Un cop assolit el procés d’industrialització, el pas següent que s’ha produït als països més desenvolupats ha estat el creixement espectacular del sector serveis, fins arribar a suposar el percentatge més elevat de població activa i ser el sector amb la principal aportació al producte interior brut d’aquests països (PIB). Això s’explica pel fet que l’augment de les rendes aconseguit gràcies a la industrialització, permet una major dedicació d’aquestes a despeses en béns i serveis, cosa que possibilita la creació de nous llocs de treball en aquest sector (Méndez, 1997).
L’any 2007 el sector serveis donava feina a més dos terços de la població activa espanyola, un sector que a Espanya a meitat dels anys vuitanta del segle xx ja encabia més de la meitat de la població activa, molt lluny del poc més del 15% de l’any 1900. A països com França està per sobre del 60%, mentre que a Romania o Filipines es troben al voltant del 30% (ONU, 2009).
A primera vista es pot afirmar que el sector dels serveis és un indicador del nivell de desenvolupament d’un país o d’una regió. No obstant això, els serveis també estan al capdavant dels sectors d’activitat en països no industrialitzats on el turisme s’han convertit en el motor de l’activitat econòmica. Així a la República Dominicana el sector serveis arriba al 43% i supera el 35% d’Egipte.
Quines activitats conformen el sector serveis?
La realitat és que la característica principal del sector serveis és la gran heterogeneïtat de les activitats que l’engloben amb una gran capacitat per acollir activitats creades de nou. En un primer moment el nexe comú entre totes era el fet que no produïen béns materials, però actualment això seria qüestionable. Fins i tot algunes activitats poden provocar certa confusió a l’hora de classificar-les dins el sector serveis o l’industrial. Una altra característica important és la flexibilitat de localització d’aquestes activitats i la seva capacitat per adaptar-se a noves situacions.
Convencionalment s’acostuma a diferenciar entre serveis de consum final i serveis a la producció i de distribució. Destaquen per la seva importància el comerç, els transports, el turisme, les activitats dels professionals liberals i dels artistes i finalment la tasca de l’administració. Tot i la importància dels serveis oferts per l’administració, especialment als països més desenvolupats, dins l’anomenat estat del benestar (educació, sanitat, justícia, seguretat, etc.), des del punt de vista de la sostenibilitat els tres apartats principals d’aquest capítol se centraran en el turisme, el comerç i el transport. Es tracta de tres activitats amb una aportació significativa, tant al desenvolupament humà com a l’alteració del medi ambient.
Però per fer possible el sistema comercial (moviment de productes i serveis), el desplaçament de les persones (al lloc de treball, a les zones comercials i d’esbarjo o a les destinacions turístiques), la comunicació sense necessitat de desplaçaments i en definitiva el desenvolupament dels països, és necessari disposar d’una sèrie d’infraestructures que permeti la comunicació entre les persones i els territoris. L’objectiu és trencar l’aïllament d’aquests territoris degut a l’orografia o la insularitat, a més de permetre la relació entre persones que poden estar en qualsevol part del món sense necessitat de desplaçament i economitzar el temps. Però totes aquestes infraestructures també tenen unes repercussions ambientals, les quals s’analitzaran en el mateix apartat dedicat als transports.