La solució arribarà amb la fusió nuclear?

La fusió nuclear és la unió de diferents àtoms amb la qual també es genera energia. És per aquesta raó que internacionalment es va crear l’ITER (International Thermonuclear Experimental Reactor), amb l’objectiu de construir i posar en funcionament un reactor de fusió nuclear. El lloc escollit va ser Cadarache (França).

Si els combustibles fòssils i nuclears plantegen problemes mediambientals seriosos, la solució sembla que hagi de ser l’ús de les energies renovables, algunes de les quals són conegudes també com alternatives. Ara bé, a excepció de la potencialitat de l’energia solar (fotovoltaica), la resta no poden assumir el consum energètic actual ni la demanda prevista en el futur. No obstant això, els països dependents dels recursos energètics procedents de l’exterior, com ara la UE, estan posant molts esforços a aconseguir que el percentatge d’energia derivada de recursos renovables sigui cada vegada més gran.

Ja s’ha dit que els Estats Units d’Amèrica són el principal productor d’energia eòlica i que Espanya ocupa el tercer lloc. La figura següent mostra l’evolució de la capacitat instal·lada de producció d’energia eòlica a Espanya entre 1997 i 2008. L’augment és espectacular, ja que amb tots just una dècada s’ha passat de poc més de 500 MW a superar la xifra de 16.543 MW.

Evolució de la potència eòlica instal·lada a Espanya (1997-2008)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatorio Eólico-AEE (2009)

Per la seva banda la distribució d’aquesta capacitat per comunitats mostra com únicament quatre comunitats (amb Galícia al capdavant) sumen quasi bé el 75% del total estatal (figura següent). Catalunya ocupa el novè lloc amb un 2,5% (420,4 MW), tot i que existeix un ambiciós pla per augmentar significativament la capacitat instal·lada i la producció d’energia eòlica. Així, d’acord amb el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 de la Generalitat de Catalunya, està previst per l’any 2015 disposar d’una potència de 3.300 MW.

Distribució per comunitats autònomes de la potència eòlica instal·lada a Espanya l’any 2008

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatorio Eólico-AEE (2009)

Però que siguin renovables no vol dir que utilitzar aquestes energies tingui una empremta nul·la sobre el territori i el medi ambient. Per exemple, els aerogeneradors de vent tenen un impacte visual, al qual s’ha d’afegir el perill evident per a certes espècies d’aus i la necessitat d’obrir camí fins al lloc d’instal·lació (normalment zones de muntanya) on no hi havia l’accés adequat per al transport del material.

La generació d’energia hidràulica també incideix en el medi ambient, especialment durant el procés de construcció de l’embassament; l’aigua ocupa una superfície enorme que acostuma ser dels terrenys més fèrtils per a l’agricultura o dels forestals, amb la corresponent modificació i pèrdua d’hàbitats. Un cop en explotació, els impactes són de menor magnitud, tot i que cal recordar la retenció exercida sobre els sediments arrossegats pel riu que no arriben al tram final (p. e. delta de l’Ebre) i els canvis en el microclima a causa de l’enorme volum d’aigua emmagatzemat. Un impacte menor tenen les mini centrals hidroelèctriques, com la que existeix a Xerta (Baix Ebre) i que es mostra a la figura següent (baix).

Tant l’energia geotèrmica com la mareomotriu es troben molt condicionades per la surgència en superfície d’aigua a temperatures elevades o bé per les marees, i estan delimitades a unes zones concretes. Així per exemple a Islàndia la font d’energia principal és la geotèrmica. Tot i que la mareomotriu sigui possible en els llocs on hi ha marees, s’ha d’anar molt en compte amb els possibles impactes que sobre els ecosistemes de l’entorn pot introduir el fet d’alterar o modificar el moviment de les marees. A més a més s’hi han d’afegir els problemes derivats de la salinitat de l’aigua.

Aerogeneradors (dalt) i minicentral hidroelèctrica (baix)

Fotografies: Laura López i Òscar Saladié

Pel que fa a la biomassa, ja s’ha recalcat en més d’una ocasió que s’ha de fer una explotació sostenible dels boscos. Per altra banda, és ben cert que cada cop generem més residus que poden ser incinerats per obtenir energia o bé biogàs, en cas d’estar en dipòsits controlats o per mitjà de les dejeccions ramaderes. Ara bé, aquest possible aprofitament no ha de servir d’excusa per apostar per una gestió dels residus basada en la incineració o la deposició controlada. L’aposta s’ha de fer per reduir la producció de residus i reciclar-ne la major part. Finalment, dins el grup de biomassa hi ha els anomenats conreus energètics, que tenen un potencial important. No obstant això, s’ha d’anar molt en compte a no desforestar grans extensions de terra per posar-les en conreu ni tampoc a substituir a gran escala conreus destinats a consum humà per aquests altres destinats a la producció de bioetanol o biocombustibles, ja que el resultat pot ser un fort increment del preu d’alguns aliments bàsics, com ara el pa, la llet i la carn per l’encariment dels cereals.

S’ha deixat l’energia solar pel final perquè té un gran potencial. Únicament l’aprofitament passiu del Sol ajudaria a reduir la despesa energètica provinent d’altres fonts, però si a això s’hi afegeix un major aprofitament mitjançant plaques solars als edificis públics i privats (energia solar tèrmica i/o fotovoltaica), de manera complementària amb plantes solars (producció d’energia fotovoltaica), una bona part de la demanda podria ser coberta amb aquest tipus d’energia (fotografies següents). Ara bé, avui en dia els costos són encara molt elevats, i tampoc no s’ha d’oblidar el procés de producció de silici, material essencial per la fabricació dels panells.

