L’any 2009 a la Unió Europea (UE-27) es van recollir de manera selectiva el 41,8% dels residus municipals, mentre que van fer cap a un dipòsit controlat el 38,1% del total i es van incinerar el 20,1% restant (Figura 10-dalt). Tot i estar molt lluny del 80% potencial, aquesta dada és bastant millor que la xifra de l’any 2000, en què la quantitat de brossa obtinguda per la recollida selectiva era d’un 26,7%. Les xifres dels Estats Units d’Amèrica (Figura 10-baix) són lleugerament pitjors que les de la Unió Europea, doncs únicament es van recollir selectivament un 33,8% dels residus generats, un 11,9% es van incinerar i la gran majoria (54,3%) van fer cap a dipòsits controlats.

Figura 10. Distribució dels residus municipals segons la seva gestió l’any 2009 a la Unió Europea i als Estats Units d’Amèrica

{fusionchart id="23" Figura 10. (II)}{fusionchart id="22" Figura 10. (I)}

Elaboració pròpia a partir d’Eurostat i US Environmental Protection Agency

 

En el cas de la Unió Europea, el resultats són fruit de realitats molt diferents entre els 27 països que la conformen (Quadre 4). Així, amb les dades de l’any 2009, més del 90% dels residus municipals generats a Malta, Romania i Bulgària van acabar en un dipòsit controlat, mentre que a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Holanda i Suècia aquest tipus de disposició final dels residus es va situar per sota del 10%. En el camp de la incineració la classificació l’encapçala Suècia i Dinamarca. En ambdós països gairebé un 50% dels residus municipals són incinerats. Més d’un terç del total de residus també són incinerats a Alemanya, Bèlgica, França, Holanda, Luxemburg i Noruega. Àustria encapçala la classificació de països amb més recollida selectiva amb un 69,9% del total generat. També superen el 60% tres països més: Alemanya, Bèlgica i Holanda. A la cua pel que fa a recollida selectiva i reciclatge (<10% del total) es troben la República Txeca, Letònia, Lituània, Malta, Romania, Eslovàquia i Bulgària.

Quadre 4. Distribució dels residus municipals segons la seva gestió l’any 2009 a la UE-27, els EUA i Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir d’Eurostat i US Environmental Protection Agency

 

A Espanya el percentatge de residus municipals recollits selectivament l’any 2009 va representar un 39,2%, mentre que els dipositats en abocadors van suposar un 52% del total i van ser incinerats el restant 8,9% (Figura 11). En aquesta mateixa Figura 11 també es mostra la distribució dels residus municipals d’acord amb la seva gestió (reciclatge, disposició en dipòsits controlats i incineració) als països amb més població de la Unió Europea (Alemanya, Regne Unit, França i Itàlia) per fer més comparables les diferències entre aquests països tenint en compte la gestió dels residus. Alemanya destaca per l’alt nivell de reciclatge i per una mínima gestió dels residus mitjançant el seu soterrament. En canvi a Espanya més de la meitat dels residus sí que són confinats en dipòsits controlats. En aquest grup de 5 països, França és el que presenta un percentatge més alt de residus que són incinerats (33,9%), xifra lleugerament superior a la d’Alemanya, però és el país amb un menor pes de la recollida selectiva (33,7%). Itàlia és el país on la quantitat de residus reciclats i incinerats és més semblant (43,6% i 44,8%, respectivament).


Figura 11. Distribució dels residus municipals segons la seva gestió l’any 2009 als cinc països més poblats de la Unió Europea{fusionchart id="24" Figura 11. Espanya}{fusionchart id="25" Figura 11. Alemanya}     {fusionchart id="26" Figura 11. França}{fusionchart id="27" Figura 11. Itàlia}  {fusionchart id="28" Figura 11. Regne Unit}

 

