El present mòdul té com a objectiu explicar el coneixements fonamentals en matèria de recursos naturals i de fonts d'energia, sempre des del punt de vista del desenvolupament sostenible.

L'estructura del mòdul és la següent:

  • En un primer apartat es fa un repàs dels conceptes bàsics sobre els recursos naturals; es comenta la diferència entre els recursos renovables i els no renovables, a banda de aprofundir en el paper dels ecosistemes com a recursos naturals.

  • En un segon apartat, es porta a terme l'aproximació als recursos naturals des del seu caràcter de fonts d'energia; per una banda, les fonts d'energia no renovables i, per l'altra, les renovables.

  • En un tercer apartat es reflexiona sobre quin ha de ser el model energètic pel futur, tot tenint en compte el model que s'ha seguit fins als nostres dies.

La supervivència de qualsevol espècie depèn en gran mesura de la seva capacitat d’adaptació a l’entorn i del grau d’aprofitament del medi natural. L’espècie humana no n’és una excepció i tant la seva supervivència com el seu benestar depenen dels recursos que pugui obtenir i de com es conservin.

Des d’un punt de vista antropocèntric, els recursos naturals es poden definir com els materials i serveis obtinguts de la natura de què disposa una col·lectivitat humana per satisfer les seves necessitats i contribuir al seu desenvolupament. En primer lloc, doncs, han de ser útils per als humans, però al mateix temps també ha de ser possible aprofitar-los, ja que els elements del medi natural es caracteritzen per la seva resistència. És a dir, s’ha de vèncer aquesta resistència i això sols es produirà si el desenvolupament tecnològic de cada moment és capaç d’obtenir-los i/o de transformar-los en benefici de la societat. Com diu Urteaga (1999), qualsevol canvi tecnològic modifica l’accessibilitat i disponibilitat de recursos.

Els recursos naturals són una font de riquesa econòmica en què se sustenta el desenvolupament de les societats. Ara bé, un ús intensiu d’aquests recursos fa que s’esgotin, la qual cosa pot suposar un fre important al desenvolupament, segons el grau de dependència de la societat respecte a aquests recursos naturals. A més, durant els processos d’obtenció i transformació (en el cas que sigui necessari) d’aquests recursos, és a dir, en el moment d’aprofitar-los, es poden produir impactes de major o menor magnitud sobre el medi ambient, que paradoxalment també poden portar a un retrocés en el benestar obtingut gràcies a saber-los aprofitar.

Alguns d’aquests impactes poden tenir una afectació local, però en altres casos les repercussions poden arribar a ser globals. Per aquesta raó el principi 2 de la Declaració de Rio per al medi ambient i el desenvolupament diu:

" [...] els Estats tenen el dret sobirà d’aprofitar els propis recursos segons llurs pròpies polítiques ambientals i de desenvolupament, i la responsabilitat de vetllar perquè les activitats realitzades dins de llur jurisdicció o sota llur control no causin danys al medi ambient d’altres Estats o de zones situades fora dels límits de tota jurisdicció nacional."

Aquesta declaració ens recorda que de l’aprofitament dels recursos en depèn el nostre desenvolupament; la majoria de recursos, però, són finits, i que aquest desenvolupament sigui sostenible dependrà de com s’aprofitin. Aquesta relació entre naturalesa i societat s’explica d’una manera molt instructiva amb la metàfora de l’astronau Terra (Boulding, 1966), on hi ha un determinat nombre de passatgers i de tripulants, i també és limitat tant el combustible com els aliments existents. Aquesta metàfora introdueix la noció de límit, tot sabent que qui estigui al pont de comandament de la nau pot gestionar-ne el funcionament d’una manera més o menys eficient.

En aquest capítol es parlarà de quins són aquests recursos del tot necessaris per al desenvolupament humà, tenint en compte la seva tipologia. Uns recursos que les diferents societats que poblen la Terra poden aprofitar directament, o que en alguns casos poden ser utilitzats com a fonts d’energia. Com explica la metàfora , és aquesta energia la que fa avançar l’astronau Terra.