L’activitat comercial és inherent a les societats humanes (Díez, 2002); fins i tot a les societats primitives existien intercanvis que es poden considerar com a comercials, els quals han evolucionat i s’han fet més complexos al llarg de la història de la humanitat. Ara bé, tot i aquesta evolució en el temps la distribució de béns i mercaderies produïts en un lloc cap a una altra zona (l’activitat comercial articula la producció i el consum de béns) presenta importants diferències arreu del planeta, tant pel que fa a la freqüència com a la intensitat.
No obstant això, actualment aquestes diferències són menors gràcies al desenvolupament dels mitjans de transport i de comunicació en el marc del procés de globalització que s’està donant en totes les esferes de l’activitat humana.
El major o menor dinamisme de les societats ve donat en bona part pel grau de desenvolupament assolit en l’activitat comercial. El primer punt d’inflexió va ser el pas d’una economia de subsistència a una economia de mercat gràcies als excedents generats en l’agricultura. Des de llavors el comerç i l’economia han evolucionat d’una manera extraordinària i finalment el sistema capitalista ha resultat hegemònic, de manera que s’ha imposat davant l’anomenat socialisme real (fins i tot la Xina combina un sistema polític comunista amb el capitalisme econòmic). Per la seva banda l’autarquia econòmica s’ha demostrat insostenible des d’un punt de vista socioeconòmic. Però no és menys cert que aquesta internacionalització del comerç no ha servit per aconseguir un desenvolupament econòmic global i en molts aspectes el que ha generat és un augment de les diferències i dels desequilibris territorials. En molts casos els beneficis de la comercialització de les matèries primeres d’un territori o dels béns de consum produïts no reverteixen en aquest territori ni en la seva població.
Una eina per reduir aquestes diferències i possibilitar el desenvolupament econòmic de les societats més desafavorides i reduir la pobresa és l’anomenat comerç just (vegeu el darrer mòdul).
Quins són els principals problemes ambientals associats al comerç?
Principalment són la necessitat de transport, el consum energètic i la generació de residus.
En primer lloc el comerç de béns materials porta associat un desplaçament entre dos punts. Aquest desplaçament pot ser dins d’una mateixa ciutat, una mateixa regió o país i fins i tot arreu del planeta. Això implica disposar dels mitjans de transport necessaris i de vies de comunicació per on aquests mitjans de transport es mouen. I les conseqüències directes són el consum de recursos utilitzats com a combustible (majoritàriament derivats de petroli), les emissions de gasos i partícules contaminants fruït de la combustió dels anteriors, la contaminació acústica, la degradació del medi ambient pel vessament accidental del productes transportats (contaminants, perillosos o tòxics) i la creació de xarxes de comunicació cada cop més denses amb l’objectiu d’absorbir el trànsit generat, en bona part per les transaccions comercials, però que tenen una repercussió evident sobre el territori.
Si ens centrem en el punt de venda del producte comercial podem afirmar que el principal aspecte negatiu del comerç és un elevat consum energètic, destinat a donar llum a interiors d’edificis que en la majoria dels casos no han estat dissenyats per aprofitar la llum natural del sol, i destinat també a crear ambients artificials mitjançant sistemes de refrigeració a l’estiu (aire condicionat) i calefaccions a l’hivern. Aquests sistemes estan en funcionament durant l’àmplia franja horària en què aquests comerços especialment les grans superfícies, estan oberts al públic. La majoria de gent ha tingut l’experiència a l’estiu d’estar al carrer amb una temperatura molt elevada i amb sensació de xafogor deguda a la humitat de l’aire, entrar en un comerç i notar el descens brusc de temperatura propiciat per una climatització artificial (alguns cops exagerada) i consumidora de molta electricitat. Però el més greu de tot succeeix en aquells comerços en què l’aire condicionat o la calefacció estan en funcionament i tenen les portes obertes de bat a bat, cosa que significa que l’aparell funciona ininterrompudament perquè no pot arribar a la temperatura seleccionada, la qual cosa significa un malbaratament energètic innecessari.
Un tercer aspecte ambiental associat al comerç és la generació de residus. El mateix bé de consum o una part pot esdevenir residu. Però la part més important del producte és l’embolcall (molts cops innecessari) que l’acompanya i que pot ser de vidre, plàstic, cartró, llauna, etc. La generació de residus ha augmentat de manera important en les darreres dècades a causa de la proliferació d’aquests productes. Un primer objectiu seria doncs reduir l’ús d’aquests embolcalls com, per exemple, el de les bosses de plàstic obtingudes en qualsevol comerç.
La figura 7.2 és un bon exemple de què hem d’evitar i què hem d’escollir quan anem a comprar. Però tant important com la reducció és el reciclatge mitjançant la recollida selectiva, tant a les cases particulars com als mateixos comerços. Al mòdul dedicat als residus hi ha informació més exhaustiva sobre la seva generació i gestió. Per totes aquestes raons es fa necessari que l’activitat comercial, en tots nivells i en totes les escales, sigui sostenible i responsable.
