No hi pot haver una democràcia participativa ni es pot parlar de creixement humà ni de desenvolupament sostenible sense el concurs actiu i lliure de la ciutadania. Avui, en cap país democràtic, no es pot discutir el paper fonamental dels seus ciutadans en el desenvolupament de polítiques i estratègies que afecten a qualsevol aspecte de la societat: medi ambient, drets humans, economia, salut, etc. fins i tot en la reivindicació per instar els governs per tal de millorar les condicions de països que no gaudeixen d’aquest dret fonamental. Vegem què hi diu la Declaració Universal dels Drets Humans al respecte:

Article 19

Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.

Article 20

1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.

2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.

Article 23.4.

Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.

Aquest rol participatiu ha se ser també promogut pels propis governs. En els darrers anys, a casa nostra, des de diferents organismes de l’administració es promouen consells ciutadans formats per ciutadans interessats i experts independents, amb la finalitat de col·laborar en la presa de decisions o en l’avaluació de les polítiques públiques. Hi ha diferents àmbits en els que la comunitat local, estimulada per l’administració, pot intervenir de manera participativa, un dels processos més visibles últimament és la posada en marxa de les Agendes Local 21, a on la participació de la societat és imprescindible.

Tanmateix, sovint, la societat civil, tant en països a on això és permès com en altres a on es considera il·legal, mostra les seves inquietuds, preocupacions o rebuig davant de determinades actuacions o pràctiques que considera injustes, discriminatòries, que vulneren els drets humans, etc. mitjançant manifestacions públiques, a les que en els darrers anys s’hi ha afegit un instrument clau, Internet.

La societat civil organitzada i els moviments socials, en les seves més diverses expressions, ha experimentat un increment, tant en nombre i reconeixement com en eficàcia, en els darrers anys, sens dubte per l’impuls que han exercit les anomenades “xarxes socials” que s’articulen i organitzen a través de la “xarxa”. Aquest nou fenomen ha permès posar en contacte de manera immediata a persones i grups molt allunyats geogràficament, amb l’avantatge de poder transmetre documents digitals de tota mena: vídeos, fotografies, veu o missatges escrits, a temps real i amb una tecnologia que, tot i ser molt sofisticada, és abastable, tant econòmicament com pel seu us, per a qualsevol ciutadà.

A continuació s’expliquen, de manera resumida, algunes d’aquestes iniciatives ciutadanes.