La relació entre l’espècie humana i el medi natural s’ha anat complicant al llarg de la història de la humanitat. A les complexes interrelacions entre els diferents elements del medi natural i el seu elevat grau de dinamisme, s’hi ha d’afegir la incidència en el medi cada cop major de les diferents societats. Així, per un costat hi ha les diferents manifestacions d’episodis d’inestabilitat en nombrosos punts de la superfície terrestre (risc/catàstrofe natural), i per un altre costat, les alteracions que les diferents activitats humanes introdueixen en l’entorn. Els impactes ambientals són, doncs, la diferència entre la situació del medi ambient futur modificat i la seva situació tal com hauria evolucionat normalment sense cap actuació (Gómez Orea, 2003).

Cada territori té unes determinades aptituds o potencialitats, mentre que les activitats humanes són susceptibles de generar impactes, tant sobre el territori en el qual estan assentades com en d’altres de més allunyats. És per aquesta raó que la integració ambiental de les activitats econòmiques té com a objectiu minimitzar els impactes de les activitats i maximitzar les aptituds de l’entorn on es desenvolupen.

Quins tipus d’impactes existeixen?

Bàsicament poden ser impactes de sobreexplotació, d’ocupació de l’espai i de contaminació. Si es té en compte la seva incidència (severitat), es poden utilitzar una sèrie d’atributs qualitatius, tal com es troben definits al Reglament d’avaluació d’impacte ambiental (RD 1131/1988).

Aquests atributs s’utilitzen per elaborar la matriu d’importància dels impactes ambientals generats per un determinat projecte i són: el signe (positiu o negatiu), la intensitat (grau d’incidència), l’extensió (l’àrea d’influència), el moment (temps que transcorre entre l’inici de l’acció i l’inici de l’impacte), la persistència (temps de permanència de l’efecte des que apareix), la reversibilitat (possibilitat de retornar a les condicions inicials prèvies a l’impacte de forma natural), la recuperabilitat (restabliment de les condicions originals per mitjà de la intervenció humana), la sinèrgia (reforçament de l’impacte de dos o més efectes simples), l’acumulació (increment progressiu de la manifestació de l’efecte), l’efecte (en relació amb la causa: directe o indirecte) i la periodicitat (regularitatde la manifestació de l'efecte

 

La combinació de tots aquests atributs indica la importància de l’impacte, a partir de la qual es qualifica l’impacte com a compatible, moderat, sever o crític.

Tota activitat socioeconòmica pot generar un impacte ambiental sobre algun dels elements del medi natural o bé sobre el medi ambient en el seu conjunt, i fins i tot sobre la salut humana. La incidència i el grau d’afectació pot ser divers i en bona part dependrà del tipus d’activitat i l’estat previ de l’entorn. La degradació del medi ambient deguda als impactes generats per les diferents activitats humanes s’analitza en dos mòduls diferents. Aquest primer es correspon amb l’agricultura i la indústria. En el següent mòdul es tracten el sector serveis (comerç, turisme i transport) i les infraestructures que permeten el transport i la comunicació.

A més a més dels impactes generats, també s’incidirà en les estratègies per tal que cada una d’aquestes activitats col·labori en l’objectiu d’assolir un desenvolupament sostenible d’acord amb la definició donada a l’Informe Brundtland de l’any 1987, complementada al principi 8 de la Declaració de Rio per al medi ambient i el desenvolupament de l’any 1992, i ampliada a l’apartat 3 de la resolució 1 “La nostra visió comú”, de la Conferència de les Nacions Unides pel desenvolupament sostenible de Rio+20 de l’any 2012:

Es necessari incorporar encara més el desenvolupament sostenible a tots els nivells, integrant els aspectes econòmics, socials i ambientals, així com reconeixent els vincles que existeixen entre ells, amb la finalitat d’assolir el desenvolupament sostenible en totes les seves dimensions.