Tal i com indica el seu nom, els residus de la construcció, al quals s’hi han d’afegir aquells generats en demolicions, tenen el seu origen en:

a) Enderrocaments d'edificis

b) Excavacions de sòls

c) Execució d’obres viàries

d) Restes dels materials de construcció de les obres de nova planta

e) Restes dels materials de construcció de les obres de reformes en habitatges

La major part dels residus de la construcció formen part del gran grup de residus inerts o assimilables a inerts. Per aquesta raó, el seu poder contaminant és relativament baix, en canvi si per una cosa destaquen és pel seu important impacte visual degut al seu volum. No obstant, dins dels residus de la construcció també es troben unes petites fraccions de residus especials i de residus perillosos. En aquests casos s’ha de fer una gestió per separat. Destaca en aquestes fraccions l‘amiant i els productes que el contenen (el fibrociment) o les travesses de via.

La generació d’aquests residus dependrà del ritme constructiu de cada territori. En el cas de Catalunya i del conjunt d’Espanya aquest ritme havia estat molt alt en els darrers 20 anys. La construcció tenia un pes molt important tant en el PIB com en la distribució de la població activa per sectors d’activitat.

La Figura 19 (dalt) mostra l’evolució en la quantitat de residus de la construcció que van entrar a les diferents instal·lacions de gestió d’aquest tipus de residus a Catalunya entre els anys 2001 i 2009. Com amb els residus municipals, en els darrers anys s’ha produït un descens en la quantitat total de residus de la construcció, tot i que en aquest cas la disminució es va iniciar un any abans que en el cas dels residus municipals. L’any 2009 es van gestionar més de 4,5 milions de tones de residus de la construcció, mentre que un any abans la xifra superava els 7,4 milions. El punt àlgid el trobem l’any 2006 quan gairebé es va arribar a 11 milions de tones. També es van superar els 10 milions de tones l’any 2007.

La imatge inferior de la Figura 19 mostra la distribució del residus de la construcció generats a Catalunya durant el període 2001-2009 tenint en compte si s’han reciclat o bé han estat confinats en un dipòsit controlat. Fins l’any 2008 el percentatge de residus de la construcció que anaven a reciclatge era inferior al 20%. En canvi, el darrer any la xifra ha augmentat fins el 43,5%.

Figura 19. Evolució dels residus de la construcció a Catalunya (dalt) i distribució segons la seva gestió (baix) durant el període 2001-2009{fusionchart id="30" Figura. 19b}

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Agència de Residus de Catalunya

Els dipòsits controlats de runes i terres són instal·lacions de disposició controlada del rebuig en superfície. A les plantes de reciclatge de runes bona part dels elements que configuren les construccions poden ser reutilitzats transformant els residus en noves matèries primeres. Una de les prioritats en matèria de gestió dels residus de la construcció a Catalunya, d’acord amb els objectius que estableix la Unió Europea i la legislació, és la de reciclar i valoritzar les runes i les terres per tal d’aprofitar totes les fraccions reutilitzables, sempre que sigui possible. Existeixen una sèrie de plantes de transvasament de residus de la construcció que tenen com a finalitat optimitzar el transport d’aquests residus ja sigui fins a les plantes de reciclatge o bé fins els dipòsits controlats. Finalment, també hi ha unes plantes de triatge dels residus de la construcció amb la funció de seleccionar el contingut del material que hi arriba per tal de separar les fraccions recuperables i preparar aquestes fraccions per a la seva possible comercialització.