollida selectiva?