El potencial energètic del Sol és enorme. Ara bé, el principal handicap de l’energia solar és la impossibilitat d’emmagatzemar-la, cosa que obliga a transformar-la immediatament. A més a més a la superfície terrestre hi ha marcades diferències degudes a les diferents latituds, altituds i exposicions solars, a les quals s’hi ha d’afegir el cicle estacional i, en darrera instància, la discontinuïtat introduïda pel cicle diari d’insolació.

Les dues principals maneres d’aprofitar l’energia del Sol és com a energia solar tèrmica o com a energia solar fotovoltaica. Pel que fa al primer tipus l’aprofitament pot ser passiu (destinat principalment a l’aprofitament del Sol en els edificis, tenint en compte el disseny i els materials utilitzats) o actiu (producció d’aigua calenta o calefacció mitjançant unes plaques que capten la radiació solar). A Espanya l’objectiu per l’any 2010 és arribar a gairebé cinc milions de metres quadrats de superfície amb plaques, quan l’any 2004 sols eren 700.000 m2.

Per la seva banda l’energia solar fotovoltaica, consistent en la transformació directa de l’energia solar lumínica en energia elèctrica, està experimentant un creixement molt important a causa de l’increment espectacular de la capacitat instal·lada (figura següent). No obstant això, aquest tipus d’energia està concentrada en només uns quants països. Així, únicament quatre (Alemanya, Espanya, el Japó i els Estats Units d’Amèrica) acumulen el 90% de la potència instal·lada. D’aquests països destaca Alemanya amb 5.498 MW (40,9% del total), seguida d’Espanya, amb 3.291,2 MW i gairebé una quarta part de la potència instal·lada a tot el planeta.

Energia fotovoltaica: evolució de la potència instal·lada (1998-2008)

Font: Elaboració pròpia a partir de BP i IEA (2009)