L’espècie humana sempre ha assumit amb resignació la convivència amb el risc que representen els processos naturals  de la Terra. Francisco Javier Ayala-Carcedo, en el seu llibre Riesgos Naturales ens diu que: "les catàstrofes han existit des de sempre i han tingut un paper important en l’evolució".

En la història de la Terra s'han combinat els períodes de sequera amb els períodes humits i els freds amb els temperats, sense que els éssers vius ni els humans hagin influenciat en l'origen d'aquests cicles que, d'altra banda, van generar tota una sèrie de conseqüències pel que fa als organismes vius existents i la seva continuïtat.

Cal destacar els efectes beneficiosos que sovint poden tenir aquest episodis extrems. Les erupcions volcàniques augmenten considerablement la fertilitat dels sòls i les inundacions de les planes aporten gran quantitat de nutrients i disminueixen la salinitat. Les èpoques de sequera en els aiguamolls permeten una major oxigenació i compactació dels sòls i una inducció de l’augment de la biodiversitat deguda a la variabilitat de l’alçada de l’aigua. Els incendis forestals naturals (no provocats) disminueixen la massa de combustible, incorporen nutrients al terra, permeten l’augment de la maduresa del bosc en eliminar el sotabosc i part dels arbres que competeixen.

Les societats humanes, malgrat que no es poden considerar com les culpables de totes les grans catàstrofes naturals, interactuen amb aquestes i en alguns casos modulen la seva intensitat. Un exemple és el que esmenta el professor Ayala-Carcedo quan senyala els enormes problemes ecològics que han motivat els embassaments: desaparició d'ecosistemes de ribera, progressiva disminució dels deltes i destrucció d’ecosistemes de llacuna. Alhora, aquests embassaments han acabat per intensificar els efectes de les inundacions inicialment generades per l'acumulació d'aigua de pluja quan desembassen forçosament l'aigua embassada. Aquest doble paper ha derivat en la demolició de diversos embassaments al Loire i 500 embassaments als EEUU en els últims anys.

Per tant,  l'activitat humana no generi en origen les catàstrofes naturals però si que pot modular la seva intensitat o acaba incrementant el risc per factors diversos que fan que hi hagi  una adaptació incorrecta o parcial de la societat a la natura. L’espectacular increment de població els darrers 50anys ha comportat una major ocupació del territori i major possibilitat d’interferència amb els processos naturals. Un bon exemple d’aquesta evidència es posa al descobert quan alguns successos catastròfics afecten a zones superpoblades del planeta com la Xina o la Índia, on els damnificats i víctimes poden comptar-se per desenes de milers. També poden augmentar els danys quan els riscos afecten a un territori en el qual no s’hagin pres mesures preventives, cosa que succeeix malauradament en molts països, i de manera molt més flagrant en les zones subdesenvolupades de la Terra.