Decidir per quin model energètic s’ha d’apostar és una qüestió a la qual s’ha de donar resposta com més aviat millor. En el moment de prendre la decisió s’haurien de tenir en compte diferents factors. Per un costat hi ha l’objectiu de mantenir com a mínim el nivell de vida assolit a les societats desenvolupades i aconseguir el desenvolupament d’aquelles que no ho estan. Però per un altre costat un segon objectiu és que aconseguir aquest primer objectiu no tingui unes repercussions ambientals irreversibles. Els combustibles fòssils tenen molta incidència sobre el medi ambient i són fonts d’energia no renovables. L’energia nuclear té un factor de risc important que és percebut de manera molt negativa per la majoria de la població, al qual s’hi ha d’afegir la qüestió de què fer amb els residus nuclears. Però les fonts d’energia renovables, que també tenen el seu impacte sobre l’entorn, actualment no són capaces de subministrar tota l’energia necessària perquè es compleixi el primer objectiu plantejat.

Camp solar a Móra la Nova (Ribera d’Ebre) (dalt) i plaques solars situades al sostre d’una nau a Llorenç del Penedès (Baix Penedès) (baix)

Fotografies: Héctor Alonso i Òscar Saladié

La demanda del consum energètic no s’aturarà en un futur proper, tal com indiquen les projeccions realitzades i, mentre no s’esgotin, tot fa pensar que continuaran sent els combustibles fòssils, amb el petroli al capdavant, les fonts que satisfaran aquesta demanda. No obstant això, la Unió Europea s’ha proposat arribar al 20% del consum energètic procedent de fonts renovables a l’horitzó del 2020, davant el 7% de l’any 2006.

Quin ha de ser el model energètic?

Font: Faro (http://www.e-faro.info)

Aquesta demanda anirà globalment a satisfer principalment la indústria (≈50%), seguida dels transports. No obstant això, a la Unió Europea actualment el major consum d’energia ve donat pel sector dels transports (31,5%), seguit per la indústria (27,6%). Aquest pas a la primera posició del sector transports encara és més evident a Espanya, on el consum d’energia equival al 42,2% del total. A Catalunya en concret, el consum final d’energia també està encapçalat pel sector transport amb un 36,8% del total (figura següent), seguit de la indústria amb un 32,2% i ja més lluny el domèstic/residencial amb un 14,8%, els serveis amb un 12,7% i el sector primari  amb el restant 3,5%.

És imprescindible reduir la dependència del petroli i de la resta de combustibles fòssils, tant des d’un punt de vista ambiental com d’esgotament d’aquests recursos, fent-ho a la vegada compatible amb el desenvolupament global del planeta. Per aconseguir aquest objectiu serà important aprendre a obtenir energia d’una manera més econòmica i més respectuosa amb el medi ambient mitjançant les fonts alternatives. Però tant o més important és augmentar l’eficiència energètica i aprendre a utilitzar l’energia d’una manera racional. S’han de millorar els diferents processos perquè el consum energètic sigui el mínim possible i eliminar aquells en què el consum sigui excessiu. El reciclatge, l’estalvi de combustible i l’aïllament dels edificis són també aspectes que s’han de tenir molt en compte.

Consum final d’energia a Catalunya per sectors

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del PECAT (2006)

Sergi Saladié (2008), professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, considera que la qüestió energètica és un dels reptes més importants que ha d’afrontar la humanitat en general i la societat catalana en particular, a partir de:

a) disminuir la despesa energètica i ser més eficients

b) aconseguir una reducció de les emissions de CO2

c) trencar la dependència envers els combustibles fòssils

d) desterrar l’energia nuclear

e) aconseguir un model elèctric adequat

f) assegurar els serveis energètics

g) tenir un subministrament fiable

h) potenciar la utilització de les fonts energètiques renovables.

Però segons Saladié, en el cas de Catalunya, ni el model actual ni el planejament previst per als propers anys aconsegueix fer front als reptes energètics acomplint els requisits anteriorment assenyalats, ja que es tracta d’un model que es basa fonamentalment en els combustibles fòssils i en l’energia nuclear, és centralitzat en grans instal·lacions generadores i grans línies de transport, està fonamentat en l’economia d’escala amb impactes ambientals, econòmics i socials, genera una important dependència envers les multinacionals elèctriques i és molt ineficient, ja que perd dos terços de l’energia primària.

Davant d’aquest fet, Saladié aposta per la generació distribuïda. Es tracta de tota la gamma de tecnologies de generació elèctrica que no precisen de la xarxa de transport elèctric a alta tensió, a més de tots aquells sistemes de calefacció que produeixen-consumeixen en un mateix indret. Les més útils per fer front als reptes esmentats, segons Saladié, són les que utilitzen fonts renovables (solar, eòlica i biomassa), les que prioritzen la instal·lació d’aquestes tecnologies en sòl urbà i industrial —i que, per tant, aproximen els centres productors als nodes de distribució i consum ja existents—, i les que es basen en la participació de la ciutadania en la concepció i gestió dels projectes.