Font: Elaboració pròpia a partir d’Eurostat


Per la seva banda, la Figura 12 mostra l’evolució del percentatge dels residus reciclats en aquest mateix grup de 5 països entre els anys 2000 i 2009. En tots ells es pot veure una clara tendència positiva. S’ha de destacar la millora en aquesta recollida selectiva ocorreguda al Regne Unit, que ha passat de tenir poc més d’un 11% l’any 2000 a superar el 40% l’any 2009. Alemanya ja superava el 50% l’any 2000, xifra que es troba per sobre de la que actualment tenen els altres 4 països. En el cas d’Espanya s’ha passat d’estar per sota d’un 25% l’any 2000 a gairebé arribar al 40% l’any 2009


Figura 12. Evolució de la recollida selectiva dels residus municipals als cinc països més poblats de la Unió Europea (2000-2009){fusionchart id="29" Figura 12. Evolució de la recollida selectiva dels residus municipals als cinc països més poblats de}


Font: Elaboració pròpia a partir d’Eurostat

 

I a Catalunya?

La Figura 13 mostra la distribució dels residus municipals entre els anys 2000 i 2009, diferenciant entre recollida selectiva i fracció resta (disposició final en abocadors, incineració o altres tractaments). L’any 2000 el percentatge de residus recollits selectivament sols era d’un 14%, però des de llavors aquest percentatge ha augmentant any rere any fins a arribar l’any 2009 a un 37,5%, xifra aquesta darrera lleugerament inferior a la del conjunt d’Espanya.

Figura 13. Evolució de la recollida selectiva a Catalunya (2000-2009)

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Agència de Residus de Catalunya

 

En 10 anys aquesta xifra s’ha duplicat. No és d’estranyar aquest augment tan espectacular en números relatius, ja que a Catalunya la recollida selectiva dels residus municipals té un passat bastant recent, especialment la relativa a la recollida selectiva de la fracció orgànica. Aquesta millora ha estat possible gràcies a la tasca duta a terme des de les diferents administracions amb l’objectiu de potenciar la recollida selectiva dels residus (disponibilitat de contenidors específics per cada tipus de fracció, deixalleries, etc.), juntament amb la cada cop major conscienciació per part de la ciutadania. No obstant, les xifres de recollida selectiva de l’any 2009 a Catalunya i a Espanya estan lluny de la d’Alemanya i encara més lluny del 80%, xifra indicada en apartats anteriors com a potencialment assolible.

Igual que amb la generació per càpita, a Catalunya el percentatge de residus municipals recollits selectivament varia significativament segons les comarques, tal com es pot observar a la Figura 14.

Figura 14. Recollida selectiva en relació al total de residus generats a les diferents comarques catalanes l’any 2009

Font: Saladié (2011)

L’any 2009 un total de 6 comarques catalanes van recollir selectivament més del 50% dels residus municipals generats (Montsià, Osona, Priorat, Segarra, Terra Alta i Ribera d’Ebre). El valor més elevat és el d’aquesta darrera comarca amb un 56,9%. Un total de 16 comarques presenten xifres entre el 35,1% i el 50%, mentre que unes altres 17 es troben dins l’interval del 20-35%. Sols 2 comarques catalanes tenien xifres de recollida selectiva inferiors al 20% l’any 2009: Cerdanya (19,1%) i Anoia (19,9%). Davant d’aquesta important variabilitat comarcal de l’any 2009, s’ha de fer notar que l’any 2000 únicament 2 comarques (Alt Urgell i Garraf) recollien selectivament més d’un 20% dels residus municipals generats.

Com ja hem mencionat, les diferències entre comarques vindran determinades tant per la conscienciació de la població com també per les polítiques dutes a terme des de les diferents administracions. En aquest sentit no hi ha cap dubte del paper que ha de jugar la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus, en el cas que estigui implementada, a l’hora d’obtenir un percentatge més elevat del total de residus que no són destinats a dipòsit controlat o bé a incineradora. Des de l’Agència de Residus de Catalunya es calcula que la fracció orgànica representa, aproximadament, un terç del pes total dels residus municipals, tot i que com indiquen López et al. (2010), aquest valor pot variar significativament tenint en compte les diferents característiques socials, culturals i econòmiques dels territoris.