Hi ha una quantitat important de recursos naturals que poden ser aprofitats com a fonts d’energia. La utilització d’aquestes fonts d’energia ha permès fins al moment fer front a la demanda d’energia dels diferents sectors d’activitat, que és contínua i cada cop més gran. Una demanda que no sembla que s’estabilitzi, ans tot el contrari.

En quin recurs o recursos naturals ha d’estar basat el model energètic futur que doni resposta a aquesta demanda creixent?

Per mirar de donar resposta a aquesta qüestió primer hauríem de veure en què s’ha basat el model energètic fins a l’actualitat. La figura següent mostra l’evolució en el consum energètic mundial tenint en compte la font d’energia des de l’any 1800 fins al 2000.

Evolució del consum energètic mundial segons tipus de font (1800-2000)

Font: Elaboració pròpia

La biomassa va ser fins a començaments del segle xx la font d’energia principal, amb un ús que pràcticament s’ha mantingut estable fins l’actualitat, en què s’observa un cert repunt. El carbó va impulsar la industrialització i es va convertir en la font d’energia essencial per cobrir la incipient demanda. Però tot i l’augment en el seu ús, especialment des dels anys setanta del segle xx, vint anys abans perdrà la seva hegemonia davant del petroli, que quedarà com a principal recurs energètic fins a l’actualitat. El tercer dels combustibles fòssils (gas natural) va entrar en acció més tard, però la seva utilització no ha deixat de créixer, especialment des dels anys setanta del segle xx, a partir de la crisi del petroli. Finalment, tant l’energia nuclear com la hidràulica i la resta d’energies renovables han experimentat un continuat augment en el seu consum, tot i que es troben molt lluny del petroli, el carbó i el gas natural.

L’ús de totes les fonts d’energia ha augmentat en major o menor mesura. A excepció de la primera meitat del segle xx, en què el consum d’energia tenia un creixement moderat i hi va haver una substitució de l’ús del carbó pel petroli, a partir de llavors no hi ha hagut cap substitució d’un tipus de font d’energia per una altra.

La figura següent mostra la distribució de l’energia primària generada al món per tipus de font l’any 2006, encapçalada pel petroli, amb més d’un terç del total, i que juntament amb els altres dos combustibles fòssils suposa un 80,9% del total, mentre que totes les fonts d’energia renovables no arriben al 13%, i a la nuclear li correspon el restant 6,2%.

 

Consum energia primària al món segons tipus de font (2006)

Font: Elaboració pròpia a partir de l’IEA (2008)

Però per països les realitats poden ser molt diferents. Així, a Espanya el petroli quasi representa la meitat del consum total d’energia primària (48,9%), mentre que les energies renovables sols arriben a un 6,5% i la nuclear a un 10,8%. En canvi a França l’energia d’origen nuclear representa un 42,3%. Al Brasil el primer lloc l’ocupen les energies renovables (43,8%), gràcies a l’impuls en els biocombustibles. També ho és a Tanzània, amb un 91,1% (biomassa tradicional), però aquesta elevada xifra en nombres relatius és fruit d’un baix consum total. A Islàndia les energies renovables també ocupen el primer lloc (75,3%), gràcies a la implantació de l’energia geotèrmica. El carbó és la principal font d’energia primària tant a la Xina (64,2%) com a l’Índia (39,4%), mentre que a Algèria i l’Iran ho és el gas natural (65,2% i 51,6%, respectivament).

I a Catalunya?

Doncs com en el conjunt d’Espanya el petroli ocupa la primera posició com a origen de l’energia primària consumida, amb un 48,2% del total (figura següent). El carbó, en canvi, sols representa un 1,1% del total, davant el 26,1% a Espanya. Aquesta menor presència del carbó es veu compensada per uns percentatges més elevats de gas natural (24,9%) i, especialment, d’energia nuclear (19,7%). En canvi, el conjunt d’energies renovables representen únicament un 2,8% del total. L’any 2007 l’augment experimentat per l’energia eòlica i l’energia solar respecte a anys anteriors es va veure contrarestat per una menor producció d’energia d’origen hidroelèctric a causa de la situació de sequera que es va viure i que va fer reduir la seva producció.

Consum d’energia primària a Catalunya segons tipus de font (2007)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICAEN (2008)