La roda hidràulica, ja utilitzada a l’antiguitat clàssica, es pot considerar com el primer aprofitament de l’aigua com a font d’energia. Així ho posen de manifest els vells molins distribuïts als voltants dels rius, amb una tecnologia que va arribar gairebé sense modificacions fins al segle xix. És també durant la segona meitat d’aquell segle que van entrar en funcionament les primeres centrals hidroelèctriques. L’any 1869 Aristide Bergès va desenvolupar prop de Grenoble una caiguda d’aigua de 200 metres mitjançant la tècnica dels conductes forçats per accionar les màquines d’una planta industrial.

Des de llavors l’aprofitament de l’aigua com a font d’energia en centrals hidroelèctriques ha estat constant, malgrat que aquestes instal·lacions estan molt condicionades per factors naturals com són el clima, la hidrologia i la morfologia de cada zona.

Evolució del consum d’energia hidràulica per regions (1965-2008)


Font: Elaboració pròpia a partir de BP (2009)

La producció d’energia hidràulica i el seu consum han experimentat un augment important en els darrers anys, tal com es pot veure en la figura anterior. Aquesta producció ha estat impulsada bàsicament pel creixement que ha tingut a l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central, i a la zona d’Àsia–Pacífic, ja que tant a l’Amèrica del Nord com a Europa–Euràsia hi ha una certa estabilització. Així, l’any 1965 es consumien al voltant de 210 milions de TEP procedents de l’energia hidràulica, xifra que es va doblar l’any 1983. L’any 1999 es van superar els 600 milions de TEP, mentre que l’any 2008 en el conjunt del planeta el consum d’energia hidràulica va arribar als 700 milions de TEP. Per grans regions es veu un relatiu equilibri entre Àsia-Pacífic (29,4%), Europa-Euràsia (25,1%), l’Amèrica del Sud i l’Amèrica Central (21,3%) i l’Amèrica del Nord (20,8%).

Més del 50% del consum mundial d’energia hidràulica de l’any 2008 estava concentrat en els cinc països més extensos del món que disposen de grans reserves hídriques en el seus territoris. La Xina es troba al capdavant amb un 18,5%, seguida del Canadà (11,7%), el Brasil (11,5%), els Estats Units d’Amèrica (7,9%) i Rússia (5,3%). Tot i l’increment experimentat, es calcula que el potencial hidroelèctric econòmicament viable és molt superior a l’actual, especialment en zones de l’Amèrica del Sud, de l’Àfrica central i països com la Xina i l’Índia.