Un altre tipus de contaminació que ha anat prenent cada cop més importància al llarg dels anys és la de tipus acústic. Tota activitat socioeconòmica genera sons (més o menys elevats) que poden arribar a esdevenir un soroll i en conseqüència ser desagradables i molestos. Les repercussions sobre la salut són diverses: problemes per dormir —amb la qual cosa no es descansa, cosa que pot afectar el rendiment o la concentració en el treball o els estudis—, nerviosisme o irritabilitat, i fins disminució temporal o permanent de la capacitat auditiva.
Ara bé, ha estat molt recentment que la contaminació acústica ha passat a ser un factor que cal tenir molt en compte en el moment d’avaluar la qualitat ambiental d’una zona. No va ser fins l’any 2002 que va aparèixer a Europa la Directiva 2002/49/CE de 25 de juny de 2002 sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. Aquesta directiva va ser transposada posteriorment a la legislació espanyola mitjançant la Llei 37/2003, de 17 de noveembre, del soroll. A Catalunya es disposa des de l’any 2002 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Finalment, mitjançant el Decret 176/2009 de data 10 de novembre de l’any 2009 s’ha aprovat el Reglament de l’anterior llei.
Què hem d’entendre per contaminació acústica?
En primer lloc s’ha de dir que en cada una de les anteriors legislacions canvia el nom donat: soroll ambiental (UE), contaminació acústica (Espanya) i soroll (Catalunya). I les definicions que s’han donat, respectivament, són:
Unió Europea: “So exterior no desitjat o nociu generat per les activitats humanes, incloent el soroll emès pels mitjans de transport, pel tràfic rodat, ferroviari i aeri i per emplaçaments d’activitats industrials...”
Espanya: “Presència a l’ambient de sorolls o vibracions, qualsevol que sigui l’emissor acústic que els origini, que impliqui molèstia, risc o dany per les persones, pel desenvolupament de les seves activitats o pels béns de qualsevol naturalesa, fins i tot quan el seu efecte sigui pertorbar el gaudi dels sons d’origen natural, o que causin efectes significatius sobre el medi ambient.”
Catalunya: “Soroll contaminant físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències diferents que produeixen una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones.”
Com es pot observar en tots tres casos existeix un elevat grau de subjectivitat.
En quin moment un so passa a ser soroll i deixa de ser desitjat, causa molèsties i és un risc per a la salut humana?
La música en principi és un so agradable, però segons quin tipus de música i el volum d’audició pot ser considerada com soroll. Així, a més de les característiques del soroll també intervé l’estat del receptor i el moment en què es produeix el soroll. És a causa d’aquesta subjectivat que es fa necessari establir uns llindars per sobre dels quals es pot parlar de contaminació acústica.
Quines són les principals fonts de soroll?
Les principals fonts de contaminació acústica són les activitats industrials, les activitats recreatives, el veïnatge i el trànsit. Aquest darrer, ja sigui rodat, ferroviari o aeri, és la principal font de contaminació acústica a les ciutats, amb un 80% del soroll ambiental total. I tenint en compte aquest diferent origen s’han establert diferents llindars de soroll que també tenen en compte la sensibilitat de la zona i l’hora del dia. En el quadre 7.5 s’indiquen els valors del soroll, expressat en dB, amb diferents orígens i les sensacions subjectives i objectives que generen.
Quadre 7.5. Valors de sorolls i sensacions degudes a diferents fonts
Font: Elaboració pròpia a partir d'Ajuntament de Barcelona
Pel que fa al trànsit hi ha diverses mesures per reduir el soroll. En primer lloc, tot i que els vehicles són menys sorollosos que antigament, no hi ha cap dubte que els motors convencionals fan molt soroll, el qual es magnifica en el moment d’arrencar i en accelerar. Això es podria solucionar en bona part amb els vehicles elèctrics, que a més de la disminució en les emissions de contaminants també fan menys soroll. Al soroll produït pel motor s’hi ha d’afegir el dels clàxons, les alarmes i les sirenes.
Una altra mesura és l’ús de paviments sonoreductors en el carrers, cosa que pot reduir el soroll en 2 o 3 dB. Per altra banda és evident que si els serveis col·lectius de transport (tren, metro, tramvia i autobús) són eficients, la gent agafarà menys el cotxe privat. També s’ha de potenciar l’ús de la bicicleta i delimitar un carril bici per on aquests usuaris se sentin segurs. Òbviament s’ha de fer complir la legislació i sancionar els casos en què se superin els llindars establerts. A més, també s’ha d’incidir en la construcció dels edificis, que haurien de tenir en compte l’aïllament acústic.
Però com s’ha dit el trànsit no és l’única font de contaminació acústica. Les obres al carrer, l’activitat en comerços, bars i discoteques (soroll a l’interior de l’establiment i en l’exterior per concentració de gent) i el soroll generat a l’interior dels habitatges (instruments musicals, electrodomèstics, animals o obres interiors) poden produir molèsties importants. En aquest darrer cas el soroll es magnifica a causa de la poca separació i manca d’aïllament acústic que existeix entre les vivendes d’un mateix edifici.
En definitiva, ens trobem en una societat molt sorollosa, per la qual cosa i segons la Llei 16/2002 els ajuntaments han d’elaborar un mapa de capacitat acústica que estableixi els nivells d’immissió a les zones urbanes, els nuclis de població i, si s’escau, a les zones del medi natural, mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat.