La Revolució Industrial va suposar un punt d’inflexió en les relacions entre l’espècie humana i el medi ambient. La capacitat del primer d’alterar el segon va augmentar espectacularment en paral·lel al desenvolupament econòmic i social.

La indústria és considerada el primer motor del creixement econòmic i la causant de la millora del benestar dels països industrialitzats. El carbó mineral va substituir el carbó vegetal, i l’energia produïda per la màquina de vapor va substituir la generada pels animals i per la força humana, al marge de la força generada per l’aigua i el vent. La mecanització va comportar la concentració de la mà d’obra i la centralització dels processos de producció en una fàbrica. Aquesta mecanització, juntament amb el nou sistema de treball que trenca amb el sistema gremial, va permetre la producció de tot tipus de béns, inclosos els de consum, a gran escala. I això també va ser possible gràcies a l’expansió del ferrocarril, que garantia l’abastiment a la indústria de les matèries primeres procedents de les mines. En definitiva, una nova cultura industrial que va proporcionar les bases de l’actual civilització occidental (Nieto-Galán, 2004).

En qualsevol indústria tenen lloc un conjunt de processos tècnics a partir dels quals un producte primari és transformat en un altre (obtingut en sèrie) prèviament dissenyat, i que serveix per satisfer les necessitats de la societat (Manero, 1991). Les primeres indústries (siderúrgia i tèxtil) estaven situades a poca distància del lloc de producció de les matèries primeres necessàries (mines), al costat de vies de comunicació i molt pròximes, o fins i tot a l’interior dels assentaments que proveïen la indústria de mà d’obra i d’un mercat per als productes.

La industrialització va suposar un increment espectacular de la població activa englobada en aquest sector, procedent en un primer moment de l’excedent generat al camp, que provoca l’èxode rural. En el cas d’Espanya, que va entrar en l’etapa industrial amb molt de retard respecte a la majoria dels països de l’Europa Occidental, l’any 1900 sols hi havia en el sector secundari un 13,6% de la població ocupada, xifra que va pujar fins arribar a un 37,4% l’any 1970. L’any 2012 s’observa un decrement al sector secundari, situant-se en uns percentatges població ocupada del 20,7% (14,1% a la indústria i 6,6% a la construcció), producte de la terciarització de la economia. En els països en vies de desenvolupament aquest percentatge acostuma a ser inferior al 10% (Censo de Población y Vivenda, 1900 i 1970; EPA, 2012).

La indústria és una activitat econòmica molt variada però amb un denominador comú: la innovació tècnica i tecnològica constants amb l’objectiu d’augmentar la producció i la productivitat, millorar la qualitat del producte i rebaixar els costos de producció. D’aquests avenços se n’han beneficiat la resta de sectors econòmics: una agricultura més mecanitzada i amb més rendiments (fertilitzants), uns mitjans de comunicació i transport que ens permeten desplaçar-nos i comunicar-nos arreu del planeta i una àmplia gamma de productes (químics i farmacèutics), la majoria dels quals han comportat canvis espectaculars i molt positius en el dia a dia dels grups humans que hi tenen accés.

Ara bé, la industrialització també té la seva part negativa en forma d’alteració i degradació del medi ambient. La contaminació d’origen industrial acostuma a ser severa i tot i manifestar-se en un primer moment en el lloc d’origen, per dinàmica atmosfèrica o transportada per aigües superficials pot arribar a llocs molt distants del focus emissor. La indústria, en el seu conjunt és, de totes les activitats humans, la que té un poder contaminant més gran, i existeix la percepció que és la principal responsable del deteriorament ambiental del planeta.

Les indústries necessiten matèries primeres, recursos naturals i fonts d’energia, cosa que n’ha comportat la sobreexplotació. Al mateix temps, en molts casos les innovacions en la millora dels processos de producció no han tingut en compte les repercussions ambientals fruit d’aquests processos: generació d’una major o menor quantitat de productes residuals (sòlids, líquids i gasosos) que contaminen en major o menor mesura l’entorn (aire, aigües i sòls) i que tenen importants repercussions sobre la fauna, la vegetació i l’espècie humana.

Durant bona part del procés d’industrialització no es van tenir en compte ni les condicions de treball de la classe obrera, ni les seves condicions de vida a les ciutats, ni les condicions de l’entorn d’aquestes de ciutats, que en molts casos es van convertir en veritables abocadors gegants amb un aire irrespirable i amb uns rius que no eren res més que una claveguera.