I aquestes indústries consumidores d’espai necessiten matèries primeres per transformar i obtenir el producte per al qual han estat dissenyades. Entre aquestes matèries s’han de destacar les d’origen agrari-forestal i els minerals metàl·lics. Dins el primer grup hi ha la fusta (destinada bàsicament a la fabricació de cel·lulosa, pasta de paper i fibra de fusta), el cautxú i el cotó. Pel què fa al segon grup, la importància d’aquests recursos naturals geològics ve determinada pels plantejaments i exigències de la demanda industrial i pels avenços tècnics que poden propiciar la substitució d’una matèria primera per una altra (Manero, 1991). Aquesta necessitat de la indústria va comportar un impuls important de l’activitat minera arreu del planeta, ja que els minerals metàl·lics, com ara el ferro, el coure, el plom, l’alumini, el mercuri, la plata o l’or, es troben en quantitats petites i s’han de separar dels materials que els acompanyen. Tant en el cas dels boscos com en el de les mines un primer problema és la sobreexplotació o directament l’ esgotament que se’n fa.

La indústria també consumeix altres recursos naturals d’origen mineral no metàl·lics, ja sigui directament o com a font d’energia de la pròpia indústria. S’ha de destacar el carbó, combustible de la Revolució Industrial, i que entre altres coses s’utilitza per generar energia elèctrica (centrals tèrmiques) o per elaborar el coc amb què posteriorment es produeix acer. Més recent és la utilització de l’urani com a font d’energia, a partir del qual i mitjançant el procés de fissió nuclear és possible d’obtenir grans quantitats d’electricitat, tot i que amb riscos associats, i amb la qüestió dels seus residus sense resoldre.

Però si hi ha un recurs natural, i a la vegada font d’energia, que s’ha de destacar és el petroli. Aquesta mescla d’hidrocarburs i els seus derivats tenen moltes aplicacions i apareixen en gran quantitat de productes. S’ha de dir que, a diferència del carbó, la major part del petroli no es destina a la indústria, sinó que s’utilitza com a combustible per als mitjans de transport.