La població es desplaça durant part del seu temps d’oci a diferents llocs, més o menys propers a la seva residència habitual, on s’hi està per un període de temps determinat (si no pernocta es tracta d’excursionisme) i on pot realitzar una sèrie d’activitats.
Vera Rebollo et al. (1997) consideren que el turisme contemporani s’origina a partir de la Revolució Industrial i passa a ser de masses després de la Segona Guerra Mundial. La figura 7.1 mostra l’evolució de les arribades internacionals per grans regions des de l’any 1950 i les previsions de futur fins l’any 2030, segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT, 2012). L’augment produït durant la segona meitat del segle xx ha estat espectacular, però encara ho és més el que ha de venir, en què es passarà dels 983 milions d’arribades (2011) als 1.810 milions l’any 2030. Com es pot observar, Europa continuarà al capdavant, tot i que amb una disminució del seu pes relatiu.
Fig. 7.1. Arribades internacionals de turistes per grans regions
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Organització Mundial de Turisme (2012)
Existeixen diferents tipus de turisme. Els més desenvolupats són el turisme de litoral i el turisme de muntanya, amb el de neu al capdavant. No obstant això, en els darrers anys n’han aparegut de nous, entre els quals cal destacar el turisme rural o el turisme d’aventura. Cada un està condicionat per una sèrie de factors naturals com ara el relleu, el clima o el mar. Juntament amb els factors naturals hi ha els factors humans, que també són molt importants per al desenvolupament de l’activitat turística: econòmics, tècnics, culturals i polítics.
El turisme s’ha convertit en un dels principals motors econòmics en moltes regions i països del món. Segons l’OMT, el turisme és sinònim de riquesa, ja que a més de dinamitzar l’economia també genera un nombre important de llocs de treball i pot servir per accelerar el desenvolupament d’aquells països menys afavorits, però que disposen d’un potencial turístic important.
A Catalunya l’activitat turística representa al voltant del 11,08% del PIB (Direcció General de Turisme, 2011) i Espanya en el seu conjunt és el quart país del món pel que fa a l’arribada de turistes internacionals (OMT, 2011), superat només per França, Estats Units i Xina.