La matèria orgànica dels residus municipals és totalment valoritzable. Ara bé, únicament una petita part de tota la generada es recull separadament, i a més a més no tots els residus recollits en els contenidors destinats a la matèria orgànica són en realitat matèria orgànica. Així, al voltant d’una quarta part de la matèria orgànica recollida no és valoritzada, és a dir, transformada en compost, a causa de la presència de materials impropis.

Mitjançant l’anomenat procés de compostatge, la matèria orgànica es transforma en compost, un adob que pot fer-se servir tant per a la jardineria com per a l’agricultura i també l’obra pública. Això és possible gràcies a l’acció d’uns microorganismes que sota unes determinades condicions de temperatura, humitat i oxigenació descomponen la matèria orgànica. És una descomposició de tipus biològic i anaeròbica (en presència d’oxigen).

El problema principal d’aquest procés són les males olors generades durant el tractament de la matèria orgànica (el compost resultant no fa mala olor), raó per la qual tenir-ne una a prop de casa no està ben vist. A més, també es troben amb la necessitat de separar prèviament la part no orgànica recollida en els contenidors de matèria orgànica.

L’any 2009 a Catalunya hi havia 21 plantes de compostatge que van tractar poc més de 340 mil tones de matèria orgànica, mentre que l’any 1998 el nombre de plantes era 7 i la quantitat de residus tractats amb prou feina superava les 35 mil tones.

Quadre 5. Plantes de compostatge de la fracció orgànica dels residus municipals a Catalunya l’any 2009

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Agència de Residus de Catalunya

La Figura 15 mostra la proporció de la fracció orgànica dels residus sobre el total de residus generats a les 41 comarques catalanes l’any 2009. En 25 d’aquestes comarques la fracció orgànica representava menys d’un 10% del total, mentre que els valors es troben entre el 10% i el 20% en 14 comarques més. Únicament a les comarques de la Segarra i el Pla d’Urgell es supera lleugerament el llindar del 20%. Tot i les evidents millores respecte a l’any 1998, les més de 340 mil tones de matèria orgànica recollides selectivament l’any 2009 pel conjunt de Catalunya sols equivalen a un 8,1% del total de residus municipals generats a Catalunya. Malauradament, una bona part de la fracció orgànica dels residus es continua enviant a disposició final, ja sigui a un dipòsit controlat o a una planta d’incineració de residus.

 

Figura 15. Fracció orgànica em relació al total de residus generats a les diferents comarques catalanes l’any 2009

Font: Saladié (2011)