Rep el nom de biomassa el conjunt de matèria orgànica d’origen vegetal o animal, (i també aquella que deriva de transforma-la), ja sigui natural o artificial, fenomen en el què el Sol i la fotosíntesi exerceixen un paper fonamental.

La llenya dels boscos s’ha utilitzat des de sempre per a calefacció i per a la cocció dels aliments, i va ser la font d’energia principal fins a l’aparició del carbó a partir de la Revolució Industrial. Encara avui en dia és fonamental en alguns països en vies de desenvolupament. Però com ja s’ha explicat, una explotació inadequada pot tenir conseqüències ambientals molt negatives (desforestació). Ara bé, la llenya dels boscos no és l’únic tipus de biomassa disponible. S’han de tenir en compte tant la biomassa residual com els anomenats conreus energètics.

La biomassa residual fa referència tant a residus agrícoles com ramaders, i fins i tot als residus sòlids urbans. De la incineració d’aquests darrers es genera energia en forma de calor amb cogeneració d’electricitat. Per altra banda, tant dels dipòsits de residus controlats com de les plantes de tractament de les dejeccions ramaderes (digestió anaeròbia) es pot obtenir biogàs (bàsicament metà), que pot ser utilitzat com a font d’energia.

Però hi ha uns determinats conreus (biomassa) que darrerament han tingut una forta embranzida gràcies al seu gran potencial energètic, cosa que els ha valgut el qualificatiu de conreus energètics. Entre aquests conreus s’ha de destacar la canya de sucre, la bleda-rave sucrera o el blat de moro, dels quals mitjançant un procés de fermentació alcohòlica s’obté bioetanol (bon substitut de la gasolina). Per la seva banda, d’altres conreus (p. e., soja, gira-sol o colza) es poden obtenir olis vegetals per fabricar biodièsel.

Evolució de la producció mundial de bioetanol entre 1998 i 2008

Font: Elaboració pròpia a partir de BP (2009)

La producció de bioetanol al món l’any 2008 va arribar a les 34,8 milions de TEP. Des de l’any 2000 se n’ha triplicat la producció, que estava estancada al voltant dels 10 milions de TEP (figura anterior).

Les potències mundials en la producció de bioetanol són els Estats Units d’Amèrica i el Brasil. L’any 2008 es produïa en aquests dos països el 89,1% del bioetanol mundial. En tercer lloc, però a molta distància, hi ha la Xina, amb un 2,9%, mentre que el conjunt de països de la Unió Europea sols representaven un 3,8%.

Pel què fa al biodièsel, el productor mundial principal és Alemanya (63%), seguida de França (17%) i dels Estats Units (10%).