El concepte de mobilitat va molt lligat al d’accessibilitat, ja sigui per terra, mar o aire. En el primer cas actualment existeixen dues xarxes de transport molt importants: la de carreteres i la del ferrocarril. Pel que fa a mar i aire, al llarg dels anys s’han desenvolupat grans centres des d’on parteixen passatgers i mercaderies: els ports i els aeroports.
Una de les premisses per al bon funcionament de qualsevol entitat territorial és tenir una bona connexió entre les diferents parts d’aquest territori. Aquest fet el tenien molt clar a l’antiguitat clàssica, com ara l’Imperi Romà amb les vies. Els camins s’utilitzaven per traslladar exèrcits i per comercialitzar. Tot i això, la comunicació i el transport terrestre estaven en un segon pla davant la preeminència del que es feia per mar. Aquesta situació es va mantenir fins a la Revolució Industrial, amb l’arribada del ferrocarril. La primera línea que va entrar en funcionament data de l’any 1825 i unia les ciutats angleses de Stockton i Darlington. A Espanya es va haver d’esperar fins l’any 1848, quan el dia 28 d’octubre es va inaugurar la línea entre Barcelona i Mataró.
El ferrocarril va permetre augmentar significativament el transport de persones i mercaderies i la comunicació entre els territoris d’un mateix país. La xarxa de carreteres va tardar més en desenvolupar-se, però actualment aquestes darreres copen la major part del transport de passatgers i mercaderies. El pes de la carretera en el transport de mercaderies dependrà del tipus d’aquestes darreres. Així, hi ha un predomini clar tant pel que fa a productes manufacturats com a aliments. En canvi, el transport marítim és el més important pel que fa a combustibles minerals sòlids i especialment en productes petroliers. Finalment cal dir que el desenvolupament del transport aeri, especialment de passatgers, ha permès comunicar en unes poques hores qualsevol part del planeta.
El quadre 7.1 mostra el nombre de passatgers per quilòmetre de carretera i via de tren en deu països del món, on es veu el predomini de la carretera. Destaca el poc pes del ferrocarril als Estats Units, tot al contrari que a la Xina o al Japó .
Quadre 7.1. Transport de passatgers per carretera i per tren l'any 2010
Dades en milers de milions de passatgers per km.
Font: Elaboració pròpia a partir d’European Comission (2012)
Pel que fa al transport aeri, segons l’International Air Transport Association (IATA) les dades de l’any 2011 donen una xifra de 1,72 bilions de passatgers en vols domèstics i 1,11 bilions en vols internacionals. A la Unió Europea (UE-27) la suma dels passatgers dels vols domèstics de cada país membre va arribar als 163 milions l’any 2010, mentre que van ser 323 milions els passatgers entre els diferents països de la UE (Eurostat, 2012). En tots dos casos Espanya es troba al capdavant amb un 23,51% i un 28,99%, respectivament.
Finalment, el transport marítim a la Unió Europea va assolir l’any 2010 la xifra de 399,46 milions de passatgers embarcats i desembarcats en els ports dels 27 països que en formen part (Eurostat, 2010). Però únicament dos països, Grècia i Itàlia, comptabilitzen per si sols el 43,52% del total.
Si ens centrem en les mercaderies, el quadre 7.2 mostra les quantitats de tones transportades per quilòmetre de carretera, tren, riu i oleoducte en dotze països seleccionats. En tots hi ha un predomini clar del transport per carretera, a excepció dels Estats Units, Xina i Rússia, on les seves dimensions i condicionants físics han propiciat que el transport per tren sigui majoritari o realment significatiu. En aquest sentit, s’ha de destacar també la gran presència de Xina pel que fa al transport via fluvial.
Quadre 7.2. Transport terrestre de mercaderies l'any 2010
Dades en milers de milions de passatgers per km.
Font: Elaboració pròpia a partir d’European Comission (2012)
Per la seva part, en la figura 7.6 s’indica el pes de la carretera, el tren, els rius i els oleoductes en els transport de mercaderies a la UE. La mitjana dels 27 països és: 72,74% carretera, 16,15% tren, 6,11% rius i 5% oleoductes. Les diferències entre països tenen molt a veure amb la insularitat i l’orografia; també es pot veure com en els països de l’est el ferrocarril té un pes percentual més important que en els de l’Europa occidental.
El transport de mercaderies als ports de la Unió Europea va assolir la xifra de 3.645,6 milions de tones l’any 2010. Destaquen els ports del Holanda, amb 538,7 milions de tones. Espanya ocupa el quart lloc, darrere Regne Unit i Itàlia, amb 376,4 milions de tones.
Fig. 7.6. Distribució del transport terrestre de emrcaderies a la UE-27
Font: Elaboració pròpia a partir d’European Comission (2012)
No hi ha cap dubte que les carreteres, les vies de tren, els ports i els aeroports són peces clau en la globalització del comerç i en la mobilitat de les persones, però també tenen incidència en el medi ambient: orografia, aigua, clima, vegetació i paisatge es veuen afectats per la construcció d’aquestes infraestructures.