No existeix una classificació oficial dels riscos, es poden classificar en funció de diferents paràmetres. Malgrat la dificultat de classificació, tot seguit es recull una classificació possible dels riscos en funció dels paràmetres següents:

• Paràmetres de vulnerabilitat: la capacitat dels riscos d'afectar o no a grans col·lectius.
• Paràmetres temporals: si els efectes dels riscos són o no immediats.
• Paràmetres socioeconòmics i mediambientals: origen dels riscos.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Paràmetre de vulnerabilitat

Classificació dels riscos d'acord a la possibilitat d'afectar o no a grans col·lectius. Aquesta classificació separa aquells que poden afectar a grans col·lectivitats dels que no.

• Riscos col·lectius: tot i que evidentment no existeix una divisió clara entre ells s’observa que hi ha riscos que en materialitzar-se afecten o poden afectar a moltes persones al mateix temps. Aquests riscos són els col·lectius o riscos greus que, d'altra banda, són els propis de l'àmbit de protecció civil. Un aspecte diferencial d'aquest tipus de riscos és la no voluntarietat en l'assumpció del risc, és a dir, l'element vulnerable afectat actua com a element passiu en gairebé tots els casos. Exemples d’aquests riscos col·lectius són les inundacions, els terratrèmols, les emergències de tipus químic en indústries, etc.
• Riscos no col·lectius: riscos que la seva materialització mai suposarà una afectació a un conjunt important de persones i normalment es limita a una única persona o un nombre molt limitat. L'element vulnerable o aquell que pateix els efectes del risc té un paper actiu ja que hi ha una voluntarietat en l'assumpció del risc (el cotxe es condueix tot i sabent que hi ha un risc d'accident).

Paràmetre temporal

Aquesta classificació diferencia aquells riscos col·lectius que generen efectes immediats d'aquells que els generen a mig o llarg termini.

• Riscos episòdics o puntuals: les situacions de risc episòdiques es caracteritzen pels seus efectes immediats. Són exemples els sismes, incendis forestals, fuites químiques, i d'altres. Requereixen una resposta immediata per minimitzar les seves conseqüències.
• Riscos a mig i llarg termini: en contraposició als anteriors existeixen les situacions a més llarg termini. Habitualment es tracta de fenòmens de caràcter mediambiental i, especialment, de contaminació o de canvi ambiental o climàtic. La seva particularitat és que no es requereix una resposta immediata perquè els efectes no són immediats sinó a mig o llarg termini. Aquests riscos es poden produir no només a escala local sinó també regional i planetària.

Paràmetres socioeconòmics i mediambientals

L'origen dels riscos considerats col·lectius i episòdics, és a dir, el medi en què s'inicien i les causes que els generen, són diversos i determinen els tipus de risc següents:

• Riscos amb origen a l’entorn natural o riscos naturals: dins d’aquesta categoria es troben aquells riscos en què l’agent causant del perill és el medi natural. En funció del vector ambiental o de l'esfera del medi natural que causa el perill, trobem els subtipus de riscos naturals següents:
  • Riscos geofísics:  Són els de la geosfera i atmosfera:
    • Riscos climàtics i meteorològics.
    • Riscos geològics i geomorfològics.
    • Riscos amb origen a l'espai exterior
  • Riscos biològics: els de la biosfera:
    
    • Origen a la fauna.
    • Origen a la flora.

• Riscos de societat: es tracta de situacions de risc en la qual l'agent principal de la qual es desenvolupa en les diferents estructures del desenvolupament social de l'ésser humà fora de l'entorn natural. Els riscos de societat serien aquells que sorgirien del fet que les persones s’agrupin i visquin en societat. Distingirem diferents subtipus (tecnològics, antròpics, edificacions i transport).
  • Riscos tecnològics: aquells que deriven de la pròpia activitat tecnològica. La situació de risc es generada per de la tecnologia desenvolupada per l'ésser humà:
    • Risc en establiments industrials
    • Risc nuclear i radiològic.
    • Risc en el transport de substàncies perilloses
    • Risc a les instal·lacions i establiments d’explosius i pirotècnica.
    • Risc per avaries i accidents en els embassaments.
    • Risc per dependència de les infraestructures i dels serveis bàsics.
    • Risc per caiguda de satèl·lits artificials.
  • Riscos antròpics: Estan associats al comportament de les persones, és a dir, es tracta d’una situació de risc l'agent principal de la qual és l'ésser humà. Els podem identificar amb els riscos concrets següents:
    • Allaus humanes.
    • Aldarulls i vandalisme.
    • Sabotatges.
    • Dany col·lectiu (atemptats o similars).

Cal tenir en compte que en molts casos els riscos es podrien ubicar en més d'una categoria de la classificació, especialment si considerem l'efecte dòmino que es pot produir en molts casos. Per exemple, un incendi forestal podria ser un risc natural perquè té origen en la natura malgrat que si està provocat per una persona s'ha de considerar també com un risc antròpic. De fet, no és tan important considerar si un incendi forestal és un risc natural o un risc antròpic, sinó entendre perquè el situem en un o altre espai d'acord a uns paràmetres i reflexions concretes.